L'exnúmero 2 de Montoro diu que una contractació «irregular» per part del Govern quedava «al marge» del control financer
Felipe Martínez justifica que van enviar a la fiscalia els certificats que eren «incomplerts o inexactes»
L'exnúmero 2 de Montoro a Hisenda, Felipe Martínez Rico, durant la compareixença al Suprem.
L'exnúmero 2 de Cristóbal Montoro al Ministeri d'Hisenda, Felipe Martínez, ha assegurat que la contractació «irregular» que pogués fer el Govern per pagar l'1-O quedava «al marge» del control dels comptes. Martínez ha defensat que el ministeri «va posar tots els elements que tenia» per fer seguiment i control de com es gastava el pressupost públic la Generalitat però que una «altra cosa» és la «realitat material dels fets». «El sistema persegueix fer identificació pressupostària d'una realitat material però no són la realitat material dels fets», ha justificat Martínez, que ha evitat dir obertament si creu que es van gastar diners públics en l'1-O. El que sí ha fet és remarcar que quan van tenir dubtes perquè la informació que remetia la Generalitat era «inexacta o incomplerta» ho van posar en coneixement de la Fiscalia General de l'Estat, com en el cas de la modificació del pressupost per, suposadament, pagar campanyes de difusió.
L'exsubsecretari d'Hisenda Felipe Martínez ha declarat al Suprem com a testimoni proposat per fiscalia i advocacia de l'Estat. Durant la seva intervenció –i a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal- ha explicat els tres acords de la comissió delegada d'Hisenda que van fixar diferents nivells d'intervenció i que, el setembre de 2017, van acabar amb un control total de tot el pressupost de la Generalitat i de tots els certificats de despesa per evitar desviaments per pagar l'1-O.
Martínez ha defensat els passos fets pel Ministeri i ha dit que es van posar tots els mecanismes que tenien a disposició per auditar els certificats de despesa, però ha reconegut que aquest sistema podia tenir limitacions. «Els certificats arriben fins on arriben, tenen els límits d'estar centrats en activitat de control pressupostari, la realitat material és més complexa», ha apuntat.
La fiscal ha preguntat també si una contractació irregular podia eludir el control dels comptes de la Generalitat. En aquest punt, el que fou mà dreta de Montoro ha explicat que una contractació irregular ho és hi hagi certificat de despesa o no n'hi hagi i que, per tant, «quedaria al marge del control». En una línia similar el va pronunciar l'exministre, que va dir que el Govern podia «defraudar o enganyar» per destinar diners a l'1-O tot i el control «total» dels comptes.
Expedients en coneixement de la fiscalia
Martínez ha recordat que la Generalitat, a partir del juliol de 2017, havia d'enviar certificats cada setmana amb expedients que acompanyaven cadascuna de les despeses compromeses. En aquest punt, ha dit que aquesta informació s'acabava produint sempre «abans o després» però que, a banda dels «retards», també havien rebut comunicacions de la intervenció que consideraven que no eren complerts i exactes. «En aquests casos es prenen mesures i es denuncia a la Fiscalia General de l'Estat», ha explicat. En la seva declaració, l'exministre Montoro va apuntar que des del ministeri es va posar fins a set denuncies davant la fiscalia i el Tribunal de Comptes durant el 2017.
L'exnúmero 2 de Montoro ha explicat que es van dirigir a la fiscalia fins a tres casos. Per una banda, una campanya pública per «participar en el procés referendari» a principi de setembre perquè la informació remesa sobre la campanya de publicitat és «incomplerta». També un segon cas sobre una modificació pressupostària de 3,5 MEUR que volia fer el Govern a finals d'agost per una campanya de publicitat i difusió perquè considerava que hi havia «inconsistències» en la informació que es remetia al ministeri. «Ells deien que havia quedat deserta però els nostres tècnics ens deien que havien desistir, i no és el mateix», ha dit.
En aquest segon cas, ha explicat que recorda que no es va executar la despesa. També ha explicat no era «habitual» que es justifiqués aquesta modificació de pressupost per pagar una campanya de difusió a càrrec del fons de contingència.
Un tercer cas fa referència a uns expedients de despesa vinculat al Diplocat, amb data de finals de setembre, tot i dir que no recorda quines quanties eren. «Hi havia despeses en relació a aquest concepte, però no recordo les quanties», ha explicat. En respostes a la lletrada Judit Gené, Martínez ha dit no tenir coneixement si algunes factures del Diplocat es van pagar durant el període d'aplicació del 155.
En respostes a les defenses, Martínez ha remarcat «no tenir coneixement» que hi hagi expedients, com el de la campanya de registre de catalans a l'exterior o el web 'Catalonia votes', estiguessin vinculades al referèndum, però que el jutjat d'instrucció 13 els va demanar informació.
També ha justificat que en aquesta intervenció hi van participat diversos departaments del ministeri però ha negat que en les reunions hi participés cap agent de la Guàrdia Civil.