El PSOE puja en totes les comunitats però només en té assegurades cinc

El PSOE puja en les dotze comunitats en les quals ahir, diumenge es van celebrar eleccions autonòmiques però només té assegurades cinc: Castella-la Manxa i Extremadura, on obté majoria absoluta, Balears i Astúries, i es faria amb La Rioja, després de 24 anys governada pel PP, si pacta amb Podem. No obstant això, els socialistes perden Aragó, ja que, encara que són la primera força, l’esquerra no aconsegueix la majoria absoluta, que sí que aconsegueixen PP, Cs i Vox si incorporen al PAR. Mentrestant, els populars mantenen la Comunitat de Madrid, després d’una ajustada victòria sobre el PSOE, Más Madrid i Unides Podem (només un escó de diferència); Múrcia, pot ser que incorporin Aragó i revaliden la presidència de Ceuta i Melilla si compten amb el suport de Vox.

A Castella i Lleó, feu del PP des de fa 32 anys, els socialistes van aconseguir 34 escons, sumant així nou més als obtinguts el 2015, enfront d’un PP que ha perdut onze procuradors per a quedar-se en 31. D’aquesta manera, el Govern de la Junta de Castella i Lleó està a les mans de Cs, que amb 12 escons, set més que en les últimes eleccions, pot decidir el color del govern.

A Canàries, el PSOE és la primera força amb 25 diputats, la qual cosa obliga a un escenari de pactes amb NCA (4), Agrupació Socialista Gomera (3) i Podem (4). Això donaria els 36 diputats necessaris per a la majoria absoluta. Coalició Canària, que porta 26 anys en el Govern, aconsegueix 20 escons, mentre que el PP suma 11 i Cs, dos.

A Cantàbria, el PRC se situa per primera vegada com la força més votada amb 14 dels 35 diputats, seguida pel PP, que passa a ser el segon partit de la regió, i Vox, que s’estrena en el Parlament càntabre amb dos diputats. El PSOE puja de cinc a set, i Cs augmenta de dos a tres.

Navarresa Suma, plataforma que integra UPN, PP i Cs, aconsegueix 19 dels 50 escons però la formació del Govern foral dependrà dels pactes, però sobretot dels socialistes, ja que el PSN-PSOE passa de ser la segona, amb 11 diputats. Li segueix Geroa Bai, amb 9; Bildu, 8; Podem, 2; i Esquerra-Ezkerra, 1.

Vox irromp en set dels dotze parlaments autonòmics, amb especial presència a Madrid, amb 12 diputats. A Múrcia, la formació d’extrema dreta es fa amb quatre escons; a Balears i Aragó, tres en cada cas; a Astúries i Cantàbria, dos en cadascuna d’elles i un diputat a Castella i Lleó. Per contra Podem s’enfonsa en totes les comunitats i desapareix a Castella-la Manxa.