Estrasburg nega que la suspensió del TC del ple posterior a l'1-O violés drets fonamentals

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha desestimat la demanda de 'Fordadell i Lluís i altres v. Espanya', presentada arran de la suspensió preventiva del ple del Parlament posterior a l'1-O per part del Tribunal Constitucional, declarant «inadmissible» el cas. Els demandats argumentaven que la decisió de suspendre el ple que estava previst pel 9 d'octubre havia violat els seus drets d'expressió, reunió i representació. L'alt tribunal amb seu a Estrasburg rebutja la vulneració de drets i estima que la decisió del TC era «necessària en una societat democràtica en particular per al manteniment de la seguretat pública, la defensa de l'ordre i la protecció dels drets i llibertats dels altres». A més, recorda que el 10 d'octubre l'expresident Carles Puigdemont va fer finalment la seva compareixença i per tant, creu que la demanda per la suspensió del ple del 9 és «manifestament infundada».

Argumentació del tribunal

Pel que fa al dret a la llibertat de reunió, el TEDH considera que la interferència amb aquest dret que va suposar la suspensió del TC és «raonable» per «una necessitat social urgent».

En concret, el TEDH valida la finalitat de la suspensió del TC, és a dir, «garantir la protecció dels drets i llibertats dels parlamentaris en minoria» al Parlament «enfront de possibles abusos de la majoria». Així, considera «essencial» prevenir que es pugui impedir a una minoria parlamentària «a través d'un procediment irregular establert per la majoria» exercir les seves funcions legítimes. També considera que existeix una «violació indirecta del dret constitucional» dels ciutadans a participar en els afers públics a través dels seus representants per aquesta qüestió.

D'altra banda, també veu la suspensió «justificada» en tant que TC va actuar per «garantir el compliment de les seves pròpies decisions». «La decisió de la Mesa del Parlament d'autoritzar la celebració de la sessió plenària va suposar un clar incompliment de les decisions del Tribunal Constitucional del 7 i el 12 de setembre del 2017», observa el TEDH. El tribunal recorda que la sessió va ser convocada per una llei «suspesa provisionalment el 7 de setembre» pel TC i per tant que aquesta era «inaplicable».

La decisió d'Estrasburg també recorda, en relació a la decisió del TC, que «un partit polític pot fer campanya per un canvi a la llei o a les estructures legals o constitucionals de l'Estat» si «els mitjans utilitzats són legals i democràtics» i «el canvi proposat és compatible amb els principis democràtics fonamentals».

Pel que fa a la queixa sobre l'accés a un tribunal, el TEDH assegura que això «no està demostrat» i assenyala en el seu escrit que el Parlament de Catalunya va ser, a través dels seus serveis jurídics, part en el procediment d'empara.

Suspensió del TC

El 5 d'octubre els magistrats van decidir aplicar l'article 56.6 de la Llei Orgànica del TC i suspendre la convocatòria del ple adduint la «urgència excepcional» que recull aquest article. La justificació: que el ple «produiria un perjudici d'impossible o molt difícil reparació» que en el cas que no se suspengués cautelarment «faria perdre la finalitat del recurs d'empara» del PSC.

Per altra banda, l'alt tribunal va avisar en una 
notificació a Forcadell i els membres de la Mesa de les «eventuals responsabilitats, inclosa la penal» en les que podien incórrer si no atenien la suspensió.

Celebració del ple

Després de la decisió del TC, els socialistes van matisar que no demanaven suspendre el ple sinó suspendre la compareixença de Puigdemont per fer referència a una llei suspesa.

Finalment, el ple va celebrar-se el 10 d'octubre, dia en què Puigdemont va «assumir que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república» proposant immediatament després que el Parlament suspengués els efectes de la declaració d'independència.