El Suprem suspèn cautelarment l'exhumació de les restes de Franco que s'havia de fer el 10 de juny

La secció quarta de la Sala Contenciosa del Tribunal Suprem ha suspès cautelarment l'exhumació de les restes del dictador Francisco Franco que s'havia de produir el 10 de juny. La decisió, presa per unanimitat pels cinc magistrats, s'argumenta pel fet que cal encara estudiar a fons el recurs de la família i, per tant, consideren que seria un «perjudici» exhumar el dictador i més tard, si s'estima el recurs, haver de tornar les restes al Valle de los Caídos. Per això, accepten les mesures cautelars sol·licitades per la família del dictador. «Cal evitar els perjudicis que causaria als recurrents, als interessos públics de l'Estat i de les institucions constitucionals», argumenten els magistrats. La sala s'haurà de pronunciar més endavant sobre el fons de l'assumpte però, de moment, el govern espanyol no podrà portar a terme l'exhumació i reinhumació al cementiri de Mingorrubio, tal com havia acordat per Consell de Ministres.

L'exhumació de les restes de Francisco Franco del Valle de los Caídos haurà d'esperar. La secció quarta - presidida per Jorge Rodríguez-Zapata i integrada per Celsa Pico, José Luís Requero, Antonio Jesús Fonseca-Herrero i Pablo Lucas- ha acordat per unanimitat suspendre cautelarment l'exhumació del dictador. Segons argumenten, si ara no ho fan i autoritzen que es treguin les restes, es podria causar un «perjudici dels interessos» de la família i de l'Estat si, més endavant, s'estima el recurs i es considera que no s'havia de produir l'exhumació. De moment, els magistrats no estudien el recurs en sí, i només han donat llum verda a la mesura cautelar que sol·licitava la família.

A banda del recurs de la família, la sala també tenia sobre la taula les peticions de la Fundació Francisco Franco, l'Associació de la Defensa del Valle de los Caídos i la comunitat benedictina.

Resolver el recurso en plazo «razonable»

En la resolución, los magistrados no cuestionan los acuerdos del Consejo de Ministros para exhumar a Franco y reconocen que también tienen «interés general» y que si ahora estos intereses quedan suspendidos no será por «tiempo prolongado» y que resolverán el recurso en un plazo «razonable».

Pero justifican que, en el momento actual cuando la exhumación ya tenía fecha y con un procedimiento administrativo acabado, había que parar cautelarmente la exhumación para evitar un «grave trastorno para los intereses públicos del Estado y de las instituciones constitucionales». Y también menciona que Franco fue jefe del estado desde el 1 de octubre de 1936 hasta su muerte, el 20 de noviembre de 1975, un hecho que afirma que atribuye unos «rasgos especiales que no se pueden ignorar». Por eso, los magistrados destacan que podría suponer un «perjuicio irreversible» si se ejecuta la orden del Consejo de Ministros y después se estima el recurso.

En todo caso, al auto de diez páginas, los cinco magistrados dejan claro que ahora no han entrado a valorar nada del recurso más allá de valorar la medida cautelar de suspender, de momento, la exhumación.

Resoldre el recurs en termini «raonable»

En la resolució, els magistrats no qüestionen els acords del Consell de Ministres per exhumar Franco i reconeixen que també tenen «interès general» i que si ara aquests interessos queden suspesos no serà per «temps perllongat» i que resoldran el recurs en un termini «raonable».

Però justifiquen que, en el moment actual quan l'exhumació ja tenia data i amb un procediment administratiu acabat, calia aturar cautelarment l'exhumació per evitar un «greu trastorn per als interessos públics de l'Estat i de les institucions constitucionals». I també esmenta que Franco fou cap de l'estat des de l'1 d'octubre de 1936 fins a la seva mort, el 20 de novembre de 1975, un fet que afirma que atribueix uns «trets especials que no es poden ignorar». Per això, els magistrats destaquen que podria suposar un «perjudici irreversible» si s'executa l'ordre del Consell de Ministres i després s'estima el recurs.

En tot cas, a la interlocutòria de deu pàgines, els cinc magistrats deixen clar que ara no han entrat a valorar res del recurs més enllà de valorar la mesura cautelar de suspendre, de moment, l'exhumació.

Un procés administratiu llarg

L'executiu espanyol va iniciar els tràmits de l'exhumació el 24 d'agost de l'any passat, poc després que Pedro Sánchez arribés a la Moncloa després de guanyar la moció de censura. El Consell de Ministres va aprovar un reial decret per canviar el redactat de l'article 16.3 de la Llei de memòria històrica i va indicar que només podien estar enterrats al Valle de los Caídos persones que haguessin mort en la Guerra Civil (Franco ho va fer el 1975). Una setmana més tard, va iniciar un procediment administratiu per exhumar Franco, en compliment d'aquest canvi.

Tot i que el govern espanyol esperava que el procediment fos més ràpid, s'ha anat retardant al·legant que calia ser «garantista» en tot moment, donant opció a la família i als demés actors implicats perquè presentessin les al·legacions que considerés. El 15 de febrer, el Consell de Ministres va acordar donar per acabat aquest procediment i va ordenar l'exhumació de Franco del Valle de los Caídos.

El procediment ha estat a càrrec del Ministeri de Justícia. En aquell moment, la ministra de Justícia, Dolores Delgado, va destacar que es tracta d'un «acte d'Estat, històric, polític i en favor de la convivència de tots els espanyols».

Evitar que vagi a l'Almudena

Tal com estableix el procediment administratiu, ha de ser la família la que –de manera conjunta i tots d'acord- comuniquin al govern espanyol on volen inhumar les restes del seu familiar. Els descendents del dictador van insistir en portar-lo a la cripta de la Catedral de l'Almudena, situada a peu de carrer i en ple centre de la capital, on ja està enterrada la seva filla, Carmen Franco Polo.

L'executiu de Sánchez s'hi va negar en tot moment i va esgrimir un informe de la delegació del govern espanyol a Madrid que exposa que suposaria «riscos evidents per a la seguretat i alteració de l'ordre públic» i, a més, que contravindria la Llei de memòria històrica perquè permetria «l'exaltació» d'un dictador en un espai públic.

Per tant, el govern espanyol va demanar a la família que proposés un altre lloc que complís amb els requisits legals. Finalment, en no fer-ho, el 15 de març l'executiu va anunciar que reinhumaria les restes del dictador al cementiri de Mingorubio, a El Pardo, on ja hi ha un panteó familiar i està enterrada la seva esposa. I va fixar com a data el 10 de juny.

La família recorre al Suprem

La família Franco va recórrer al Tribunal Suprem i va presentar un recurs contenciós-administratiu on demana –a banda de no permetre l'exhumació- que s'aturi com a mesura cautelar fins que els magistrats resolen sobre el fons de la qüestió. Una resolució que pot arribar d'aquí a mesos. La família vol evitar el «dany irreparable» que suposaria treure del Valle de los Caídos les restes del dictador per després, si el Suprem estima el recurs, haver-lo de tornar a enterrar a la basílica de Cuelgamuros.

A banda del recurs de la família del dictador, la secció quarta de la Sala Contenciosa-Administrativa té sobre la taula també la petició de la Fundació Francisco Franco, l'Associació de la Defensa del Valle de los Caídos i la comunitat benedictina.

Al desembre, la mateixa secció va rebutjar una mesura cautelar que també demanava la família Franco per aturar el procés. En aquell cas, i sense entrar fons, ho va denegar per una qüestió de forma. Els familiars havien recorregut l'acord administratiu del Consell de Ministres que permetia continuar amb el procediment de l'exhumació. Els magistrats van argumentar que l'acord recorregut «no justificava per sí mateix» l'exhumació ni produïa cap «situació irreversible». I avisaven, però, que més endavant quan s'aprovés l'acord del Consell de Ministres que feia efectiva l'exhumació, sí que la Sala es podia pronunciar i avisava que, sense la seva resposta, no es podria executar l'exhumació.

«Tot a punt» per portar-lo a El Pardo

En el consell de ministre del divendres passat, la portaveu, Isabel Celáa, va sostenir que ho tenien «tot a punt» per fer l'exhumació el dia 10 de juny i va defensar el procediment que s'ha seguit en tot moment. Ara bé, també va dir que el govern espanyol acataria qualsevol decisió que prengués la justícia sobre aquest tema.