Judicial
El Suprem resoldrà l'exhumació de Franco el 24 de setembre
Es tracta d’una promesa de l’Executiu de Pedro Sánchez que la Sala va paralitzar cautelarment a petició de la família del dictador fins que hi hagués sentència
Valle de los Caídos
El Tribunal Suprem decidirà el proper 24 de setembre a les 10h si avala l’exhumació de les restes de Francisco Franco del Valle de los Caídos, una promesa de l’Executiu de Pedro Sánchez que la Sala va paralitzar cautelarment a petició de la família del dictador fins, que hi hagués d'haver sentència.
Fonts jurídiques han informat que la secció Cuarta de la Sala del Contenciós Administratiu ha fixat aquell dia per a la votació i fallo del recurs interposat per la família Franco i tres associacions contra l’acord del Consell de Ministres del passat 15 de març que fixava per al 10 de juny l’exhumació.
La reunió se celebrarà a les 10h a porta tancada, una decisió que arribarà un dia després del límit per formar govern.
Així les coses, la sala -el ponent de la qual serà el magistrat Pablo Lucas- haurà de resoldre definitivament si permet l’exhumació de Franco del Valle de los Caídos i la seva posterior inhumació, bé al cementiri de El Pardo-Mingorrubio, com vol el Govern, o bé a la cripta de l’Almudena, lloc escollit per la família.
El Suprem va acordar per unanimitat el passat 4 de juny suspendre cautelarment els plans del Govern d’exhumar el juny a Franco de la basílica del Valle dels Caídos fins dictar sentència.
Va paralitzar d’aquesta manera els plans del Govern per evitar una situació «extraordinàriament perjudicial no només per als recurrents sinó també per a l’interès públic»: que una vegada exhumades les restes de Francisco Franco i inhumats al cementiri de El Pardo-Mingorrubio la sentència determinés que el dictador ha de romandre al Valle de los Caídos.
D’aquesta forma va atendre la petició dels néts del dictador, la comunitat benedictina del Valle, la Fundación Francisco Franco i la Asociación por la Defensa del Valle de los Caídos, tots ells personats en aquest procediment.
L’Executiu confia que l’Alt Tribunal finalment li donarà la raó i acabarà permetent el trasllat de les restes del dictador.
La seva voluntat era procedir a l’exhumació del dictador de la basílica de Cuelgamuros i la seva posterior inhumació al cementiri de El Pardo-Mingorrubio, una localització que el Govern va determinar davant del silenci dels familiars a l’hora de designar un lloc alternatiu a la cripta de la Catedral de La Almudena, en ple centre de Madrid, que era el lloc proposat per la família.
Aquest punt, com molts altres en aquest tema, va ser objecte de discòrdia entre el Govern i la família del dictador, que va titllar d’«absoluta i rotundament fals» que rebutgessin designar aquest lloc alternatiu, ja que van demanar la suspensió cautelar de la mesura.
En el seu recurs contra l’acord del Consell de Ministres, els néts de Franco incidien en les «vulneracions de la legalitat ordinària» que ha comès el Govern i posaven èmfasi que ells no són titulars de la cripta del cementiri de El Pardo-Mingorrubio, sinó que és propietat de Patrimoni Nacional.
Els recurrents sempre han criticat les «presses» del Govern per dur a terme l’exhumació mitjançant un reial decret llei quan, segons el seu parer, aquest no és un «cas d’extraordinària i urgent necessitat».