La catalana 'Las niñas' de Pilar Palomero s'imposa als Premis Goya més atípics

Per contra, la comèdia de coproducció catalana d'Icíar Bollaín La boda de Rosa, que també partia com a favorita, s'ha hagut de conformar amb dos guardons, el de millor cançó original i millor actriu de repartiment per Nathalie Poza.

Mario Casas s'ha emportat el Goya pel seu paper a No matarás, del català David Victori, imposant-se a David Verdaguer, Javier Cámara i Ernesto Alteiro. Alberto San Juan s'ha erigit amb el Goya a millor actor de repartiment per Sentimental, de Cesc Gay.

My mexican bretzel no ha pogut recollir cap dels dos guardons als quals aspirava -direcció novell i millor documental-, una categoria que s'ha endut El año del descubrimiento. La coproducció catalana de Luis López Carrasco també ha rebut el premi a millor muntatge.

Cerimònia amb protagonisme telemàtic

La gala, marcada per una crisi sanitària que ha posat entre les cordes la indústria cinematogràfica, ha estat dirigida i presentada per Antonio Banderas i María Casado al Teatre del Soho CaixaBank de Màlaga. S'ha imposat el format híbrid i, durant dues hores i mitja, ha combinat les càmeres al plató amb les connexions als domicilis particulars dels nominats. Només s'han desplaçat fins al teatre els presentadors, l'actriu Ángela Molina, Goya d'Honor, els lliuradors dels premis i els artistes i tècnics que han fet possible l'acte.

La cerimònia ha començat amb un minut de silenci en senyal de respecte a les víctimes de la pandèmia, un homenatge que s'ha repetit durant el tradicional In Memoriam, on han aparegut Montserrat Carulla o Carme Contreras, però amb l'absència de Rosa Maria Sardà, que així ho va demanar a l'Acadèmia del cinema espanyol.

La gala ha comptat, entre d'altres, amb les actuacions de Nathy Peluso versionant La violetera, Vanesa Martín i Aitana. L'últim dels Goya, el de millor pel·lícula, l'ha lliurat una infermera. Al final de la gala també s'ha anunciat que València acollirà l'edició de l'any que ve.

Una gala diferent per «curar la tristesa»

El mateix president de l'Acadèmia de Cinema Espanyol, Mariano Barrosso, ha reconegut que la gala no és la que havien «imaginat» però que cap de les coses a dia d'avui són «com ens agradarien que fossin». «Els Goya són dues coses, una festa del cinema i una trobada amb el públic. La primera no l'havíem, la podíem ni la volíem celebrar. La segona no la volíem ajornar», ha precisat. Per això, ha destacat que el cinema ajuda al públic a «curar la tristesa» o «superar el dolor».

La reivindicació del cinema també ha estat protagonista del discurs d'agraïment de l'actriu Ángela Molina, que ha rebut el Goya d'Honor d'aquesta edició. «Vull agrair al cinema haver-se'm emportat i per ensenyar-me un miracle. Potser la vida s'assembla al cine, no es gaudeix sense els altres», ha explicat.

A les portes del 8-M, molts dels discursos d'agraïment han tingut un caràcter marcadament feminista. Una de les més reivindicatives ha estat Rozalén, que en agrair el Goya a millor cançó original per Que no, que no, a La boda de Rosa, ha reivindicat que a totes les cases «estan plenes de Roses» i les ha convidat a reivindicar-se des de les seves «finestres».

També hi ha reivindicacions socials, com la de l'actor Alberto San Juan, Goya a millor actor de repartiment per Sentimental, que en un missatge dirigit al PSOE ha defensat que els drets humans «no poden ser béns de mercat» amb els quals es pot especular. «Tenir una llar és un dret humà molt bàsic», ha criticat.