Els parcs eòlics maten cada any a més de 100.000 ratpenats a Espanya

Cada any moren a Espanya entre 100.000 i 200.000 ratpenats per les aspes dels aerogeneradors dels parcs eòlics, segons ha explicat a EFE el president de l'Associació Espanyola per a la Conservació i l'Estudi de les Ratpenats (SECEMU per les seves sigles en castellà), Juan TomásAlcalde.

En una entrevista amb Efe, TomásAlcalde, que és doctor en Ciències Biològiques, qualifica de «preocupant» que hi hagi xifres mitjanes d'entre 4 i 11 quiròpters morts per aerogenerador i any.

El biòleg, que es dedica a estudiar les poblacions i migracions d'aquests mamífers, destaca que la baixa taxa de reproducció de l'espècie, «entorn d'una cria a l'any», està fent que la població «disminueixi descaradament i no hi ha forma que puguin remuntar una mortalitat tan gran».

TomásAlcalderecalca, a més, que el seguiment de la mortalitat de ratpenats i ocells que es fa en diversos parcs eòlics d'Espanya no reflecteix l'«elevat impacte» dels aerogeneradors a la fauna.

«A vegades es fan malament els estudis, es diu que no es troben cadàvers, i així s'argumenta que l'impacte és petit perquè no hi ha ratapinyades», denúncia TomásAlcalde, que a més treballa en projectes de conservació de poblacions de ratapinyades, col·locació i revisió de caixes-refugio i estudis de l'impacte de parcs eòlics sobre aquests mamífers.

En l'últim any, l'associació ha analitzat uns 140 estudis d'impacte ambiental de parcs eòlics i «menys de 10 tenien estudis seriosos de ratpenats; els altres 130, o no tenen o tenen estudis ridículs», apunta aquest especialista.

Segons el president de laSECEMU, la principal mort dels raptenats és l'impacte de les aspes, les puntes de les quals aconsegueixen una velocitat «normal» d'uns 200 quilòmetres per hora amb un moviment circular.

«Com els ratpenats mai abans han conviscut amb alguna cosa que es mogui a aquestes velocitats, no saben calcular les distàncies d'alguna cosa que va tan ràpid», afirma TomásAlcalde, que puntualitza que, no obstant això, la meitat dels quiròpters mor sense que els toquin les aspes. Moren per «barotraumes», és a dir, canvis bruscos de pressió provocats per les aspes.

Segons aquest expert, quan es fa les autòpsies dels cadàvers dels ratpenats que es recullen dels parcs eòlics, al voltant de la meitat no té cap os trencat, encara que són animals «molt delicats».

La mort es produeix per una hemorràgia interna en els pulmons o en la cavitat abdominal causada per unbarotrauma, ocasionat per un canvi de pressió molt brusc quan s'acosten a les pales de l'aerogenerador.

La tercera raó és que se senten «atrets» pels aerogeneradors i tafanegen al seu voltant perquè és «una cosa que destaca en el paisatge», com un arbre gran, element que consideren «valuós».

Per això, des deSECEMUdemanen a l'administració i als promotors eòlics que facin bé els estudis d'impacte ambiental perquè ara són un «desastre amb majúscules, que estan llunyíssim de les directrius» europees, denúncia.

També demana fer un bon seguiment de la mortalitat, utilitzant gossos i inspeccionant amb freqüència el terreny perquè «moltes vegades es dóna per fet que el que es troba és el que mor i només s'han trobat cinc ratpenats, però ningú ha dit que aquests representen a molts més que no s'han trobat».

Ha recordat que actualment hi ha tretze espècies de ratpenats en perill d'extinció, per la qual cosa és necessari aplicar mesures correctores per a reduir la seva mortalitat, sobretot a l'agost, setembre i octubre, que són els mesos en què es produeix entre el 85 i el 95 per cent de les morts de ratapinyades perquè és quan els quiròpters estan en zel, amb una «activitat molt frenètica» i molta fam, perquè han d'emmagatzemar energia i greix per a passar l'hivern.

«Només amb això ens evitaríem un 80 o 85 per cent de les morts dels ratpenats, i això són desenes de milers», subratlla.

A força de fer seguiment de parcs eòlics, els biòlegs de l'associació han observat que la majoria de les ratpenats mor en nits amb vents fluixos, quan l'aerogenerador gira «a poc a poc», a baixes velocitats, d'entre 80 o 90 quilòmetres per hora, «suficient perquè els produeixi un cop o unbarotrauma».

«Les mesures que demanem són una molt petita pèrdua de benefici per a les empreses», conclou Tomás.