Sánchez relleva el seu nucli dur al govern substituint set ministres i amplia la presència de dones i la quota catalana

El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, serà substituït per Pilar Llop, presidenta del Senat i jutgessa de carrera. Isabel Celaá, ministra d'Educació, serà reemplaçada per la delegada del govern espanyol a l'Aragó i candidata del PSOE a l'alcaldia de Saragossa, Pilar Alegría, mestra de professió. El ministre de Ciència i Investigació, Pedro Duque, serà rellevat per l'alcaldessa de Gandia, Diana Morant, enginyera de telecomunicacions. José Manuel Rodríguez Uribes serà substituït a Cultura i Esport per Miquel Iceta, i aquest serà substituït a Política Territorial per l'alcaldessa de Puertollano (Ciudad Real), Isabel Rodríguez, que també serà portaveu de l'executiu. Les competències de Funció Pública passaran d'aquest ministeri al d'Hisenda, amb María Jesús Montero, que deixarà de ser portaveu del govern.

El fins ara cap de gabinet de Sánchez, Ivan Redondo, serà substituït per Oscar López. La ministra de Treball, Yolanda Díaz, de Podem, passarà de la vicepresidència tercera a la segona, i Teresa Ribera, ministra de Transició Ecològica, passarà de la quarta a la tercera vicepresidència, totes mantenint les competències actuals. La vicepresidència quarta desapareix. Els nous ministres prendran possessió del càrrec aquest dilluns i dimarts participaran en el nou Consell de Ministres.

El Senat previsiblement el presidirà Ander Gil, actual portaveu del PSOE a la cambra alta, segons apunta 'El País'.

Un govern més jove i feminitzat

En una breu compareixença de menys de deu minuts passades les 3 de la tarda, Sánchez ha destacat la renovació generacional, ja que la mitjana d'edat del nou Consell de Ministres passa de 55 a 50 anys, i també el major paper de les dones, que passen de ser el 54% dels membres de l'executiu al 63%. També ha remarcat la procedència municipalista de diverses de les noves ministres. Sánchez ha agraït la feina feta als ministres sortints, sobretot durant la pandèmia.

Pel que fa al nou govern, l'ha qualificat com el de la «recuperació social i justa» per «superar la pitjor calamitat» de les últimes dècades, la covid-19, i que ha de gestionar «l'oportunitat enorme» dels fons europeus Next Generation per «posar dempeus una Espanya millor», amb més ocupació i una modernització digital, verda, feminista i que doni resposta a les demandes dels joves.

Sánchez ha dit que amb 30 mesos de legislatura per davant el nou govern treballarà per tirar endavant «l'agenda de canvis» anunciada a la investidura i que es va veure paralitzada per la pandèmia. Però els canvis i la recuperació, ha dit, només tiraran endavant en un «ambient de diàleg social i concòrdia territorial que el govern cultiva».

De la nova ministra Raquel Sánchez ha destacat la seva gestió com a alcaldessa de Gavà des del 2014 i especialment en matèria de medi ambient i mobilitat sostenible.

Canvis de noms i potser de rumb

La crisi de govern que ha executat Sánchez aquest dissabte ha estat farcida de sorpreses. Feia setmanes que es rumorejava que el president espanyol volia impulsar canvis, però sempre s'apuntava a la caiguda de ministres com Carmen Calvo –per les seves fallides intervencions en punts clau de la legislatura-, Fernando Grande-Marlaska, Reyes Maroto o Margarita Robles. En canvi, la remodelació ha acabat sent molt més profunda i ha suposat una revolució al que fins ara ha estat el nucli dur de Sánchez.

Així, a més de prescindir de Calvo, mà dreta del socialista des que es va presentar a les primàries del PSOE, i substituir-la per Nadia Calviño com a dona forta del govern, Sánchez s'ha desfet també del seu número dos al partit, el secretari d'Organització del PSOE, José Luís Ábalos. Un altre dels relleus que més sorpresa ha causat és el de la direcció del seu gabinet. El considerat totpoderós Iván Redondo deixa la Moncloa després d'haver estat el gran estratega i home de confiança de Sánchez en aquests anys.

Per a acabar de reblar el clau, el president fa caure del seu govern a noms que havien estat considerats aposta personal seva, com Pedro Duque, Juan Carlos Campo, que ha capitanejat la concessió dels indults de l'1-O, o Isabel Celaá, que va arribar a ser portaveu al seu primer executiu. A més, reubica Iceta en una cartera amb menys pes polític i aparta el català del ministeri que hauria de liderar les negociacions amb Catalunya. Tot plegat fa preveure un canvi de rumb del govern de Sánchez que, a hores d'ara, pocs saben cap a on estarà orientat.