Un expert adverteix que el col·lapse d'edificis és cada cop més freqüent

L'investigador José Miguel Adam alerta que col·lapses com el que ha esfondrat l'edifici de Peníscola són «cada vegada més freqüents» i les seves causes principals són l'envelliment, el canvi climàtic i l'acció humana.

Membre de l'Institut de Ciència i Tecnologia del Formigó de la Universitat Politècnica de València (CITECH-UPV), aquest expert incideix en que hi ha altres casos recents com l'ensorrament d'un edifici privat a Miami, fallades en ponts o l'explosió en un immoble a Madrid «que no va caure de miracle».

Apunta que en una infraestructura pública és més fàcil que l'entitat propietària faci el manteniment, però en una comunitat de veïns «és més delicat perquè implica demanar diners al propietari de l'habitatge per a una inspecció quan a primera vista sembla estar bé; costa molt conscienciar a la propietat privada perquè actuï».

«Actualment tenim coneixement, tècniques i eines per a evitar aquests col·lapses. Des que va haver-hi el col·lapse de les Torres Bessones la recerca en propagació de fallades i manteniment ha crescut exponencialment, però per desgràcia fa falta conscienciar, sobretot, al sector privat», sosté.

Respecte a l'esfondrament de Peníscola, assegura que amb 30 anys «no es pot dir que l'edifici pugui presentar símptomes d'envelliment» encara que cal tenir en compte que està molt prop de la costa i «l'ambient marí per a qualsevol construcció no ajuda i accelera el procés de corrosió de les ferradures del formigó».

Explica que el tipus de construcció «no és la més habitual, consistent en entramats biga-columnes sobre els quals donen suport als pisos», sinó que és un «concepte diferent, encara que igualment vàlid, caracteritzada per murs portants sobre els quals es donen suport als elements horitzontals, que són on viu la gent».

Per les fotografies que ha pogut veure, Adam confirma que «hi ha hagut un mal inicial en una zona, que s'ha propagat a la resta de la construcció. Això és el que es denomina un col·lapse progressiu, que és un efecte dominó».

«El que ara toca esbrinar és per què s'ha produït aquesta fallada inicial en la construcció. Quan treballem amb aquesta mena de col·lapses les causes vénen per una explosió terrorista o de gas, impacte de vehicles... però aquí això no s'ha donat i caldrà anar més enllà i veure què ha ocorregut», ressalta.

Segons l'investigador, «es podria parlar que la fallada inicial es pugui haver localitzat en algun dels murs tallants, bé per problema de fonamentació, ja que hi ha hagut pluges recents, o per un problema de detall constructiu i que la unió entre elements horitzontals i el mur tallant no sigui l'adequat», encara que això al seu judici seria «aventurar molt».

Detalla que en la major part dels casos de col·lapses la causa és l'envelliment, però el canvi climàtic «té a veure i molt» amb l'augment d'aquests col·lapses perquè «cada vegada hi ha més tornados, huracans i pluges torrencials; més elements extrems que el propicien».

Per a evitar la propagació de fallades en edificis, Adam lidera un projecte (batejat com Endure i que abasta fins el 2026) que ha obtingut finançament de 2,5 milions del Consell Europeu de Recerca per a construir edificis més segurs i robustos que acabin amb els col·lapses en aïllar només les zones afectades i evitar l'efecte dominó.