El dolor crònic, amb 7 milions d'afectats, costa 16.000 milions a l'any

L'impacte econòmic el dolor crònic a Espanya, que afecta set milions de persones (17% de la població), és de 16.000 milions a l'any, la qual cosa suposa un 2,5% del PIB de tot el país, segons les dades difoses aquest dimecres en la presentació del XVII Congrés de la Societat Espanyola del Dolor (SET), que comença avui i es desenvoluparà fins dissabte que ve.

Aquest 17% té pics més alts en les dues franges d'edat més vulnerables: els nens, que presenten un 30% de prevalença i els majors de 70 anys, amb un 50%.

Aquestes xifres converteixen al dolor en un problema de salut pública tant pels costos directes, derivat de les consultes i l'ús del sistema sanitari, com pels indirectes que afecten, principalment, al mercat laboral en forma de baixes o menor productivitat, segons ha destacat en la conferència de premsa el president de la SET, Víctor Mayoral.

Dels set milions d'afectats, l'11 per cent -gairebé un milió de persones- pateix un dolor crònic discapacitante que els provoca problemes de mobilitat o limitacions en la seva funcionalitat , i dins d'aquest grup, set de cada deu presenta problemes per a caminar o no poden fer-ho.

Les principals causes d'aquestes situacions són el dolor lumbar (18%), el dolor cervical (16%) i la migranya (11%). Les dones són les principals afectades per la discapacitat ja que, a més, també presenten una prevalença major en patologies associades al dolor com l'artrosi (24,3%), mentre que la situació dolorosa més habitual entre els homes és el dolor d'esquena crònic lumbar (15,8%).

Mayoral ha ressaltat que el dolor crònic també té un impacte en la salut mental, amb 8 de cada 10 afectats que sofreixen ansietat o depressió, i en la vida quotidiana, amb gairebé un 50% de baixes en els afectats en edat de treballar.

Ha explicat que per a intentar millorar la qualitat de vida dels afectats s'ofereixen tractaments multidisciplinaris en els quals resulta «fonamental» la participació del pacient ja que està demostrat que més del 50% del tractament consisteix en el fet que l'afectat tingui expectatives de curar-se, segons ha remarcat la president del Congrés, María Luisa Franco.

Franco ha remarcat les diferències entre homes i dones a l'hora de sentir el dolor, i ha recordat que fins fa molt poc solo s'investigava amb ratolins mascle i no s'utilitzaven a les femelles pel fet que, per motius hormonals, resultava més complicat i car.

El president del comitè científic del Congrés, Carlos Goicoechea, ha exposat, per part seva, que el dolor crònic està «infravalorat i inadequadament tractat» i després de mantenir que el diagnòstic triga de mitjana més de 2 anys, ha indicat que la demora mitjana per a obtenir un tractament que encerti a remetre o eliminar el dolor és d'any i mig. Aquests terminis s'han incrementat amb el covid19 i la dificultat per a ser atesos presencialment.

L'adherència als tractaments es troba en el 50% i només la meitat dels pacients està conforme amb aquest.

Goicoechea també s'ha referit a la «incomprensió» que genera el dolor, principalment en l'àmbit laboral, perquè el dolor «no es veu» i a vegades suposa un «drama» que no t'entenguin. Ha posat com a exemple, dones que pesi al dolor es preocupen del seu aspecte, «la qual cosa és molt positiu» en qualsevol malaltia, però en aquest cas concret, provoca que «no et creen».