Arqueologia
Localitzen una estructura que podria ser el temple d'Hèrcules gadità
La troballa està en una zona entre Camposoto (San Fernando) i Sancti Petri, a Chiclana
Localitzen una estructura que podria ser el temple de Melqart i Hèrcules
Una recerca ha trobat restes que podrien correspondre al mític temple fenici-púnic deMelqarti d'Hèrcules a Cadis, en una zona entreCamposoto(San Fernando) iSanctiPetri, a Chiclana, una troballa que, de confirmar-se, podria resoldre una de les grans incògnites de l'arqueologia.
L'estructura, situada a una profunditat d'entre cinc i tres metres i d'unes dimensions de 300 metres de llarg i 150 d'ample, ha estat localitzada en una zona entreSanctiPetri(Chiclana de la Frontera) iCamposoto(San Fernando).
La seva localització s'ha realitzat gràcies a mètodes de teledetecció realitzats per RicardoBelizónAragón i Antonio Sáez Romero, del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Sevilla, que han escodrinyat imatges aèries de la zona, des de documents de l'Institut Geogràfic Nacional a ortografies d'un vol americà de 1956 i les han sotmès a processos digitals que han permès visualitzar l'estructura i moltes altres.
Perquè al costat d'ella, han estat trobades restes del que podrien ser espigons, una estructura portuària interior i altres edificacions que indicarien que allí va haver-hi una ciutat romana que podria ser de la grandària deBaeloClaudia, un paisatge social completament diferent al que s'estimava fins ara en aquesta zona en la qual es buscava el templeMelqart(Hèracles per als grecs i Hèrcules per als romans).
L'estructura trobada guarda correlació amb la informació que autors clàssics comEstrabón,SilioItàlic,PosidoniooFilostratodonaven d'aquest famós santuari, que descrivien en un entorn canviant, subjecte a les marees i a prop de la costa.
Des del segle XVIII s'han anat localitzant restes (monedes, escultures...) que confirmaven que el temple buscat estava en aquesta zona i des dels anys 70 del segle XX s'han realitzat diverses intervencions arqueològiques i sondejos que han servit per a situar altres restes, però no per a localitzar el temple.
La recerca que s'ha revelat creu haver donat amb la plataforma en la qual estava aquest buscat temple.
L'investigador RicardoBelizónha mostrat la seva alegria i «impacte» per haver realitzat aquesta troballa en el curs dels treballs per a la seva tesi doctoral i s'ha mostrat, al costat d'Antonio Sáez, caut: «Som científics, el temps i la recerca ens dirà si és o no és», han comentat després d'explicar que ara s'inicia un treball de «molts, molts anys» per a corroborar la seva teoria. «Ara mateix és una conjectura», han afirmat.
Unes tasques que es veuen dificultades perquè l'espai està sotmès a corrents marins, mala visibilitat i marees, que a penes permeten fer sondejos de busseig durant tres hores seguides.
La delegada a Cadis de la Conselleria de Cultura i Patrimoni Històric, Mercedes Colombo, ha assegurat en la presentació d'aquesta recerca al Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Cadis, que s'aconseguiran els fons necessaris per a continuar aquesta recerca donada «la importància» de la troballa i el seu «gran interès arqueològic».
El director del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Sevilla, Francisco José García, ha assegurat que es tracta d'una troballa «de primer nivell», d'«enorme importància històrica» perquè «forma part de l'ADN de la cultura occidental i de la història d'Andalusia».
Ha lloat la «discreció», la «meticulositat» i la prudència de la recerca: «Soc poc inclinat a l'arqueologia-espectacle que està en voga ara, però en aquest cas la troballa és espectacular».
Aquesta troballa és fruit de la col·laboració entre investigadors de la Universitat de Sevilla i la Conselleria de Cultura i Patrimoni Històric, en el marc del «ProjecteErgasteria».
El lloc en el qual s'ha trobat aquesta estructura està a uns quatre quilòmetres del que recentment va apuntar una altra recerca d'experts de les universitats de Còrdova i Cadis, que van situar el més vell i famós santuari d'Occident al Cerro de los Mártires a Sant Fernando i no en l'illot deSanctiPetri, el lloc en el qual es buscava fins llavors i en el qual podria haver estat definitivament localitzat.