Conflicte Bèl·lic
Claus i incògnites sobre l'impacte agroalimentari de la guerra a Ucraïna
Ucraïna és un proveïdor fonamental de matèries primeres per a Espanya, país deficitari en cereals
La guerra a Ucraïna ha donat un nou gir a la crisi per l'alça de les matèries primeres agrícoles, amb rècords en els preus i molts interrogants sobre el seu impacte a Espanya i en l'alimentació mundial.
En l'àmbit agroalimentari, els atacs de Rússia a Ucraïna generen incògnites i fins i tot estan provocant «situacions mai vistes» en mercats com els de cereals, malgrat produir-se després de dos anys també històrics per la pandèmia.
Aquestes són algunes claus per a entendre les possibles conseqüències del conflicte al camp i en la producció d'aliments.
Importància de Rússia i Ucranïa per a Espanya
Ucraïna és un proveïdor fonamental de matèries primeres per a Espanya, país deficitari en cereals i en oleaginoses.
En 2021, la balança agroalimentària amb Ucraïna va llançar un saldo negatiu de 853,9 milions d'euros per a Espanya, segons dades de la Secretaria d'Estat de Comerç.
Les exportacions espanyoles a Ucraïna van aconseguir 170,5 milions i les importacions d'aquest origen 1.024,4 milions.
Espanya compra a Ucraïna el 27% de les seves importacions de blat de moro i el 62% de les seves adquisicions de gira-sol.
Per contra, hi ha superàvit en les vendes de productes pesquers (37,3 milions).
Quant a la balança agroalimentària amb Rússia, dona un saldo positiu per a Espanya de 47 milions.
Espanya va exportar a aquest destí aliments, begudes i tabac per 237,3 milions i va importar per 190,2 milions d'euros en 2021.
Saldos positius en sucre, cafè i cacau (55,4 milions) tabac (25,8 milions), begudes (9,6 milions), grasses i olis (31,3 milions) o productes pesquers (17,3 milions).
Líders mundials en cereals
A escala mundial, Rússia és el tercer país amb major oferta de grans per darrere dels Estats Units i la Xina, segons la classificació del Consell Internacional de Cereals (IGC) corresponent a la campanya 2021-2022.
El IGC situa en 129 milions de tones les existències de cereals de Rússia per a aquesta temporada i en 90,1 milions les d'Ucraïna.
Els temors del sector
Les organitzacions agràries i les cooperatives espanyoles estan preocupades per les conseqüències de la guerra en un moment d'encariment dels inputs, com l'energia o fertilitzants.
Un temor compartit pels comerciants de cereal, representats per la patronal Accoe, el secretari general de la qual, José Manuel Álvarez, parla d'una situació inèdita en acabar una setmana en la qual durant dos dies els mercats espanyols de gra no han registrat operacions i en places de referència com Chicago o París les cotitzacions han escalat fins a xifres rècord.
De moment, el subministrament de cereals està garantit a Espanya, però en vespres de la invasió russa Accoe ja havia advertit de les conseqüències «desastroses» per la sequera i les inclemències climàtiques en els dos hemisferis.
La patronal de la indústria alimentària FIAB ha mostrat la seva preocupació per l'impacte que el conflicte pugui tenir en la importació d'unes certes matèries primeres utilitzades per la indústria, així com per la repercussió en el ja castigat escenari energètic mundial, i que podria suposar un desequilibri per a la competitivitat del sector.
L'experiència del veto rus
Els exportadors agrícoles espanyols ja coneixen les conseqüències geopolítiques del conflicte de l'est europeu. El 2014, Moscou va iniciar un embargament contra els productes peribles de països occidentals (fruites, verdures, peixos frescos i carns), en represàlia per les sancions imposades a Rússia per la seva actuació a Ucraïna.
El 2013 Rússia ja havia vetat la importació d'animals i carn fresca de la Unió Europea (UE) després de diagnosticar-se dos casos de pesta porcina africana en senglars de Lituània.
Per a Espanya, líder comunitari en el comerç hortofructícola, el veto rus va ser un cop perquè va perdre un destí fonamental -i amb una logística més fàcil que altres mercats com els asiàtics o americans- per a fruites com els préssecs o les nectarines.
La patronal d'exportadors hortofructícoles Fepex insisteix que no s'ha cobert aquest buit.
Afectarà a la butxava dels consumidors?
La gran pregunta. Les estimacions prèvies a la invasió ja apuntaven al fet que la inflació i la pujada de l'IPC a Espanya anaven a durar almenys fins a la primavera i al fet que les butxaques dels consumidors anaven a notar aquesta escalada que deriva de les dificultats de la logística de 2021.
«A Espanya portem dos anys dolents per a productors de sectors com el porcí o el lacti, però si ara pugen les matèries primeres en un 10% podrà repercurtirse en el mateix percentatge en el cost per al consumidor? Jo crec que no; pujarà encara més pressió a la cadena», opina una font de la baula comercial.