Només el 3,6% dels habitatges a Espanya tenen bona eficiència energètica

Només els edificis construïts a Espanya a partir de 2010 compten amb una bona eficiència energètica, la qual cosa suposa uns 950.000 habitatges, el 3,6% del parc residencial, segons un informe de la taxadora VE Valoraciones.

Aquests habitatges, que també són les més completes quant a qualitat constructiva, resulten ser les úniques que apliquen el Codi Tècnic de l'Edificació de 2006, el primer reglament que va fer obligatori l'ús de l'aïllament.

Fins a aquest moment la norma bàsica de 1979 només recomanava utilitzar-lo, per la qual cosa les cases aixecades entre 1980 i 2009 presenten una qualitat creixent segons avança l'any en què van ser dissenyades.

Aquestes són aproximadament unes 10,6 milions, la qual cosa representa el 49% del total, indica l'informe de VE Valoraciones al qual ha tingut accés Efe, sobre l'eficiència energètica a les llars espanyoles en funció del seu any de construcció.

Per a Germán Pérez Barrio, president de la taxadora, en els edificis residencials construïts entre 1980 i 2009 «no hi ha dubtes sobre la necessitat d'escometre obres de millora en termes d'eficiència energètica».

En aquesta línia, aconsella invertir en millores d'aïllament, tant tèrmic com acústic, i en la substitució de la font principal d'energia.

Entre 1950 i 1980, substitució de façanes

Quant al següent grup d'habitatges, les construïdes entre 1950 i 1980, explica que estan fetes, en general, amb materials de molt baixa qualitat, per la qual cosa són les que plantegen més dubtes sobre la mena d'intervenció que haurien d'escometre.

Pérez Barrio apunta que la mala qualitat es dona especialment en la façana, per la qual cosa -al seu judici- «caldria valorar una substitució total, més que una labor d'aïllament tèrmic, la qual cosa implica la inhabitabilitat de l'edifici durant el temps que dura l'obra».

Aquestes sumen més de 7,5 milions i, segons l'anàlisi de la taxadora, en zones de pitjor ubicació la seva reconstrucció podria fins i tot ser més costosa que l'augment del seu valor després de l'obra, ja que no sempre es pot rendibilitzar una inversió en millora energètica només pels estalvis de consum.

A més, els immobles construïts després de 1950 i fins a 1979, compten generalment amb estructures de formigó però molts es van construir amb ciment aluminós, per la rapidesa de forjar, i aquest material amb el pas del temps s'altera químicament, a causa de la calor i a la humitat, i perd resistència.

Per això, segons la societat de taxació, els habitatges que daten d'en aquest període haurien de sotmetre's a inspeccions periòdiques, donat el risc de col·lapse de, almenys, part de la seva estructura.

El 2,1% són anteriors a 1950

L'estudi també recull que els habitatges més antics, aquells construïts abans de 1950, representen el 2,1% del parc, i comparteixen dues característiques fonamentals: la seva façana es va dissenyar en un estil arquitectònic anterior a l'estètica del moviment modern i l'estructura no sol estar feta de formigó armat, sinó amb murs de càrrega i acer.

El president de VE Valoraciones afirma que aquesta és la causa per la qual presenten dificultats per a augmentar el seu aïllament tèrmic, ja que no poden ser modificades en la façana, sinó solament a l'interior, la qual cosa impacta en una pèrdua important de superfície de l'habitatge.

Per això, en la façana d'aquests habitatges la millora en termes d'eficiència energètica que podria dur-se a terme és la substitució de les finestres per fusteries d'alta qualitat amb trencament de pont tèrmic i cristalls amb doble o, fins i tot triple cambra, a més de substituir l'energia de la calefacció.

En aquestes cases els murs protegeixen dels sorolls de l'exterior, però els forjats no permeten un bon aïllament de soroll entre veïns, per la qual cosa els experts valoren la incorporació d'amortidors d'impacte.

El parc total d'habitatges a Espanya que contempla aquest estudi és de 21,9 milions en 2022, si bé no inclou les del País Basc i Navarra perquè tenen els seus propis cadastres.

L'objectiu del Govern espanyol és rehabilitar energèticament 1,2 milions de cases abans de 2030.