Sánchez anuncia per sorpresa la «reforma» del delicte de sedició per deixar-lo en un de desordres públics agreujats

Ha afirmat que gràcies a la gestió del seu govern la majoria dels catalans veu ara el projecte d'Espanya com a projecte compartit, i ha apuntat que després dels indults i el diàleg entre els dos governs, ara cal «seguirfent passos».

Segons el president espanyol, la iniciativa no és fruit de la pressió d'ERC per a l'aprovació dels pressupostos estatals, sinó del fet que ara es donen les condicions per fer la reforma.

En aquest sentit, ha apuntat que al llarg de les últimes setmanes hi ha grups que han dit que estan disposats a reformar el delicte de sedició i transformar-lo a uns desordres públics agreujats.

Ha apuntat que aquesta reforma no acontenta les peticions de les formacions independentistes, que no demanen una reforma del Codi Penal, «sinó l'amnistia, quelcom que el govern no acceptarà».

«Estem fent un pas endavant d'homologació amb Europa i estem revisant un delicte que va ser redactat el 1822, quan hi havia alçaments militars, i crec que és bo que Espanya faci un pas definitiu a l'homologació del delicte», ha dit.

En aquest marc, ha destacat que a Alemanya la sedició es va suprimir el 1970, fa més de50anys, i va ser redenominada amb una terminologia semblant a la que constarà a la proposició de llei del PSOE i de Podem.

Nega que beneficiï Puigdemont

El president espanyol ha negat que la reforma afebleixi l'Estat davant eventuals declaracions unilaterals d'independència com la del 2017, perquè «es reconeixeran penes per aquests delictes» de desordres agreujats.

A més, segons Sánchez, independentment de la reforma, l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont «haurà de retre comptes igualment davant la justícia» espanyola, perquè els delictes que hauria comès «es recullen com a desordres públics agreujats com tenen altres democràcies».

«Crec que serà una iniciativa que ajudi també a destensar la situació a Catalunya i a superar el contenciós que vaig heretar de l'anterior administració», ha conclòs.

Acusa el PP d'utilitzar sempre Catalunya com a element de desgast

Al tram final de l'entrevista Sánchez ha volgut rebatre la reacció del PP, que en fonts del partit ja l'ha acusat d'haver «humiliat la nació» espanyola i d'haver «traït» el llegat del PSOE. El president espanyol ha recordat que va «heretar» el «problema» de Catalunya del seu predecessor, Mariano Rajoy, i ha destacat que ell va donar suport al 155 perquè creia que era «bo» per a Espanya malgrat la «fractura» que això va suposar per a la seva formació.

En aquest marc, ha afirmat que el PP «sempre» ha utilitzat «Catalunya i el greuge territorial com un element de desgast de qualsevol president progressista», però «crec que la principal tasca que té un governant és construir convivència, i estem construint convivència». Ha convidat els espectadors que no ho creguinquepassegin per Catalunya i «comparin com està Catalunya avui i la del 2017».

L'anunci arriba en un moment àlgid de negociació amb ERC per l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat per al 2023. Els republicans no van presentar una esmena a la totalitat per «donar marge a les negociacions» i posteriorment van contribuir a rebutjar els set vetos que havien plantejat PP, Vox,Cs, Junts, CUP,ForoAsturiasi els exdiputats d'UPN. Els comptes de Pedro Sánchez se sotmetran a l'examen definitiu del Congrés el 19 de novembre.

La «desjudicialització» del conflicte va ser un dels acords de la taula de diàleg que es va reunir per última vegada el juliol del 2022. Al text que van signar, els dos governs es comprometien a «avançar en el diàleg» per posar punt i final «als efectes de la judicialització dels darrers anys», amb «mesures que suposin un avenç que millori la situació de partida i contribueixin a resoldre el conflicte polític».

El document ja apuntava que un cop s'assolissin els acords per a la desjudicialització, aquests «requeriran una modificació legislativa concreta», i els grups parlamentaris dels dos executius «s'encarregaran d'impulsar-la parlamentàriament». Les dues parts manifestaven «la voluntat que aquestes modificacions legislatives s'aprovin, si s'escau abans que finalitzin el període de sessions».

Prop de tres anys des del compromís de Sánchez

Sánchez dona viabilitat d'aquesta manera al compromís que va expressar el gener del 2020, tres mesos després de la condemna del Suprem als líders independentistes, de reformar el Codi Penal per homologar el delicte de sedició i altres preceptes als estàndards europeus.

El ministre de Justícia d'aleshores, Juan Carlos Campo, va treballar durant mesos en la reforma –en paral·lel a la concessió dels indults-, però el govern espanyol va guardar la modificació al calaix argumentant, primer, que era prioritària la sortida de la pandèmia, i després que no hi havia majoria parlamentària per dur a terme la reforma.

El passat 23 d'octubre 'El País' va publicar que l'executiu espanyol s'obria a una reforma que comportés retallar a la meitat les penes del delicte de sedició, i posteriorment la ministra d'Hisenda,MaríaJesúsMontero, va afirmar durant el debat dels pressupostos que el seu executiu portaria al Congrés la reforma. El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va recordar que ERC sempre ha dit que «és una bona notícia democratitzar el Codi Penal i que sigui més homologable al que passa a Europa».

Tràmits per a la reforma

El Codi Penal és una llei orgànica, i la seva reforma pot arribar al Congrés de mans del govern espanyol o d'un grup parlamentari. Un cop es presenti el text al Congrés, s'obrirà un tràmit d'esmenes –on els grups poden provar d'introduir modificacions- i posteriorment se sotmetrà al ple.

Per quedar aprovada, la reforma necessita el vot favorable de la majoria absoluta de la cambra, actualment 175 vots (no són 176 perquè actualment el Congrés té 349 diputats per la no substitució del diputat de PodemAlbertoRodríguez), de manera que en tindria prou amb el suport de les formacions del govern espanyol i els socis de la investidura.

Quan entri en marxa, la reforma del Codi Penal s'aplicarà a casos ja jutjats pel principi de retroactivitat de la llei penal en favor del reu, de manera que si es redueix la pena d'inhabilitació se'npodranbeneficiar els líders del procés ja jutjats que tot i ser indultats encara arrosseguen la inhabilitació que els va imposar el Tribunal Suprem.

També afectaria els exiliats. En el cas de la secretària general d'ERC, Marta Rovira -que només està processada per rebel·lió- podria obrir la porta al seu retorn, tot i que en els casos de l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers claraPonsatíi Toni Comín independentment del delicte de sedició el Suprem els vol jutjar per malversació, que també té penes elevades. Lluís Puig està processat per desobediència i malversació.

Legislació actual

El delicte de sedició es va introduir al Codi Penal el 1822. Actualment, l'article 544 del Codi Penal tipifica aquest delicte com el que cometen els que «sense estar compresos en el delicte de rebel·lió, s'alcin públicament i tumultuària per impedir per la força o fora de les vies legals l'aplicació de les lleis o a qualsevol autoritat, corporació o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials».

L'article següent, el 545, estableix que els qui hagin «induït, sostingut o dirigit la sedició, o apareguin en ella com els seus principals autors, seran castigats amb la pena de presó de vuit a deu anys, i amb la de deu a quinze anys si fossin persones constituïdes en autoritat. En tots dos casos s'imposarà, a més, la inhabilitació absoluta pel mateix temps». Fora d'aquests casos imposa una pena de «quatre a vuit anys de presó, i la d'inhabilitació especial per a càrrec públic per un temps de quatre anys».

Els articles 547, 548 i 549 estableixen que en el cas que la sedició no hagi entorpit de manera greu l'exercici de l'autoritat pública la pena es rebaixa en un o dos graus, igual que per als casos de «provocació, conspiració i proposició per a la sedició».

Desordres públics

L'article 557 sobre desordres públics diu actualment que qui alteri la pau pública amb actes de violència «seran castigats amb una pena de sis mesos a tres anys de presó».

La pena és la mateixa per als qui incitin a fer actes de violència, però s'incrementa a entre un i sis anys de presó si el delicte es du a terme portant una arma o un objecte perillós, quan es posi en risc la vida de les persones, o «quan els fets es duguin a terme en una manifestació o reunió nombrosa». També quan l'autor dels fets utilitzi «la seva condició d'autoritat, agent de l'autoritat o funcionari públic», o quan dugui el rostre tapat.

Els articles annexos també castiguen amb entre tres i sis mesos la pertorbació de la pau pública durant l'ocupació d'un espai públic o provat, i d'entre un i cinc anys de presó per als qui destrueixin o interrompin instal·lacions de telecomunicacions o vies de tren.