Claus de les propostes per a una nova reforma del Codi Penal

La reforma del delicte de sedició impulsada pel PSOE i Unides Podem ha servit de penja-robes perquè els grups en plantegin una altra de més àmplia de la legislació que pot afectar la malversació, l'enriquiment il·lícit de càrrecs públics, els desordres públics i fins i tot el model de elecció de magistrats del Tribunal Constitucional.

Aquestes són les principals modificacions proposades pels grups parlamentaris que seran debatudes les properes setmanes per via d'urgència en el marc de la proposició de llei de reforma del Codi Penal que s'està tramitant al Congrés:

PSOE i Unides Podem volen castigar l'enriquiment il·lícit

Els socis de Govern han defensat una esmena per «reforçar la lluita contra la corrupció» que suposa introduir un nou delicte al Codi Penal: el d'enriquiment il·lícit dels càrrecs públics que vegin augmentat el seu patrimoni en més de 250.000 euros sense que ho puguin justificar.

Plantegen que les autoritats públiques estiguin obligades a justificar aquest enriquiment durant cinc anys després de deixar el càrrec i preveu penes de presó de sis mesos a tres anys, d'inhabilitació d'entre 2 a 7 anys, i multes de fins a tres vegades l'enriquit il·lícitament.

ERC i PDeCAT plantejen canviar la malversació

Com s'esperava, ERC ha proposat modificar el delicte de malversació –un pel qual van ser condemnats els líders del «procés»– per diferenciar entre els que s'hagin apropiat de fons públics en benefici propi o de tercers i els que no; una iniciativa que va en sintonia amb l'esmena presentada per PDeCAT.

ERC planteja penes de dos a vuit anys de presó i fins a vint d'inhabilitació per als casos més greus en què hi hagi «ànim de lucre» i de sis mesos a tres anys de presó i d'un a quatre d'inhabilitació per al càrrec que «sense ànim d'apropiar-se'l, destinar a usos particulars i aliens a la funció pública, el patrimoni públic posat al seu càrrec».

PDeCAT, per part seva, proposa condemnes d'un a tres anys de presó i de tres a sis anys d'inhabilitació si no hi ha ànim de lucre, mantenint les actuals en el cas que sí que n'hi hagi.

Tant el PSOE com Unides Podem han demanat cautela per estudiar les propostes, si bé han marcat com a línia vermella a l'hora de donar suport que les esmenes no suposin un benefici per a cap imputat o condemnat per corrupció.

Retoc en profunditat del delicte de desordres públics

En derogar del Codi Penal el delicte de sedició i convertir-lo en un de desordres públics agreujats amb una rebaixa de 15 a 5 anys de la pena màxima de presó, el PSOE i les Unides Podem s'han vist obligats a retocar en profunditat l'article 557 del Codi Penal que contempla els delictes contra l'ordre públic.

La proposta introdueix una nova regulació dels desordres perquè no es vegi criminalitzada la protesta pacífica. Planteja els elements necessaris i confluents per cometre el delicte de desordres públics: l'actuació en grup, la finalitat d'atemptar contra la pau pública i l'existència de violència o intimidació.

Consideren que la confluència d'aquests tres elements no només aporta una precisió més gran al tipus penal, sinó que a més ajuda a distingir-lo d'altres delictes sobre les persones o les coses, i garanteix els drets de reunió i llibertat d'expressió.

Així, segons la proposició impulsada per PSOE i Unides Podem a què han sumat una esmena referida a les ocupacions de persones jurídiques, aquest precepte 557 quedaria estructurat en diversos apartats, que contemplarien les agreujaments del delicte.

ERC i PDeCAT donen un pas més: menys penes per desordres o despenalitzar les ocupacions pacífiques

ERC ha presentat esmenes relatives al delicte de desordres públics i, a la principal, proposa suprimir el concepte d'«intimidació» dels supòsits en què s'aplica, encara que si això no és possible propugna rebaixar les penes per evitar ingressos a la presó.

A més, volen despenalitzar l'ocupació de locals, establiments o oficines quan s'executin de manera pacífica.

Per part seva, PDeCAT demana eliminar també la intimidació ja que considera que «no és assumible que per a un acte que s'etiqueta com de desordres greus no s'exigeixi cap tipus de violència i pugui fonamentar-se només en la mera intimidació», i rebaixa en una altra esmena la condemna per als qui siguin castigats per alterar greument lordre públic dun a cinc anys de presó.

Canvis al poder judicial: proposta per sortejar el bloqueig del CGPJ per renovar del TC

Les esmenes a la iniciativa que busca esborrar el delicte de sedició del Codi Penal també han arribat al sistema dʻelecció de magistrats del Tribunal Constitucional per part del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), un òrgan que ja ha complert quatre anys en funcions i que fa mesos que no culmina els dos nomenaments al TC que li competeix.

Per sortejar aquest bloqueig, els socis de Govern espanyol han proposat canviar el sistema de majories del CGPJ per fer els nomenaments, actualment fixat en tres cinquens: en el cas que els vocals no aconseguissin aquest consens tres mesos després que finalitzi el mandat dels magistrats sortints, s'optaria per un sistema de votació individual en què resultarien elegits els candidats amb més suports, sense necessitat d'un quòrum mínim i en una única votació, que no serà secreta.

La proposta introdueix fins i tot la possibilitat de castigar amb responsabilitats penals aquells vocals que incompleixin la llei, com passa en aquests moments; planteja que si un Poder no compleix amb el termini per renovar el TC (com passa ara amb el judicial), es faci la renovació del Poder que sí que ho compleix (en aquest cas l'Executiu) sense que sigui necessari els magistrats es renovin per terços , i suprimeix la necessitat que el TC verifiqui la idoneïtat dels jutges proposats.

Esmena per «blindar els drets dels treballadors»

Una altra de les esmenes presentades per PSOE i Unides Podem introdueix penes de presó de sis mesos a sis anys als qui, mitjançant engany o abús, imposin als treballadors al seu servei «condicions laborals o de Seguretat Social que perjudiquin, suprimeixin o restringeixin» els seus drets o als qui imposin condicions il·legals als seus treballadors.

Dissabtes i diumenges inhàbils per als terminis judicials

S'hi uneix una altra per modificar diverses lleis com la d'Enjudiciament Civil amb l'objectiu que els dissabtes i diumenges, els dies de festa nacional o el període comprès entre el 24 de desembre i el 6 de gener de cada any judicial siguin inhàbils a efectes processals amb vista a la conciliació personal i laboral.