El TC suspèn la tramitació de la reforma judicial del govern de Sánchez inclosa al Codi Penal

El Tribunal Constitucional (TC) ha acordat aquest dilluns per sis vots a cinc admetre les mesures cautelaríssimes que demanava el PP i suspendre la tramitació de la reforma judicial que forma part de la del Codi Penal. La decisió –adoptada amb els vots de la majoria conservadora- suposa la paralització del tràmit de la reforma al Senat, on estava previst que es votés aquest dijous. El Constitucional consuma d'aquesta manera el xoc frontal amb el poder legislatiu fruit d'un recurs dels populars per evitar un canvi en el sistema d'elecció dels magistrats del mateix TC que, de retruc, suposaria una nova majoria progressista al TC.

El secretari del ple del Tribunal Constitucional ha notificat la resolució al Senat. L'escrit, però, no incorpora cap advertència personal al president de la cambra alta, Ander Gil, perquè aturi els debats i votacions.

El TC paralitza la deliberació i votació de les dues disposicions finals de la reforma del Codi Penal que reformaven el sistema de votació del CGPJ i el funcionament del TC, i que es van introduir com a esmenes durant la tramitació al Congrés.

El TC ha emès una nota informativa on explica la decisió. Assegura que els magistrats entenen que la suposada vulneració de drets fonamentals que denuncia el PP «no està mancada de verosimilitud». També apunta que han actuat d'acord a la doctrina constitucional que marca que les esmenes introduïdes a una llei han de mantenir una «relació d'homogeneïtat» amb el contingut de la norma.

A més, sosté que la qüestió que planteja el recurs del PP «té una especial transcendència constitucional» perquè la qüestió «transcendeix més enllà del cas concret» i «planteja una qüestió jurídica de rellevant i general repercussió social» que a més té «conseqüències polítiques generals».

Per aquest motiu el tribunal «ha estimat la so»licitud de mesures cautelaríssimes» formulada pel PP, i «en conseqüència», ha acordat «suspendre cautelarment» la tramitació parlamentària dels preceptes que modifiquen la Llei Orgànica del Poder Judicial i la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que es van introduir a la reforma del Codi Penal.

Cinc vots particulars

La mateixa nota informativa del TC ja avança que els magistrats del sector progressista –Juan Antonio Xiol, Cándido Conde-Pumpido, Ramón Sáez Valcárcel, Maria Luisa Balaguer i Immaculada Montalbán «han anunciat la seva intenció de formular un vot particular».

La majoria conservadora s'imposa

Els magistrats conservadors s'han imposat en una votació després de nou hores de deliberacions. Al llarg del matí han obert la porta al recurs del PP i han marcat un ordre de deliberacions que afavoria els interessos del partit d'Alberto Núñez Feijóo. Primer han acordat per set vots a cinc traspassar la qüestió de la Secció Segona –on hi ha majoria progressista- al Ple –de majoria conservadora- i després han acordat per sis vots a cinc admetre a tràmit l'escrit.

També han rebutjat a la pràctica les recusacions que el PSOE i Podem havien plantejat contra el president delTC, Pedro González-Trevijano, i contra el també conservador Antonio Narváez. Ho han fet evitant la votació sobre aquesta qüestió deixant que els dos magistrats participessin de la resta de decisions.Finalmenthan adoptat la decisió nuclear en aquesta qüestió: acceptar les mesures cautelaríssimes que demanava el PP i deixar en suspens la tramitació de la reforma judicial.

La suspensió de la tramitació de la reforma judicial obre incògnites sobre la del conjunt del Codi Penal, que inclou la derogació del delicte de sedició i la reforma de la malversació. El Senat té previst celebrar aquest dimarts a les 9 del matí la ponència de la comissió de Justícia i posteriorment, a les 9.15, la mateixa comissió de Justícia on s'havia d'abordar la reforma. La previsió era sotmetre-la al ple el dijous per activar ja el nou sistema d'elecció de magistrats.

El Senat té ara diverses opcions. El portaveu de Podem, PabloEchenique, ha demanat que en cas que elTCsuspengués la norma –com ha passat- la cambra alta mantingui igualment el debat i votació de dijous que ve, fet que els suposaria un enfrontament directe amb elTC. També podria suspendre el conjunt de la tramitació de la reforma a l'espera d'una decisió definitiva delTC, o introduir esmenes al text de la reforma del Codi Penal per eliminar les parts que fan referència a la reforma judicial suspesa.

Les esmenes -que ara formen part del text de la llei que es troba al Senat- plantegen una rebaixa de la majoria necessària perquè el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) elegeixi els dos magistrats delTCque li pertoquen. Fins ara calien 3/5 parts dels vocals, un percentatge que permet al PP mantenir el bloqueig de la renovació, i amb la reforma s'elegirien simplement els dos més votats. També eliminaven la capacitat del Tribunal Constitucional de considerar com a no idonis els magistrats delTCdesignats pel govern espanyol.

Tot plegat a 24 hores d'un nou ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que aquest dimarts podria desllorigar part de la situació. Els vocals han de votar els dos candidats (un de progressista i un de conservador) que han d'ocupar cadires al Tribunal Constitucional. El sector conservador aprofita que el sistema actual de designació encara marca una majoria de 3/5 per intentar que els progressistes acabin acceptant la substitució del seu candidat actual, José ManuelBandrés, pel també progressista PabloLucas.

Si el CGPJ elegeix aquest dimarts els seus dos membres tambéquedarannomenats els dos designats pel govern espanyol, l'exministre Juan Carlos Campo i Laura Díez. En aquest cas, elTChaurà de celebrar en un termini d'un o dos dies un ple governatiu per constatar la idoneïtat dels nous magistrats i procedir al relleu, fet que consumaria també una nova majoria progressista.

Una resolució de nou punts

La part dispositiva de la resolució del TC consta de vuit punts. A més d'habilitar el ple del TC (punt 1) per adoptar decisions i d'admetre a tràmit el recurs (punt 2), els magistrats emplacen la presidenta del Congrés perquè comparegui al procés en representació de la cambra baixa en un termini de 10 dies «en qualitat de part demandada al procediment» (punt 3). A més, en aquest mateix punt, ordena que es comuniqui a la Fiscalia l'admissió a tràmit del recurs.

Els magistrats també tenen per personats al president del grup de Podem al Congrés, Jaume Asens, el secretari general del grup, Txema Guijarro, i els portaveus Pablo Echenique i Enrique Santiago. També la secretària general del grup del PSOE al Congrés, Isaura Leal, a la senadora socialista Maria Fernández Álvarez, i el portaveu del PSOE al Congrés, Felipe Sicília.

En tot cas assegura que tots ells no disposen «en aquest moment processal» de «legitimació per instar la recusació dels magistrats del Tribunal Constitucional», i per tant «inadmet a tràmit» les seves recusacions contra el president del TC Pedro González-Trevijano i el magistrat Antonio Narváez (punt 4).

Els magistrats també requereixen «amb caràcter urgent» al Congrés, perquè els enviï «en un termini de deu dies» certificacions o fotocòpies de les actuacions sobre la llei (punt 5).

I en aquesta línia, acorden «suspendre cautelarment la tramitació parlamentària dels preceptes que modifiquen la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional i la Llei Orgànica del Poder Judicial» introduïts a la reforma del Codi Penal (punt 6). Són els preceptes que deriven de les dues esmenes recorregudes pel PP i que ara es corresponen a les disposicions transitòries quarta i cinquena i amb la disposició final primer i segona de la llei.

A més, els magistrats acorden «obrir una peça separada» i concedir un termini de deu dies al Ministeri Fiscal i a les parts personades perquè facin al·legacions (punt 7), i finalment «notificar» la decisió al Congrés i al Senat (punt 8). L'últim punt, el 9, és la publicació de la interlocutòria al BOE.