Economia
44 bancs espanyols han destinat 14.300 milions de dòlars en 2 anys a militaritzar fronteres
Banco Santander i BBVA encapçalen el rànquing amb 4.985 i 4.752 milions, més del 68% del total
Un jove marroquí arribat a Ceuta s'intenta suïcidar en ple carrer
44 institucions financeres amb seu a l'estat espanyol, amb Banco Santander i BBVA al capdavant, han destinat 14.308 milions de dòlars del 2020 al 2022 a finançar 12 empreses armamentistes que participen al negoci de la militarització de les fronteres i els estats del Mediterrani. Així ho afirma l'últim informe del Centre Delàs d'Estudis per la Pau. Gemma Amorós, investigadora de l'organisme, ha afirmat que sense el suport d'aquests bancs, «no es podrien dur a terme les accions militars de seguretat i control a la Frontera Sud», que «està àmpliament documentat» que «provoquen la mort de milers de persones any rere any». Per tant, l'activista ha acusat aquests bancs de ser «corresponsables d'una de les tragèdies contemporànies més flagrants».
Segons l'informe, lideren el rànquing de bancs que més han finançat el complex militar i de seguretat fronterer el Banco Santander i BBVA, amb 4.985 i 4.752 milions de dòlars respectivament, més del 68% del total de les operacions. Els segueixen CaixaBank i Banc Sabadell amb 182 i 95 milions. «En la mesura que siguem clients d'aquests bancs, és molt probable que això ho estiguin fent amb els nostres diners» ha denunciat Amorós, coautora de l'informe.
Banco Santander i BBVA, sempre segons l'estudi, apareixen també entre les 100 institucions financeres d'arreu del món que més vincles han tingut amb les empreses «responsables de la militarització» de la Mediterrània i de les seves fronteres. El Centre Delàs denuncia que algunes d'aquestes empreses són Eulen, finançada amb 209 milions d'euros de la banca espanyola, Accenture, amb 176 milions, Atos, amb 140 milions i Indra, amb més de 5 milions. En total, més de 500 milions.
Totes aquestes firmes, afegeix l'informe, han obtingut «múltiples contractes milionaris», per exemple, per a la gestió dels Centres d'Estada Temporal per a Immigrants (CETI), per al desenvolupament i manteniment del Sistema Integral de Vigilancia Exterior (SIVE), per a la construcció i manteniment dels perímetres fronterers de Ceuta i Melilla o per al manteniment del recinte duaner de Beni-Enzar a Melilla.
L'estudi també destaca «el paper en la militarització de la Frontera Sud» de la francesa Thales, productora de sistemes de vigilància marítima per a drons i desenvolupadora de la vigilància de fronteres per a Eurosur, també finançada per BBVA i Banco Santander amb 219 i 465 milions respectivament.
«És fonamental deixar de ser clients de bancs, asseguradores i tota mena d'institucions financeres que puguin estar donant suport a empreses que participin de tot aquest engranatge que alimenta la militarització i el militarisme de les nostres societats i fronteres», ha conclòs Edu Aragón, investigador del Centre Delàs i coautor de la publicació, que ha considerat que davant d'aquest escenari, «l'única alternativa» és «la banca ètica».