Els nens de 9 anys empitjoren en lectura pel tancament de les escoles durant la pandèmia

Els nens espanyols de 4t de Primària han empitjorat en set punts la seva comprensió lectora des del 2016, una baixada similar a la registrada per l'OCDE i la Unió Europea que trenca amb la tendència a l'alça dels darrers anys i darrere de la qual es troba el tancament de les escoles a causa de la pandèmia.

Així ho reflecteix l'avenç de l'Estudi Internacional de Progrés en Comprensió Lectora (PIRLS, en les sigles en anglès), la primera gran avaluació internacional després de la covid-19, que mesura la comprensió lectora de l'alumnat al quart curs d'escolarització obligatòria (4t de Primària en el cas espanyol).

A l'anàlisi de l'Associació Internacional per a l'Avaluació del Rendiment Educatiu, divulgat avui dimarts i que es repeteix cada cinc anys, hi han participat 57 països de l'OCDE i de la UE, amb una mostra de 140.000 alumnes, 120.000 de la Unió i més de 10.000 a Espanya.

PIRLS defineix la comprensió lectora com a «l'habilitat per comprendre i utilitzar les formes lingüístiques escrites requerides per la societat i/o valorades per l'individu. Els lectors són capaços de fer significat a partir d'una varietat de textos. Llegeixen per aprendre, per participar a les comunitats de lectors de l'àmbit escolar i de la vida quotidiana, i per gaudir-ne personalment».

Puntuació mitjana espanyola: per sota de l'OCDE i de la UE

Les mitjanes globals dels països participants s'expressen en una escala continuada amb un punt de referència central de 500 punts. En el cas d'Espanya, la puntuació mitjana, 521, se situa «significativament per sota» de la mitjana OCDE-28 (533) i de la UE (528), afirma PIRLS.

A dalt se situen Irlanda, amb 577 punts, seguida d'Irlanda del Nord (566), Anglaterra (558), Croàcia (557), Lituània (552), Finlàndia i Polònia, tots dos amb 559 punts, i EUA (548) .

A la part baixa hi ha Bèlgica, Turquia, Israel, Xipre, França i Malta, entre 494 i 515, juntament amb Eslovènia i Portugal, tots dos amb 520 punts, Espanya i Nova Zelanda, amb 521, i Alemanya (524).

Molt pocs nens espanyols al nivell avançat

El percentatge d'alumnes espanyols al nivell avançat (6 %) està molt per sota de l'OCDE (11%) i de la UE (8%), i, el que és més cridaner, molt lluny del de països la puntuació mitjana estimada dels quals és similar a la d'Espanya: Nova Zelanda (11%) i Alemanya (8%).

Si s'atén el percentatge d'alumnat a nivell molt baix, es pot veure que el d'Espanya (5 %) és lleugerament inferior al de l'OCDE (6%), i és molt més favorable que el de països amb una puntuació mitjana semblant: Nova Zelanda (10%) i Alemanya (6%).

Resultats per procés de compresió

Quant a l'adquisició i l'ús d'informació per part de l'alumnat, Espanya obté un rendiment mitjà de 522 punts, per sota de l'OCDE (532) i de la UE (527), mentre que a l'anomenat propòsit d'experiència literària, Espanya (520) torna a quedar per sota de l'OCDE (535) i de la Unió 530.

A més, la puntuació mitjana espanyola per al procés d'obtenir informació i fer inferències directes és de 522 punts, davant els 532 de l'OCDE i els 529 de la UE.

En el procés dintegració i avaluació del contingut, la mitjana espanyola és de 520 punts, una vegada més per sota de lOCDE (534) i de la UE (528).

Què ha passat aquests anys?

En el cas d'Espanya, s'observa que entre el 2016 i el 2021 es reverteix la pujada que hi ha hagut entre el 2011 i el 2016, i a més amb un descens important: de 528 punts a 521.

Però la baixada no és exclusiva del nostre país, ja que entre el 2016 i el 2021 la mitjana OCDE trenca amb la tendència a l'alça que, ininterrompudament des del 2006, havia estat registrant, i pateix un descens del mateix ordre de magnitud que Espanya, passant de 541 a 533 punts.

La Pandèmia, darrere dels resultats?

Els tres països que tenen un augment significatiu de la seva puntuació mitjana estimada són Malta (63), Noruega (22) i Irlanda (11). És molt impactant l'increment de Malta, però venia d'un rendiment molt baix el 2016 (452 punts).

A l'altre extrem, hi ha tres països que pateixen una reculada de 20 punts o més: Israel (20), Eslovènia (23) i Letònia (30). Espanya es troba entre els que han patit un descens menor de la seva puntuació (7) per sobre d'Alemanya (13) o Finlàndia (17).

Aquestes evidències apunten a una baixada global en la comprensió lectora, que «podria ser conseqüència de l'impacte que la pandèmia», però «són necessàries anàlisis més profundes per corroborar aquesta hipòtesi».

L'estudi sí que observa una correlació entre el temps en què han estat tancats els centres per la pandèmia i la caiguda del rendiment, amb una disminució de 0,11 punts per dia lectiu de tancament.

A Espanya, dels gairebé 7 punts que cau el rendiment global, gairebé 5 punts s'explicarien així per la clausura de les escoles durant 45 dies lectius -vam ser dels que menys dies vam tancar-.

El rendiment es veu en part condicionat pel context social, econòmic i cultural de l'alumnat: a més nivell, millors puntuacions, però a Espanya aquesta diferència és de les menys importants de l'estudi (62 punts), per sota de Finlàndia (67) o França (80).

Entre els països amb més desigualtats hi ha Turquia (117 punts) i Bulgària (122).

Igualment, la diferència de rendiment entre noies i nois és força menor a Espanya (elles obtenen de mitjana 2 punts més que ells), que a la UE (11 punts més en la puntuació de les alumnes).