La URV, en el top 10 de les millors universitats espanyoles

La Universitat Rovira i Virgili és una de les deu millors universitats de l'Estat. Així ho reflexa una classificació elaborada anualment per la Fundació Coneixement i Desenvolupament (CYD), que calcula el millor rendiment en indicadors com l'ensenyament i la investigació.

L'URV és una de les cinc universitats catalanes que apareixen en aquesta llista - juntament a la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, i la Universitat Ramon Llull-.

En aquests primers deu llocs figuren també les universitats de Navarra, Carles III de Madrid, Autònoma de Madrid, Pontifícia Comillas i Deusto.

En la desena edició, el rànquing analitza 80 universitats i 3.266 titulacions, que en conjunt suposen el 93% del sistema universitari, de les quals 48 són públiques (el 100% de representativitat) i 32 privades (89%), tal i com ha explicat avui dimarts en roda de premsa Ángela Mediavilla, directora del Rànquing CYD.

Segons Mediavilla, les universitats públiques i privades estan convivint «en posicions destacades, per exemple en ensenyament o orientació internacional», però al camp investigador sobresurt el sistema públic.

La taula recull els indicadors per grups de rendiment (alt, intermedi i reduït) sense intenció de determinar quina universitat és al primer, segon o tercer lloc, sinó que s'orienta que l'usuari pugui comparar el rendiment de les universitats quant a ensenyament i aprenentatge, investigació, transferència de coneixement, internacionalització, contribució al desenvolupament regional i inserció laboral.

Les conclusions del treball reflecteixen així mateix que Navarra, Catalunya i el País Basc són les autonomies amb més indicadors en el grup de més rendiment.

En el cas de Madrid, que queda al quart o cinquè lloc malgrat tenir un dels sistemes més potents en nombre d'institucions, Mediavilla ha explicat que l'informe no s'atura a conèixer-ne les causes però és una qüestió que es manté «constant» en els darrers anys.

Les 10 universitats que destaquen per tenir un nombre més elevat d'indicadors pertanyents al grup de més rendiment són: Autònoma de Barcelona, Navarra, Carles III de Madrid, Autònoma de Madrid, Barcelona, Pontifícia Comillas, Deusto, Pompeu Fabra, Rovira i Virgili, Ramon Llull.

Classificació per dimensions

Ensenyament i Aprenentatge

: Pontifícia Comillas, CUNEF, Navarra, Autònoma de Madrid, Francisco de Vitòria i Pontifícia de Salamanca.

Investigació

: València-Estudi General, Autònoma de Barcelona, Barcelona, Cantàbria, Pompeu Fabra i Navarra.

Transferència de coneixement

: Politècnica de Catalunya, Politècnica de Madrid, Rovira i Virgili, Carles III de Madrid, Autònoma de Barcelona, Barcelona i Politècnica de València.

Orientació Internacional:

Navarresa, Ramon Llull, Carles III de Madrid, Autònoma de Barcelona, Politècnica de Catalunya,

Rovira i Virgili

, Barcelona i Pompeu Fabra.

Contribució al Desenvolupament Regional

: Politècnica de Catalunya, Autònoma de Barcelona, La Llacuna, Barcelona, Girona, Catòlica de València Sant Vicent Màrtir, Deusto, País Basc, Màlaga, València – Estudi General,

Rovira i Virgili

, Internacional de Catalunya i Lleida.

Comunitats amb més indicadors de més rendiment

Les autonomies que obtenen el nombre més alt d'indicadors de més rendiment són: Navarra, Catalunya i el País Basc.

A l'anàlisi per dimensions, les CCAA que ocupen les 3 primeres posicions segons el nombre d'indicadors de major rendiment són:

Ensenyament i aprenentatge:

Navarra, País Basc i Castella i Lleó.

Investigació

: Navarra, Cantàbria, Catalunya i Comunitat Valenciana.

Transferència de coneixement:

Catalunya, Galícia, Navarra, País Basc i Comunitat Valenciana.

Orientació internacional:

Navarra, Catalunya i el País Basc.

Contribució al desenvolupament regional:

Canàries, País Basc, Catalunya i Aragó.

La classificació analitza 29 àmbits de coneixement: Biologia, Química, Física, Matemàtiques, Agricultura, Arquitectura, Infermeria, Farmàcia, Medicina, Odontologia, Psicologia, Treball Social, Veterinària, i les Enginyeries: Química, Materials, Informàtica, Civil, Elèctrica, Mecànica i Industrial.

Com a novetat, aquesta edició presenta dades actualitzades d'ADE, Economia, Ciències Polítiques, Sociologia, Història, Educació, Ciències de la Terra/Geologia i Dret, i s'hi incorpora per primera vegada Periodisme i Comunicació, en què han participat 34 universitats presencials.

Aquest àmbit destaca per tenir resultats millors que la mitjana de titulacions de l'àmbit de ciències socials, en indicadors com a ràtio d'alumnes per professor, taxa de graduació en el temps normatiu estipulat i nota mitjana dels matriculats.

Les més destacades a Ciències Socials i Ciències de la Terra

Les universitats que destaquen a les 3 primeres posicions per tenir un nombre més elevat d'indicadors de major rendiment, tenint en compte totes les dimensions són:

ADE

: Carles III de Madrid, Deusto i Autònoma de Barcelona.

Ciències Polítiques

: Pompeu Fabra, Carles III de Madrid i Pontifícia Comillas. Educació: Girona, autònoma de Barcelona i València (Estudi General).

Dret

: Pontifícia Comillas, Carles III de Madrid i Pompeu Fabra.

Economia:

Pompeu Fabra, Carles III de Madrid i Autònoma de Barcelona.

Història

: Complutense, Autònoma de Barcelona i Múrcia.

Periodisme i Comunicació:

Ramon Llull, Carles III de Madrid i Pompeu Fabra.

Sociologia

: Pompeu Fabra, Autònoma de Barcelona i Salamanca

Ciències de la Terra

-

Geologia

: Girona, València (Estudi General) i Politècnica de Catalunya.

D'altra banda, el 99% de les universitats disposa d'un comitè, oficina o responsable de diversitat i igualtat i el mateix percentatge té implantada una política contra la discriminació i l'assetjament sexual o per raó de sexe, discapacitat, creences o laborals.

A més, el 57% de les universitats té serveis de salut sexual i reproductiva i el 97% disposa de recursos de suport a la salut mental.