Laboral
El cost directe de les baixes per malaltia va créixer un 14% el 2022, fins a 21.527 milions
El nombre més gran de baixes obeeix a patologies psiquiàtriques i són les que tenen una durada mitjana més gran
La patronal d'empreses de treball temporal alerta d'ofertes de feina falses per estafar
Els costos directes que les empreses i les mútues destinen a pagar les baixes per contingència comuna van créixer un 14,1% el 2022, fins a 21.527 milions d'euros, com a conseqüència de l'augment de l'últim any del 34,6% de les incapacitats temporals, fins a un total de 573.309 baixes mensuals.
Aquest increment de les baixes mensuals va ser 14 vegades superior a l'augment del nombre d'afiliats a la Seguretat Social (2,5% el 2022), d'acord amb l'Observatori de contingències comunes del 2022 elaborat per la mútua Asepeyo sense comptar els casos de covid.
El director territorial de l'àrea centre d'Asepeyo, Constantino Perea, assegura que és una pujada «alarmant» que suposa un total de 6.879.702 processos de baixa mèdica el 2022, que van acumular 259 milions de dies de baixa, equivalents a 711.000 assalariats sense anar a la feina ni un dia l'any passat.
El cost directe per a les empreses -que paguen del quart a quinzè dia de baixa, així com l'eventual complement a partir del setzè- va augmentar un 12,4% el 2022, fins a 10.268 milions.
El cost per a les mútues -que paguen la baixa des del setzè dia- va pujar un 15,7 %, fins a 11.259 milions, segons dades de l'Associació de Mútues d'Accidents de Treball (AMAT), que va calcular en 44.298 milions més els costos indirectes de les empreses per la substitució del personal de baixa, un 6,5% més que el 2021.
La incidència mitjana es va incrementar en 7,6 punts el darrer any, fins a 32,6 baixes al mes per cada 1.000 afiliats, amb Navarra i Catalunya al capdavant amb una incidència mitjana de 52,7 i 47,2 baixes per cada mil treballadors, respectivament.
Extremadura es va situar a l'altre extrem amb 18,9 casos per cada mil empleats, seguida de la Comunitat Valenciana, amb 24,6 baixes.
La mitjana de durada de les baixes es va mantenir estable en 37,7 dies, un mitjana que va pujar a 67,2 dies a Extremadura, però que va baixar a 24,7 dies a Navarra.
Perea assenyala que les comunitats on hi ha una incidència més gran les baixes solen ser més curtes, un fenomen que s'explica per múltiples factors que inclouen l'activitat econòmica, el nombre de treballadors i la xarxa i eficiència dels serveis públics de salut.
La patologia psiquiàtrica, la més freqüent i més llarga
El nombre més gran de baixes obeeix a patologies psiquiàtriques (11,2 % del total) i són les que tenen una durada mitjana més gran, 134,3 dies.
Sense tenir una dada consolidada, Perea considera que dins aquesta patologia hi podria haver fins a un 20% de «baixes refugi» que tenen a veure amb problemes laborals o familiars.
Les patologies relacionades amb el sistema musculoesquelètic (columna lumbar, tendinosa, osteoarticular i fractures) sumen el 29,9% dels casos de baixa, amb durades que van de 79 a 119 dies de durada.
Per sectors, la major incidència es registra a les activitats administratives i als serveis auxiliars, que inclouen la neteja o la seguretat, àmbits amb alta rotació de personal en què bona part de les baixes són d'origen psicològic.
La construcció és el sector amb la menor incidència de les baixes per malaltia, si bé acumula la quantitat més gran d'accidents de treball.
El perfil del treballador de baixa: jove i nou a l'empresa
El 50% de les baixes es dóna al tram de 31 a 50 anys i un 65% del total correspon a treballadors amb fins a 3 anys d'antiguitat a l'empresa.
Aquells que fa menys d'un any van sumar el 2022 el 39,1 % de les baixes i, al contrari, aquells amb més d'11 anys de servei només van acumular el 14 % dels casos.
Un 68% del total de les baixes és de curta durada, no arriben als 15 dies, i un 27% es tramita els dilluns.
El 3% dels treballadors acumulen el 26% de les baixes
El 2022 el 3% d'afiliats va acumular el 26% del total de les baixes, processos que generalment són de molt curta durada i corresponen a treballadors joves, amb bases reguladores baixes i «compromís mínim» amb l'empresa, segons Perea.
Tot i això, assenyala que és una dada positiva que el 72 % de treballadors no hagi tingut cap baixa durant tot l'any.