L'Audiència Nacional condemna Villarejo a 19 anys de presó pel cas Tàndem

L'Audiència Nacional ha condemnat a 19 anys de presó l'excomissari José Manuel Villarejo per revelació de secrets i falsedat documental, i l'ha absolt dels delictes d'extorsió en grau de conspiració i de suborn a la primera sentència per l'anomenat cas Tàndem.

Es tracta d'una condemna sensiblement més baixa que la que demanava per a ell la Fiscalia Anticorrupció per aquestes tres primeres peces que es jutgen (Iron, Land i Pintor). Va començar demanant-li 109 anys de presó per rebaixar-lo fins als 80 anys.

A més, han quedat absolts la seva dona, Gema Alcalá, i el seu fill José Manuel Villarejo Gil, per als quals la Fiscalia Anticorrupció va rebaixar la seva petició inicial de 80 anys de presó a 5 anys per a ella i de 14 anys a un any de presó al fill.

En total, a més de Villarejo, han estat jutjades 26 persones per tres de la trentena de peces en què es divideix el cas Tàndem. Entre elles el seu soci a l'empresa Cenyt, Rafael Redondo, que ha estat condemnat a 13 anys de presó pels mateixos delictes que el comissari.

Nou més han estat condemnades a penes d'entre tres mesos i 2 anys de presó, mentre que 16 han estat absoltes, per la qual cosa a més del fill i la dona de Villarejo, també han eludit la condemna els policies Constancio Riaño i Antonio Bonilla, entre d'altres.

En el cas del comissari Enrique García Castaño, un dels principals investigats en aquesta causa, se'l va excloure del judici per malaltia.

Les tres peces jutjades (Iron, Land i Pintor

)

El tribunal ha enjudiciat en aquest procediment tres peces (Iron, Land i Pintor) del cas Tàndem, que va portar Villarejo a ser detingut el novembre del 2017 per després passar més de tres anys a la presó preventiva, per la qual cosa en aquest moment es troba en llibertat provisional.

Iron fa referència a la contractació de Villarejo pel bufet d'advocats Herrero&Asociados per obtenir informació d'un despatx de la competència davant la sospita que els havia robat la base de dades.

La peça Land s'ha centrat en la contractació de Cenyt per investigar l'entorn de l'amo del fundador de la promotora de la urbanització de luxe la Finca PROCISA per mandat d'una de les seves filles, Susana, en el context d'una pugna familiar per l'herència.

A Pintor s'ha indagat sobre l'encàrrec que van fer a l'excomissari els germans Fernando i Juan Muñoz Támara, aquest darrer marit de la presentadora Ana Rosa Quintana. per demanar informació d'un antic soci, Mateo Martín Navarro, i l'advocat d'aquest, l'exjutge Francisco Javier Urquia, que els permetés resoldre a favor seu un litigi fiscal.

Per a la Sala, «l'activitat desenvolupada per l'acusat Villarejo Pérez, en cap cas tenia com a finalitat menyscabar la legitimitat i els criteris d'actuació de l'Administració Pública, sinó obtenir uns beneficis particulars més grans oferint una sèrie de serveis de difícil consecució, si més no per les vies legals».

Afegeix a més, que no consta «pagament per part dels clients funcionaris públics, per l'obtenció de dades, és més, no existia cap relació o connexió entre aquells i aquests, sent l'única baula l'acusada».

La sentència critica per altra banda l'«absoluta» manca de prova a Pintor en relació amb el delicte d'extorsió. En aquesta peça, els dos únics condemnats a 3 mesos de presó per delicte de descobriment són els germans Juan i Fernando Muñoz Tamara els que van arribar a un acord de conformitat amb la Fiscalia en reconèixer els fets i van pagar 10.000 euros per les responsabilitats civils que es poguessin derivar en sentència.

L'absolució per Cofet i el retret per no imputar-li altres delictes defraudatoris

La sentència de la secció quarta Penal, de 351 pàgines, considera que no es donen els requisits per condemnar l'excomissari per suborn atès que els actes que se li atribueixen «no els va realitzar en l'exercici del càrrec ni guardaven relació amb les seves activitats públiques». Pel que fa a aquesta interpretació, un dels magistrats ha emès un vot particular.

La Sala apunta, però, que els fets analitzats i l'engany acreditat podrien haver encaixat en altres tipus penals que no s'han imputat als acusats.

«L'engany en grau superlatiu perpetrat davant dels seus incauts clients, -tot i la qualificació professional que se'ls pot pressuposar- i el desplaçament patrimonial a conseqüència d'aquesta fal·làcia situaria l'actuació de Villarejo dins de l'òrbita de delictes de caràcter defraudatori dels quals no ha estat acusat», conclou.

El tribunal rebutja també que els fets encaixin en suborn actiu ja que els particulars que van contractar els serveis de Villarejo no perseguien causar un perjudici a l'Administració en benefici propi «sinó assolir uns interessos particulars i espuris».

Vot particular en relació amb el Cofet

En el seu vot particular, la magistrada Carmen Paloma González discrepa de la sentència per entendre que José Manuel Villarejo és autor de dos delictes de suborn passiu per la contractació de la seva empresa Cenyt a les peces Iron i Land, així com diversos dels acusats en aquestes peces com a cooperadors necessaris d'aquest delicte.

Aquesta magistrada considera que per fer les activitats realitzades per Cenyt va ser absolutament imprescindible comptar amb la col·laboració de l'estament policial.

«S'acull la impossibilitat de compatibilitzar la missió legalment atribuïda a un funcionari públic d'impedir la comissió de delictes amb l'exercici d'una activitat privada per a la consecució de la qual va dur a terme activitats il·lícites (delictives)», observa.