El govern espanyol eleva les previsions de creixement del PIB al 2,4% el 2023, però retalla les del 2024

El govern espanyol ha elevat aquest dilluns les seves previsions de creixement del PIB del 2023 fins al 2,4%, tres dècimes més que a l'anterior projecció publicada a l'abril. Tanmateix, retalla les prespectives de cara al 2024 i la situa al 2%, quatre dècimes menys per l'impacte dels tipus d'interès del Banc Central Europeu i els conflictes geopolítics en desenvolupament.

Segons consta al pla pressupostari enviat a Brussel·les, es manté no obstant l'objectius de complir amb les metes de dèficit fins a situar-les al 3% el 2024. Des del ministeri d'Assumptes Econòmics destaquen que aquesta xifra suposa una reducció de més de set punts els darrers quatre anys.

Tal com consta al pla remès a la Comissió Europea, es contempla un escenari fiscal «inercial», és a dir, que no inclouen possibles mesures i pròrrogues de política econòmica i pressupostària que poguessin aprovar-se per al 2024 després de la constitució del nou govern. Tot i això, sí que incorpora dues mesures que, segons el ministeri, s'aplicaran «en qualsevol escenari»: l'augment de les pensions amb l'IPC i la millora del sou dels empleats públics. «Com es detalla al pla, i donat que estem en una situació de govern en funcions, no s'ha pres cap decisió sobre les mesures que expiren a finals d'aquest any. El nou govern adoptarà les mesures que correspongui», ha detallat el secretari d'Estat d'Economia en funcions, Gonzalo García, en ser preguntat sobre la continuïtat de mesures com la rebaixa dels aliments bàsics, que acaben a finals d'any, i que tenen un notable impacte als comptes públics. «El pla contempla les mesures ara vigents i l'expiració tal com es preveu als decrets aprovats», ha resumit en declaracions a la premsa a Madrid.

Un altre element destacat del pla és la reducció de la ràtio entre deute i producte interior brut, que segons les previsions caurà al 108,1% el 2023 i al 106,3% el 2024. D'altra banda, el quadre pressupostari 2024 estima que els ingressos del conjunt de les administracions públiques sumin 648.660 milions d'euros. Així mateix, es preveu que els impostos arribin als 382.755 milions d'euros, cosa que implica un increment del 7,5% en comparació del 2023.

En un context macroeconòmic marcat per les turbulències generades per la guerra d'Ucraïna, primer, i l'escalada del conflicte entre Israel i Hamàs, després, Garcia ha indicat que els escenaris que es contemplen són conservadores. «Tenim unes previsions pel preu del petroli que són prudents. El conflicte a l'Orient Mitjà ha explotat fa uns dies i estem veient l'efecte a curt termini. Les previsions el que mostren és un escenari de volatilitat i de possibles riscos de pressions als preus internacionals de l'energia que formen part de l'escenari en el qual treballem», ha apuntat.