El 20% de les víctimes d'assetjament escolar i el 17% dels agressors han intentat suïcidar-se

El 20% de les víctimes d'assetjament escolar i el 16,8% dels agressors de secundària han intentat treure's la vida, segons un estudi presentat aquest dijous, que xifra en un 6,2% l'alumnat de 9 a 15 anys que pateix aquest maltractament i en un 2,1% els que són assetjadors -gairebé 220.000 víctimes i uns 74.000 matons-.

Són conclusions d'un dels treballs de recerca més exhaustius que s'han fet a Espanya sobre aquesta qüestió, basant-se en les respostes de 20.622 estudiants de quart de primària fins a quart de secundària de 325 centres educatius de les 17 autonomies, el 61,5% públics i el 38,5% concertats/privats.

És la primera vegada que un estudi «amb una representativitat (mostral) tan gran» interroga pels intents de suïcidi, ha destacat en roda de premsa la directora de l'estudi, María José Díaz-Aguado, de la Unitat de Psicologia Preventiva de la Universitat Complutense de Madrid (UCM).

El percentatge dels que responen que alguna vegada a la seva vida ha intentat suïcidar-se és encara més gran entre els que exerceixen ciberassetjament: el 21,1 % de les víctimes i el 24,9 % dels assetjadors.

«Aquestes troballes subratllen la urgent necessitat d'intervenir des de les escoles en la prevenció del suïcidi, posant especial èmfasi a ajudar les víctimes de violència i abordar les dificultats socioemocionals dels que assetgen per garantir el benestar de tots els estudiants», ha explicat Díaz-Aguado.

Els resultats de l'informe, realitzat per impuls de la Fundació ColaCao i que han comptat amb la col·laboració de 15 conselleries d'Educació, reflecteixen que, de mitjana, hi ha gairebé dues víctimes per aula i un assetjador cada dos (estimant 28 alumnes per classe).

Es defineix com assetjament quan una persona el pateix o exerceix dues, tres o més vegades al mes durant els dos darrers mesos.

D'altra banda, el percentatge dels que reconeixen haver-se fet mal físic intencionadament en els dos darrers mesos és del 14,8% entre les víctimes i del 27,3% entre els assetjadors.

Segons Díaz-Aguado, treballar al centre educatiu contra l'assetjament s'ha demostrat com «una vacuna» eficaç contra l'exercici d'aquesta violència i ha demanat «apoderar» el professorat, reconèixer la seva tasca i proporcionar més recursos.

Quants es reconeixen com a víctimes i assetjadors?

Hi ha més estudiants que es reconeixen com a víctimes a primària que a secundària; en el primer cas un 7,6% i en el segon un 5,3%.

Conforme avancen els cursos disminueix la xifra de víctimes, passant d'un 9,2% a quart de primària a un 3,8% a quart de secundària.

Pel que fa a la prevalença d'assetjadors entre primària (1,9 %) i secundària (2,1 %) no hi ha una gran diferència, però el percentatge de nois que es reconeix com a assetjador (2,6 %) és gairebé el doble que el de noies (1,4 %), cosa que els investigadors relacionen amb l'educació sexista -que associa domini/violència amb la masculinitat-.

D'altra banda, l'estudi defineix com a «significatiu» l'increment d'assetjadors en arribar a primer de secundària (2,2 %) i detecta una evolució diferent de la seva prevalença a partir de tercer d'ESO, augmentant entre els nois i disminuint entre les noies, cosa que reflecteix «la necessitat d'adoptar una perspectiva de gènere en l'avaluació i la prevenció de l'assetjament».

Les quatre situacions més freqüents són agressions de tipus verbal i relacional: anomenar per malnoms o burlar-se; explicar mentides perquè els altres rebutgin; parlar malament de l'aspecte físic per fer sentir malament; i excloure del grup.

Les víctimes parlen: per què, com i on pateixen assetjament

En preguntar a les víctimes, el 52,9% afirma que el seu aspecte físic és el motiu principal de les agressions i el 26,6% el relaciona amb el sobrepès.

El motiu següent (44,2 %) és el de desafiar els estereotips sexistes: no comportar-se com la resta de nois o de noies i el tercer és «perquè em tenen enveja» (42,2 %).

Pel que fa als llocs on es produeixen aquestes situacions, més de la meitat es duu a terme al pati (57,8 %) seguit de l'aula (34,3 %). Després hi ha altres ubicacions, com ara el gimnàs o la classe d'educació física, el menjador, els lavabos i l'autobús.

A secundària, l'orientació sexual i de gènere influeix significativament en el risc d'assetjament escolar: al voltant del 10,7 % dels estudiants que pertanyen a la comunitat LGTBIQ es declaren víctimes de «bullying».

Després de subratllar que el 60% dels assetjadors refereixen que cap adult no ha parlat amb ells -ni a casa ni a l'escola-, Díaz-Aguado ha explicat que hi ha avenços en l'eradicació d'aquest problema ja que en comparació amb un estudi del seu equip fet el 2010 les víctimes han disminuït un 24% i els agressors un 50%.