Espanya obté la pitjor nota en pobresa infantil de la Unió Europea, segons Unicef

Espanya ha obtingut la pitjor nota en pobresa infantil de la Unió Europea, segons dades publicades aquest dimecres per l'oficina de recerca d'Unicef. L'informe posa sobre la taula que alguns dels països més rics del món van experimentar augments «forts» d'aquest paràmetre entre el 2014 i el 2021. 

La taxa d'Espanya es manté estable, però se situa en el 28%, la qual cosa deixa l'Estat en el lloc 36 de 39 (tan sols per sobre del Regne Unit, Turquia i Colòmbia) en la taula de països d'alt ingrés que analitza la situació actual de la pobresa infantil i l'evolució en els últims anys. En la taula de situació actual entre el 2019 i el 2021, Espanya se situa també en el lloc 36, només per davant de Romania dins la UE.

Gustavo Suárez, president d'Unicef Espanya, ha considerat «inacceptable» la taxa de pobresa infantil que presenta l'Estat, i ha instat a «no tombar la mirada cap a una altra banda» davant la situació de qualsevol menor que no tingui condicions de vida «dignes».

«Darrere d'aquestes xifres hi ha nens, nenes i adolescents que no es poden permetre menjar carn, pollastre o peix almenys un cop cada dos dies ni fruita i verdura diàriament», ha alertat Suárez, que també ha recalcat que la pobresa infantil inclou menors vivint en «cases sense una temperatura adequada», que no tenen la roba, el calçat o els llibres que necessiten o que no poden participar en activitats de lleure o anar de vacances un cop l'any.

Segons l'estudi d'Unicef, a finals del 2021 als països de l'OCDE i la UE «encara hi havia» més de 69 milions de nens en llars amb ingressos inferiors al 60% de la renda nacional mitjana. Polònia i Eslovènia són els països que millor estan fent front a la pobresa infantil -amb una reducció de més del 30%- mentre que alguns dels països més rics estan quedant endarrerits, com ara França o el Regne Unit.

Espanya millora lleugerament les xifres respecte al període d'inici, però ocupa el lloc 22 de 39 en el progrés de la pobresa infantil, amb una reducció «de només el 4%» entre el 2014 i el 2021. En conjunt, els països analitzats han reduït de mitjana un 8% la pobresa infantil, és a dir, sis milions de nens menys en aquesta situació.

Eslovènia i Espanya tenen nivells de renda per habitant similars, però mentre el primer té una taxa de pobresa del 10%, la del segon ascendeix al 28%, assegura Unicef. Espanya, a més, és el quart més alt dels països europeus analitzats, per sobre del 20% en el període 2017-2019.

També preocupen a l'organització la taxa de privació material i severa, que el 2022 era del 10,3% i situava Espanya en el sisè lloc de la UE, empatada amb França i per sota de Romania, Bulgària, Hongria, Eslovàquia i Grècia (a Finlàndia o Eslovènia aquesta taxa està per sota del 2%) i la de privació material infantil, amb Espanya en el sisè lloc de la UE amb un 19,7%, lluny de les dades de Romania, amb un 42,5%, però també molt lluny de Finlàndia o Suècia, per sota del 4%.

L'anàlisi també posa de manifest desigualtats «enormes» en els riscos de pobresa. Així, les famílies migrants, els nens a la comunitat gitana, els que tenen una discapacitat o els que viuen en llars amb un sol adult -especialment una dona- estan particularment exposats a la pobresa, subratlla Unicef.