Judicial
El TS rebutja que s'indemnitzi un local de prostitució pel tancament durant la covid
L'órgan judicial encara ha de resoldre unes mil reclamacions d'empreses que reclamen que es declari la responsabilitat patrimonial de l'Estat per les mesures pandèmiques
Seu del Tribunal Suprem a Madrid.
El Tribunal Suprem ha rebutjat que l'Estat hagi d'indemnitzar amb més de 70.000 euros un local de prostitució per haver hagut de tancar durant l'estat d'alarma per la covid, i es basa en allò establert pel Tribunal Constitucional en declarar els estats inconstitucionals d'alarma.
En una sentència, feta aquest dijous, la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa ha desestimat el recurs interposat per aquest local, que reclamava a l'Estat una indemnització de 72.188 euros pels danys i perjudicis econòmics patits pel tancament de l'establiment .
Condemna a més el recurrent al pagament de les costes del plet que xifra en 4.000 euros més l'IVA corresponent.
La Sala ofereix així la mateixa resposta que ja ha donat en una cinquantena de sentències a diferents empreses, principalment d'hostaleria, que reclamaven que es declarés la responsabilitat patrimonial de l'Estat pels danys que van patir amb les mesures adoptades durant l'estat d'alarma. A totes elles els va imposar el pagament de 4.000 euros de costes.
La Sala rebutja per tant la responsabilitat patrimonial de l'Estat i conclou que les mesures adoptades per l'Administració per fer front al coronavirus van ser “necessàries, adequades i proporcionals a la gravetat de la situació i van gaudir del grau de generalitat suficient pel que fa als seus destinataris” .
Aquests a més "van tenir el deure jurídic de suportar-les sense generar cap dret d'indemnització pels possibles perjudicis soferts, havent-ho declarat així expressament el Tribunal Constitucional a la ja citada STC 148/2021, sentència que produeix efectes de cosa jutjada i vincula tots els tribunals”.
La sentència, ponència del magistrat Carlos Lesmes, declara que “la malaltia derivada de la covid-19 com a malaltia infecciosa altament transmissible per via aèria ia través del contacte personal, no només va comportar un alt risc per a la salut humana derivat de l'elevat índex de propagació sinó, ia més, un risc de col·lapse dels serveis sanitaris”.
"És per això que -afegeix-, el manteniment de la integritat física de la població (article 15 CE) i el dret a la protecció de la salut pública (article 43 CE), atorguen cobertura constitucional i legitimen les restriccions en el exercici de determinades activitats econòmiques, cosa que es revela suficient per rebutjar la vulneració de la llibertat d'empresa prevista a l'article 38 C.E”.
D'altra banda, recorda que cap dels Reials Decrets (RRDD) relatius a l'estat d'alarma ha reconegut drets patrimonials a favor dels destinataris de les limitacions i restriccions de les activitats empresarials establertes, de manera que no hi hauria dret indemnitzatori.
Així mateix -abunda-, tampoc no ho han fet les sentències del Tribunal Constitucional que van declarar la inconstitucionalitat parcial dels RRDD d'estat d'alarma, “sentències que expressament exclouen la responsabilitat en declarar que la inconstitucionalitat no afecta les obligacions que s'imposen als ciutadans amb caràcter general en aquests RRDD”.
El Tribunal Suprem encara ha de resoldre unes mil reclamacions sobre aquesta qüestió, encara que un centenar d'empreses ha desistit dels seus recursos després del primer pronunciament de la Sala, dictat el mes d'octubre, en què va fixar el criteri per resoldre'ls.