Condemnen a un total de 133 anys de presó a un britànic resident a Benidorm per pornografia infantil

Un ciutadà britànic resident a Benidorm, de 27 anys, ha estat condemnat per l’Audiència d’Alacant a penes que sumen 133 anys de presó com a autor de diversos delictes de distribució i producció de pornografia infantil, de ciberassetjament, de corrupció de menors i, fins i tot, d’abusos sexuals comesos sobre menors que apareixien en alguns d’aquests vídeos.

No obstant, la resolució judicial estableix que el màxim de compliment efectiu de la condemna no superarà el triple del temps que s’imposi per la pena més greu, per la qual cosa el màxim de privació de llibertat en aquest cas queda fixat en 20 anys.

La comissió d’aquests delictes s’hauria produït entre 2019 i 2020, quan l’acusat va compartir en un fòrum de pornografia infantil diferents imatges de menors nus o realitzant pràctiques sexuals.

D’acord amb l’escrit d’acusació inicial de la Fiscalia, el processat es va posar en contacte amb 27 de menors als quals va proposar que s’exhibissin nus o masturbant-se i va aconseguir que 13 d’ells accedissin a les seves pretensions. Així, la Fiscalia sol·licitava de partida que se li imposés una condemna per un total de 211 anys i mig de presó.

Per la seva part, el processat va negar durant la seva declaració en el judici, celebrat el passat 7 de novembre, que ell hagués gravat els vídeos emmagatzemats a dos discos durs i en un telèfon mòbil confiscats durant el registre del seu domicili, en el municipi de Benidorm.

En aquesta línia només va assumir parcialment els fets en reconèixer que ell disposava de vídeos i imatges de contingut pedòfil després d’haver-se’ls descarregats de la xarxa fosca “per a consum propi”.

En altres casos, segons va manifestar, aquest material se'l remetien tercers a través de correu electrònic o de l’aplicació per a telèfons intel·ligents Telegram.

També va negar que ell hagués distribuït aquest material pedòfil a través d’internet i que tampoc no s’havia dedicat a captar els joves que apareixien en les imatges per convèncer-los o extorsionar-los a gravar aquests vídeos en els quals apareixien nus o realitzant pràctiques sexuals.

Amb tot, el tribunal no dona credibilitat al seu testimoni en incidir que, en les seves declaracions prèvies davant del jutjat, sí que havia assumit l’autoria de gran part dels fets pels quals se'l sotmetia a judici.

A més, l’Audiència d’Alacant exposa que l’autoria dels fets quedaria demostrada a partir de l’abundant material probatori reflectit als informes pericials sobre l’intervingut als discos durs trobats al seu domicili i en el registre de la seva navegació per internet amb noms en clau la qual cosa l’acusat va reconèixer haver utilitzat.

La Sala descarta, igualment, la nul·litat de les actuacions sol·licitada per la defensa del processat com a qüestió prèvia en l’inici de la vista. En aquell moment, la seua lletrada va al·legar que suposadament s’havien vulnerat el dret al secret de les comunicacions del processat i el de presumpció d’innocència des de l’instant en què es va produir l’entrada i registre del seu habitatge en virtut d’una ordre judicial, sense que abans s’hagués practicat la seua detenció i se li haurien llegit els seus drets.

Al marge del compliment dels 20 anys de presó com a pena màxima, el fallo estableix que l’acusat n’haurà d’indemnitzar tres dels menors sobre els quals va cometre abusos en la quantitat de 6.000 euros per cada un d’ells.

La sentència és recurrible en apel·lació davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) en el termini de deu dies des de la seua notificació.