Pediatres aconsellen retardar el mòbil intel·ligent fins al final de l’adolescència

La Societat Catalana de Pediatria (SCP) aconsella que l’ús del mòbil intel·ligent arribi quan el menor tingui prou maduresa, la qual cosa succeeix generalment «en els últims anys de l’adolescència», i circumscriu el seu ús en instituts «exclusivament amb finalitats educatives concretes».

El document Salud digital en la edad pediátrica, fet públic aquest divendres, recull consideracions i recomanacions a les famílies a partir de les conclusions d’un debat entre especialistes que va tenir lloc el passat 25 de novembre, en una jornada organitzada per la pròpia SCP.

Les recomanacions dels pediatres arriben en un moment de debat en l’entorn educatiu sobre el moment més oportú perquè els adolescents tinguin un mòbil, per les conseqüències que estan tenint les xarxes socials i altres continguts sobre el rendiment escolar, les relacions socials i els problemes mentals.

En aquest sentit, diversos moviments de pares, entre ells Adolescència Lliure de Mòbil -nascut al barri barceloní del Poblenou-, reclamen que es prohibeixin abans dels 16 anys i que quedin limitats en els instituts.

La SCP no parla de prohibició però recomana en el seu document que «l’ús del telèfon mòbil en els centres educatius i entorns d’educació no formal es faci exclusivament amb finalitats educatives concretes o per motius de salut».

La societat científica assenyala que «aquesta mesura vol promoure el desenvolupament saludable, la disminució del malestar emocional i trastorns mentals, la disminució del ciberassetjament escolar i no interferir en l’aprenentatge».

Retardar l’ús del mòbil mes enllà dels 12 anys

Quant a l’edat per tenir un primer dispositiu, la SCP estableix una sèrie de recomanacions que conviden a retardar el moment més enllà dels 12 anys (l’edat més comuna actualment).

Així, en el capítol dedicat a la franja dels 12 als 16 anys, la SCP aconsella que «l’ús autònom del mòbil intel·ligent arribi només quan l’adolescent tingui prou competències digitals i aconsegueixi prou maduresa per actuar de forma responsable», i afegeix: «Aquestes qualitats i aptituds, en general, estan en fase de desenvolupament en els últims anys de l’adolescència», un període que se situa entre els 10 i 19 anys.

I si els pares decideixen donar un telèfon als seus fills, que sigui «amb dades limitades i amb les eines de control dels pares», afegeix el document.

En aquest sentit, entre els 12 i els 16 anys, els pediatres recomanen que es treballi en el foment d’un ús «autònom i responsable» de les pantalles sempre vigilant que «no afectin la interacció directa amb els altres, el temps d’estudi, el temps de lleure ni altres activitats quotidianes». Pot ajudar la redacció d’un pla digital familiar amb normes consistents que ha de complir tota la família, aconsellen els pediatres.

A més, és fonamental que els pares «fomentin la reflexió sobre els possibles perills de l’entorn digital», que hi hagi una «educació afectivosexual» i que estiguin atents a canvis en els hàbits, rutines, ritme del son o estat emocional, afirma el document.

La SCP ressalta que existeix prou evidència que relaciona l’ús inadequat de la tecnologia digital amb problemes en el neurodesenvolupament i aprenentatge, la salut física, mental, social i afectivosexual.

A la franja de 6 a 12 anys, l’exposició a pantalles ha de ser «limitada i supervisada», amb un temps màxim diari d’1 hora, i entre els 3 i 6 anys ha de ser de menys de 30 minuts diaris i no tots els dies de la setmana.