Govern i independentistes ultimen les esmenes a l’amnistia per precisar la llei
L’objectiu, assenyalen, és que no hi pugui haver «dobles interpretacions»
Pedro Sánchez i Pere Aragonès se saluden a l’arribada del president de la Generalitat al Palau de la Moncloa, el novembre de 2023.
El Govern, Junts i ERC ultimen les esmenes parcials que previsiblement registraran de forma conjunta amb el PSOE a la llei d’amnistia i que van dirigides a evitar llacunes jurídiques o dobles interpretacions, unes iniciatives que seran «poques i molt tècniques», incideixen fonts properes a la negociació. L’objectiu -assenyalen- és precisar al màxim la llei perquè no hi pugui haver «dobles interpretacions».
Dimarts, dia 16, finalitza el termini de registre d’esmenes a les sis de la tarda i no està previst que altres socis parlamentaris com Bildu registrin iniciatives a la llei. Fonts d’aquesta formació incideixen que valoraran les que es presentin.
Però el cert és que altres aliats, com el PNB, s’ho estan pensant. I és que l’amnistia contínua el seu camí parlamentari just després que l’Executiu hagi pactat amb Junts la delegació de les competències d’immigració a la Generalitat catalana, la qual cosa ha aixecat les suspicàcies entre els nacionalistes bascos. El lehendakari, Iñigo Urkullu, ja ha reclamat el Govern que també transfereixi a Euskadi les mateixes competències.
La importància de les esmenes «tècniques»
Sumar està analitzant esmenes parcials per «dubtes en el procediment» a l’hora d’aplicar-se la llei, assenyalen fonts del seu entorn, que qualifiquen els canvis com «tècnics» encara que revelen la seva importància perquè no hi hagi interpretacions.
No volen que cap article pugui tenir llacunes jurídiques que deixin en l’aire l’aplicació de l’amnistia si no hi ha peticions expresses per aplicar la llei i busquen donar garanties que s’aplicarà a tots els beneficiaris, els encausats i els ja condemnats. «Que no hi hagi marge d’interpretació en els temps polítics que vivim», recalquen les mateixes fonts.
En aquest sentit, un dels articles de la llei assenyala que l’amnistia dels delictes serà aplicada pels òrgans judicials «d’ofici, o a instància de part o del ministeri fiscal» i quan siguin infraccions administratives o que impliquin una responsabilitat comptable, l’aplicaran «els òrgans competents» per iniciar o tramitar els procediments.
Podem tampoc no s’ha pronunciat sobre les seues possibles esmenes a la llei, atès que la formació morada ha marcat el seu pas diferent amb Sumar després de votar en contra del decret que havia de convalidar la reforma del subsidi d’atur.
Tot indica que el PSOE, Junts i ERC registraran esmenes conjuntes però fonts dels de Puigdemont incideixen que estan valorant encara «totes les opcions».
El que sí que sembla segur és que tant el PP com Vox registraran iniciatives encaminades a restituir el delicte de sedició o a endurir el Codi Penal davant la "deslleialtat constitucional", castigant als partits polítics o a les persones jurídiques que proclamin la independència o convoquin referèndum il·legals, tal com van assenyalar en les seues dos esmenes a la totalitat que van ser rebutjades per la majoria del Congrés.
Per la seva part, UPN -en contra de l’amnistia- ha assenyalat a EFE que no presentaran esmenes parcials perquè no volen participar del tràmit d’aquesta iniciativa: «Per no donar legitimitat a un text que considerem inconstitucional i il·legal».
Debats en la Comissió de Justícia
El tràmit que continuarà a partir de dimarts quan finalitzi el termini de registre i la comissió de Justícia hagi de convocar la reunió de ponència, que podria celebrar-se durant la setmana del 22 de gener -apunten fonts socialistes. La ponència ha de negociar totes les esmenes registrades i integrar al text de la llei aquelles que rebin suport majoritari.
Les iniciatives que no s’introdueixin hauran de debatre’s i votar-se públicament en una altra sessió de comissió abans de passar a debatre’s en el ple de la Cambra Baixa.
L’Executiu té al cap que la llei d’amnistia sigui aprovada pel ple del Congrés la setmana del 6 de febrer, quan està previst que l’hemicicle de la Cambra Baixa reprengui les seues sessions després de les obres.
Un dur tràmit en el Senat
«Tenim ni més ni menys que tota el la Cambra Alta per proposar les nostres propostes legislatives», avisava el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, aquesta setmana en recordar que el seu partit té majoria en el Senat i que intentarà demorar la llei d’amnistia.
I és que segons el nou reglament de la Cambra Alta, la Mesa del Senat podrà decidir sobre la tramitació d’urgència de les proposicions de llei que arriben del Congrés, pel que podria rebutjar aquesta via per frenar la llei com a màxim dos mesos.
A més s’obre el dubte de si la Mesa del Senat ha de tornar a qualificar la iniciativa ja que el reglament d’aquesta Cambra assenyala que ha de decidir sobre l’admissibilitat i tramitació de tots els escrits i documents d’índole parlamentària i segons Vox hauria de tornar a qualificar la proposició de llei.
Dos mesos des que l’amnistia va ser registrada
La iniciativa -registrada en solitari pels socialistes- va entrar en el Congrés el 13 de novembre i va ser qualificada per la Taula deu dies després. Això sí amb múltiples polèmiques sobre la seva admissió a tràmit, que va ser recorreguda per PP i Vox en diverses ocasions malgrat l’informe dels lletrats que defensava que no hi havia elements d’inconstitucionalitat «palmària i evident» i que assenyalava que totes les iniciatives han de ser admeses sempre que compleixin amb els criteris formals que requereixen.
La llei va ser pactada amb Junts a canvi del seu suport a la investidura de Pedro Sánchez i suposa esborrar els delictes relacionats amb el 'procés' comesos entre l’1 de gener de 2012 i el 13 de novembre de 2023, exonera de forma expressa a l’expresident Carles Puigdemont i la resta d’escapats i dona un termini de dos mesos als jutges perquè l’apliquin.