El govern Rajoy usava la policia per investigar al marge de la llei a partits independentistes

Nova documentació d'una investigació de 'La Vanguardia', 'ElDiario.es' i 'El Nacional' ha revelat que el govern de Mariano Rajoy va posar la cúpula de la policia espanyola al seu servei i per investigar partits independentistes per intentar acabar amb el procés. Ho va fer durant cinc anys, des de la Diada massiva del 2012 i fins el 2016, al marge de la llei, i utilitzant recursos públics. Els rotatius han aportat nous documents, declaracions i àudios que han assenyalat que el llavors ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, dirigia l'Operació Catalunya i feia arribar a la Moncloa documentació delicada a través d'escortes. Aquest material es posava en sobres en blanc, tancats, sense assumpte, ni remitent ni destinatari.

Segons la investigació d’aquests tres mitjans, tot plegat comptava amb la complicitat i l'ajuda dels principals caps de la policia espanyola, com el Director Adjunt Operatiu, Eugenio Pino, que era l'interlocutor directe del ministre. Paral·lelament, Daniel de Alfonso, que llavors era director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, es va encarregar de recopilar tota mena la informació sobre l'independentisme que també va traslladar al ministeri perquè l’executiu de l’Estat pogués fer-la servir.

En la majoria dels casos aquestes eren investigacions prospectives, és a dir motivades per un objectiu polític predeterminat, però sense indicis, una pràctica legalment prohibida. D’acord amb la investigació periodística, el Fernández Díaz va encarregar al seu cap de gabinet, Francisco Martínez, fer d'enllaç amb l’excomissari José Manuel Villarejo per recopilar aquesta informació, i Martínez va donar llavors l'ordre que qualsevol dada rellevant s'entregués per escrit. Aquesta va ser la via d'entrada de Villarejo amb els comandaments més alts d'Interior i la manera com van néixer les anomenades ‘notes informatives’.

Els mitjans han detallat que aquests escrits eren un resum d'informes anònims elaborats per agents de la policia espanyola que es van fer arribar a la premsa en pàgines sense cap mena de capçalera ni signatura i en què es feia esment a suposades il·legalitats de dirigents nacionalistes catalans o de persones del seu entorn. Entre aquests documents figurava una sèrie de cinc sobre el cas del Palau de la Música que anticipa el relat concretat a la 'nota informativa' enviada per Villarejo a la direcció de la Policia i al ministre.

A més, per accedir als despatxos més alts del PP el comissari hauria disposar d'una altra drecera: l'empresari Ignacio López del Hierro, marit de la número dos del partit, María Dolores de Cospedal. Les fonts consultades per aquets mitjans també han assenyalat que durant aquella època el ministeri d’Hisenda de Cristóbal Montoro es va mostrar “molt actiu” en tot allò que tenia a veure amb la investigació a dirigents nacionalistes i han apuntat que algunes de les publicacions d'informació confidencial sobre contribuents catalans van sortir de la cúpula de el seu ministeri.

A més, segons els diaris l’exministre de l’Interior va tenir un paper molt destacat perquè havia exigit estar sempre informat de tots els moviments que feia la cúpula policial i judicial. De fet, els informes arribaven amb regularitat al seu despatx, de vegades setmanal, en altres períodes, quinzenal, i el ministre considerava l'assumpte del màxim interès.

Els documents que s’han fet públics aquest dilluns estan relacionats amb l'atribució a Artur Mas de comptes a Liechtenstein; els comptes a Andorra de la família Pujol o el cas de l'informe fals sobre els comptes de Xavier Trias a Suïssa.