Els eurodiputats de Comuns, ERC, Junts i PSC creuen que la llei d'amnistia s'aplicarà i els de Cs, PP i Vox diuen que no

Els eurodiputats de Catalunya en Comú, ERC, Junts i PSC consideren que la llei d'amnistia es podrà aplicar, i que en conseqüència els polítics independentistes exiliats podran tornar al país. Per contra, els eurodiputats de Cs, PP i Vox opinen que no. És una de les conclusions sorgides del debat organitzat per TVE Catalunya que representants dels set partits han mantingut a la seu del Parlament Europeu de Brussel·les, en un programa especial per fer balanç de la legislatura europea que ara s'acaba. Els partits han conformat també dos blocs davant la qüestió de si el català serà oficial a Europa. En aquest tema, però, el PSC no s'ha mostrat tan contundent, i l'eurodiputat Javi López ha admès que la fita és «difícil».

L'eurodiputat de Junts Toni Comín ha calculat que «abans que acabi el mes de juny» la llei s'ha d'haver aplicat als seus beneficiaris, i ha assegurat que la norma suposa «tornar Espanya a la Unió Europea».

Des del PSC, Javi López ha recordat que el que es pretén és «la normalització de la vida política i social del país» i ha recordat que l'amnistia és una eina «que existeix a altres constitucions dins d'Europa». Es tracta, ha dit el socialista contestant Comín, «de tornar també Catalunya a Europa respectant la Constitució i l'Estatut».

A parer de la republicana Diana Riba, la llei d'amnistia «s'aprovarà». Tot i això ha donat per fet que «després vindran els recursos, perquè la dreta i l'extrema dreta ja els estan anunciant». També ha considerat que les lleis d'amnistia són «la normalitat» a Europa, i ha recordat que des de la Segona Guerra Mundial se n'han aprovat una cinquantena.

En el mateix sentit, l'eurodiputada de Catalunya en Comú, Júlia Miralles, ha afirmat que la llei d'amnistia s'està tramitant «amb tota seguretat jurídica» i ha acusat el PP de fer una «oposició irresponsable» a Europa i a Espanya.

En el bloc del no, l'eurodiputat de Ciutadans Jordi Cañas ha dit que no es tracta d'una llei, sinó de «l'acord d'investidura de Pedro Sánchez per set vots a canvi de donar impunitat i immunitat a uns delinqüents, a uns presumptes delinqüents i a uns investigats per la justícia» i ha assegurat que «hi haurà una prejudicial» i la llei d'amnistia no s'aplicarà.

Un sentiment que ha compartit amb el popular Javier García-Margallo, que ha dubtat «enormement» que es pugui aplicar i que també ha subratllat que la norma s'ha plantejat com «una transacció mercantil». Alhora ha replicat a Riba que cap de les cinquanta lleis d'amnistia aprovades a Europa han emparat «delictes de malversació i de terrorisme». Des de Vox, Jorge Buxadé també ha dit que «no s'aplicarà» perquè és una norma «contrària a la Constitució i al Tractat de la Unió Europea».

El català a Europa

A l'entorn de l'oficialitat del català a Europa, Margallo ha considerat «complicat» aconseguir una votació unànime (obligatòria) per remodelar el reglament. «És una promesa que Sánchez sap que no es complirà», ha dit.

López ha recordat que el «compromís» del govern espanyol és treballar per aconseguir la fita, per bé que no ha amagat que es tracta d'un objectiu «difícil».

Per a Riba «és una anomalia» que una llengua parlada per deu milions de persones no sigui oficial a Europa, i s'ha mostrat confiada que «algun dia haurà d'arribar».

Buxadé, en canvi, ha recordat que el Consell de la Unió Europea «ja va posar de manifest que no està per això», i també ha considerat que «forma part de l'engany de Sánchez».

Cañas, de la seva banda, tampoc ha vist factible que la mesura s'arribi a tirar endavant.

Al cantó contrari, Comín també ha defensat la iniciativa i ha acusat el bloc de la dreta espanyolista de no acceptar la «diversitat plural d'Espanya». Per això, ha afegit, «l'independentisme és majoritari a Catalunya», una afirmació que ha motivat les discrepàncies del representant del PSC.

Balanç de legislatura

Més enllà d'aquestes qüestions, els eurodiputats han fet balanç d'una legislatura que començava amb el pacte verd a l'agenda però que de seguida va quedar marcada per la pandèmia de la covid i per la guerra d'Ucraïna. Sobre la primera qüestió, s'ha defensat de manera majoritària que la Unió Europea va reaccionar protegint les famílies, a diferència de la recepta austera davant la crisi financera del 2008.

Pel que fa a la guerra d'Ucraïna, també han considerat que la resposta de la UE ha estat adequada, a diferència de la que el club dels 28 ha fet davant la crisi de l'Orient Mitjà. En la qüestió de Gaza hi ha hagut opinions dispars, amb eurodiputats criticant l'acció israeliana i eurodiputats condemnant les accions terroristes de Hamàs.