Un terç dels espanyols no llegeix mai un llibre, el mateix que no visita un museu ni entra en una biblioteca

Els índexs de lectura dels espanyols es mantenen estables, encara que ha caigut lleugerament el de les persones que llegeixen en el seu temps lliure, en passar del 64,8 % a 64,1 % l’últim any, i continua l’important percentatge de persones que no ho fan mai, més d’un «tossut» terç de la població.

Aquests són alguns de les dades del Baròmetre d’Hàbits de Lectura i compra de llibres a Espanya 2023, que ha estat presentat aquest dimecres a la Biblioteca Nacional d’Espanya i sobre el qual el president de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya (FGEE), Daniel Fernández, ha destacat que l’augment de la lectura per plaer en cinc punts en els últims onze anys (del 59,1 % al 64,1 %), és una bona notícia, encara que té «una cara B».

I és que «hi ha més d’un tossut terç d’espanyols que mai no obre un llibre, el mateix que mai no entra en una biblioteca o visita un museu,» ha recalcat Fernández, que ha destacat que aquesta desigualtat lectora acaba provocant desigualtats socials.

També ha assegurat que la societat espanyola té un problema en l’educació secundària, quan es tendeix a abandonar la lectura per la irrupció dels telèfons mòbils, una cosa que sembla, ha dit, una «batalla perduda».

1,4 MEUR dedicats a fomentar la lectura

El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha considerat que a Espanya «es llegeix i es llegeix cada vegada més». Però «aspirem que vagi més enllà i creixi» aquest índex i ha destacat el suport a les llibreries independents i la seva tasca perquè no hi hagi barreres perquè la lectura arribi a tot arreu i superar les barreres entre el món rural i l’urbà.

Per a això, ha explicat Urtasun, s’han consignat 1,4 milions d’euros destinats a entitats locals per a activitats de promoció de la lectura, a més que es consolida ja la primera fase del Pla de Lectura 2021-2024.

El ministre ha recalcat que aquest estudi suposa un test de «la salut cultural del país» i posa xifres a l’exercici del dret a la lectura: es tracta d’una «foto fixa» de la igualtat en totes les seves expressions, i de la forma de vida de la societat.

Catalunya, Madrid, Navarra i Aragó, on més es llegeix

Un baròmetre que reflecteix que persisteixen les diferències als índexs de lectura entre les comunitats autònomes, entre dones i homes i entre els trams d’edat. No obstant, des de 2012 s’observa un creixement dels índexs entre els lectors de 65 i més anys en més de 15 punts percentuals (53,7 %). A més, és el tram d’edat en el qual menor diferències hi ha entre ambdós sexes.

Per comunitats autònomes, totes han experimentat increments en els darrers onze anys, tot i que només 6 es troben per sobre de la mitjana d'Espanya que va arribar a l'any passat a 64,1%. Aquestes comunitats són: Madrid (73,5%), Catalunya (68,2%), Navarra (68,1%), País Basc (67,8%) La Rioja (66,6%) i Aragó (64,3%) %). Entre la mitjana i el 60% es troben: Comunitat Valenciana, Astúries, Balears, Cantàbria, Castella i Lleó, i Galícia.

Sota el 60 % es van ubicar Múrcia (59,5 %), Andalusia (59,0), Castella-la Manxa (58,9 %), les Canàries (58,3 %) i Extremadura (54,4 %).

Les dones en llegeixen més que els homes

El percentatge de dones que dediquen el seu temps lliure a la lectura de llibres supera el dels homes en tots els trams d’edat, amb especial diferència de 17,5 punts entre el grup comprès entre els 25 i 34 anys, en el qual les dones assoleixen un 73,4 %.

Respecte als espanyols que no llegeixen, quatre de cada deu argumenten que la falta de temps lliure és la seva raó principal. Aquesta xifra s’incrementa a 54,4 % entre la població de 55 a 64 anys. El 31,1 % assenyala que prefereix fer servir el seu temps lliure en altres entreteniments. Per la seua part, el 29,7 % dels no lectors manifesta una falta d’interès i l’1,6 % no llegeix per motius de vista o salut