'La societat de la neu', de J. A. Bayona, arrasa als Goya amb 12 premis i '20.000 espècies d'abelles' se n'emporta 3

La cerimònia dels Goya 2024 serà recordada per una vil regnat del cinema català. La societat de la neu, de J. A. Bayona, ha arrasat en la gala de l'Acadèmia de Cinema espanyola amb dotze dels tretze premis als quals optava i s’ha convertit en la tercera pel·lícula més distingida de la història dels Goya. La coproducció catalana 20.000 espècies d'abelles, d'Estíbaliz Urresola, s’ha emportat tres estatuetes i Robot dreams, de Pablo Berger, dues. La nit del cinema espanyol també ha reconegut Mentre siguis tu. L’ara i aquí de Carme Elias com a millor pel·lícula documental; l'actor David Verdaguer pel seu paper a Saben aquell i Rigoberta Bandini a la millor cançó original per Yo solo quiero amor, del film Te estoy amando locamente.

Quan havia passat només una hora des de l’inici de la gala, La societat de la neu ja havia rebut set estatuetes, la majoria d’elles tècniques, una premisa que feia entreveure que seria una gran nit per a la pel·lícula de J. A. Bayona. La previsió s’ha convertit en realitat quan el film del director català s’ha alçat amb dotze dels tretze premis als quals estava nominat, entre els quals, millor direcció i millor pel·lícula, una categoria en la que el director català s'estrenava. A La societat de la neu només se li ha escapat el premi a millor guió adaptat, que ha rebut la catalana Robot dreams, de Pablo Berger.

Després de rebre el premi al millor director, Bayona ha agraït la confiança dels acadèmics per portar-los als Oscars: «Tan de bo el pugui recollir en nom de tots». El cineasta ha confessat que han estat deu anys escoltant gent que els deia que La societat de la neu era impossible de tirar endavant i que no es podria fer un film en castellà amb aquest nivell d’ambició. Fins que va arribar Netflix i es va demostrar que «es podia fer», ha dit. Bayona ha destacat que porten 150 milions d’espectadors a tot el món a la plataforma i 450.000 espectadors a les sales d’Espanya, tot i no arribar a un acord amb dues grans companyies de cinemes de l’Estat.

El director també ha reconegut que quan va fora amb un film en castellà s’ha de picar «el doble de fort», mentre que quan està aquí té la sensació que se’l veu d’una altra lliga. «Casa meva és el cinema espanyol i estic molt orgullós de formar part d’aquesta família. Crec en el cinema espanyol i penso en aquesta gent que va estar abandonada a la muntanya i que creien que estaven morts i van sortir perquè van treballar junts i aquesta és la idea que tinc de la família del cinema espanyol, que junts aconseguirem el que volguem».

‘20.000 espècies d’abelles’, en segon pla

Una de les altres favorites, amb 15 nominacions, la coproducció catalana 20.000 espècies d’abelles s’ha alçat amb tres estatuetes: millor direcció novella i millor guió original per Estibaliz Urresola Solaguren i millor actriu de repartiment per Ane Gabarain. Després de recollir el guardó a la direcció novella, la cineasta ha manifestat: «No volem més violència ni assetjament ni en el cinema ni en cap lloc». Com ja va esgrimir als Gaudí, Urresola ha denunciat el «genocidi» a Gaza. Ane Gabarain ha rebut el premi a millor actriu de repartiment de la mà de la jove actriu protagonista de la cinta Sofía Otero: «Visca la diversitat», ha clamat Gabarain.

Però el reconeixement al cinema català no ha acabat aquí. Els Goya també han coronat Robot dreams amb l’estatueta a la millor pel·lícula d’animació i millor guió adaptat. El seu director, Pablo Berger, ha dedicat el premi al millor film d’animació al públic que ha comprat la seva entrada i ha anat al cinema veure la pel·lícula. «Robot dreams només està als cinemes i vull donar les gràcies als exhibidors que van estrenar el film i als que la mantenen dos mesos més tard. Llarga vida al cinema als cinemes».

David Verdaguer, ‘Mentre siguis tu’ i Rigoberta Bandini

L’actor David Verdaguer s’ha alçat amb el premi al millor actor per encarnar a l’humorista Eugenio a Saben aquell. Ha dedicat el premis als humoristes i còmics. «He descobert fent la pel·lícula que Eugenio tenia molta por i jo també tinc molta por i crec que la majoria de la gent que està aquí també, però ho aparquem i fem pel·lícules, que potser serveixen perquè la gent s’oblidi durant una estona de les seves pors i això és molt bonic», ha proclamat.

L'Acadèmia de Cinema espanyola també ha distingit Mentre siguis tu. L’ara i aquí de Carme Elias en la categoria de millor pel·lícula documental. La directora del documental, Claudia Pinto, ha confessat que no sabia que es podia estar tan trista i feliç a la vegada, i que si ha après alguna cosa acompanyant a Carme Elias és «en posar l’accent a celebrar la vida. Carme sé que ens escoltes des de casa, que no has pogut venir i estàs molt feliç i aquests aplaudiments també són per tu». Ha destacat el seu coratge, generositat, i l’estima que li dones a la professió. Pinto ha dedicat el guardó a les 900.000 persones que pateixen alzheimer i altres demències en aquest país, a totes les famílies que les cuiden.

Per la seva part, la cantant catalana Rigoberta Bandini ha guanyat el Goya a la millor cançó original per Yo solo quiero amor del film Te estoy amando locamente. Ha dedicat el guardó als seus amics i familiars que formen part del col·lectiu perquè aquesta cançó la va escriure pensant en elles i ells. «A totes els hi han dit ‘maricons’ o ‘boyeras’ als patis de l’escola i s’han amagat la seva forma de ser per encaixar. És per vosaltres, mai més vulneraran els vostres drets».

Clam unànime contra les agressions al sector

La gala ha estat conduïda per la cantant i actriu Ana Belén i els Javis i ha tingut les actuacions de Amaia, David Bisbal, Estopa, María José Llergo, India Martínez, Niña Pastori, Sílvia Pérez Cruz i Salvador Sobral.

L'humor, el feminisme i la crítica contra les agressions sexuals en el sector han protagonitzat la nit del cinema espanyol, amb una gala de tres hores i mitja. De fet, a l’inici de la cerimònia, Ana Belén ha reclamat que és urgent que s’exigeixin certeses d’igualtat i això passa per condemnar tots els abusos i la violència sexual, i per revisar de manera profunda les estructures que ho permeten. «Això ens afecta a tots a homes i dones», han dit els Javis, que han traslladat a les víctimes de violència sexual que no estan soles i que el seu testimoni és molt valent. «Aquí al cinema també s’ha acabat», ha dit la cantant.

En un context marcat per la denúncia de diverses dones contra el director Carlos Vermut, el president de l'Acadèmia del Cinema espanyola, Fernando Méndez-Leite, ha assenyalat en el tradicional discurs que condemnen qualsevol abús i violència exercit contra les dones i ha defensat la llibertat de pensament i d’expressió en tots els àmbits. Méndez-Leite també ha destacat que les joves directores han guanyat recentment la Conxa d’Or, l’Espiga de Valladolid, els Gaudí, la Biznaga de Màlaga i el premi de la Quinzena de Canes. «Deixeu-nos alguna cosa», ha afegit. També ha fet referència a la presència de Bayona i Berger als Oscars amb les seves pel·lícules.

En la mateixa línia, la vicepresidenta de l’Acadèmia de Cinema espanyola, l’actriu Susi Sánchez, ha remarcat que des de la institució mostren la solidaritat amb les víctimes i condemnen els abusos. «Volem espais de respecte i igualtat en la nostra professió i qualsevol altre àmbit. S’ha acabat l’abús de poder i la violència contra les dones».

També hi ha hagut una referència a les protestes de la pagesia. Jaume Martí que ha guanyat, amb Andrés Gil, el Goya al millor muntatge per La societat de la neu, ha acabat el seu discurs en català al crit de: «Visca la pagesia».

El popular cineasta Pedro Almodóvar també ha fet una reivindicació a favor del cinema espanyol: «No fa massa hores, un polític present a la sala ha parlat de nosaltres com els senyorets que recullen les subvencions per fer pel·lícules molt dolentes que no interessen a ningú. Li diré allò obvi i és que els diners que els cineastes rebem anticipadament ho tornem amb escreix a l’Estat».

Juan Mariné, una vida dedicada al cinema

L’Acadèmia de Cinema espanyola també ha homenatjat el centenari director de fotografia, restaurador fílmic i investigador Juan Mariné, nascut a Barcelona el 1920, a qui se li ha concedit el Goya d'Honor. L’actor José Sacristán ha estat l’encarregat de pujar a l’escenari a presentar el guardonat, que ha fet més de 140 pel·lícules en 90 anys de dedicació al cinema. «Gràcies pel teu exemple», ha assenyalat l’actor en nom del guardonat, que no ha assistit a la gala.

Sigourney Weaver, l'apunt internacional

Per altra banda, l’Acadèmia de Cinema espanyola ha distingit l'actriu i productora nord-americana Sigourney Weaver amb el Goya Internacional 2024. Emocionada i rebuda amb el públic de la gala dempeus, l’actriu ha dit que l’han fet sentir com una «reina». «Quin profund honor estar aquí aquesta nit amb tots vosaltres. Estic plena de gratitud», ha remarcat en castellà Sigourney Weaver. «El vostre país ha produït grans obres mestres».

Weaver ha ressaltat que sempre ha anat «a la cerca d’històries sobre dones que ens recorden que som molt poderoses, de maneres molt sorprenents». L’actriu també ha tingut paraules per Bayona i La societat de la neu, i ha destacat la delicadesa de la cinta. Finalment, ha agraït la feina de la seva dobladora des d’Alien, la barcelonina María Luisa Solà.

Weaver ha recollit el premi aquest dissabte per la seva trajectòria «plena de pel·lícules inoblidables i per inspirar crear personatges femenins independents, complexos i forts». Entre la seva feina, destaca èxits com Avatar, Els caçafantasmes, Alien o El talent de Miss Ripley. J. A. Bayona la va escollir per participar en la producció Un monstre em ve a veure i ha estat l’encarregat de presentar-la.