Societat
Deneguen la nacionalitat espanyola a una dona que viu a Mallorca fa 28 anys per no dominar el castellà
La veïna de Santa Margalida parla habitualment català i esperava que l'entrevista se li fes en aquest idioma
Imatge de l'Audiència Nacional.
L'Audiència Nacional (AN) ha desestimat el recurs presentat per una veïna de Santa Margalida (Mallorca) contra la decisió de denegar-li la nacionalitat espanyola per raó de residència per tenir un «absolut desconeixement de l'idioma i cultura espanyols».
A l'auto es considera que la dona no ha justificat que compleix amb els requisits necessaris per obtenir la residència, ja que un d'aquestes és el coneixement de l'idioma. La dona fa 28 anys que viu a les Balears. Els fets es remunten al 2020, quan va rebre la denegació de la nacionalitat per no justificar suficient grau d'integració a la societat espanyola ja que el jutge encarregat del registre civil va despendre de l'entrevista a la interessada que «no parla ni entén el castellà».
Segons consta a l'escrit judicial, la dona no va entendre la majoria de preguntes que se li van formular, motiu pel qual el jutge va informar negativament de la sol·licitud. El jutge raona que el coneixement suficient de la llengua per entendre i fer-se entendre és un element significatiu ja que és el vehicle de comunicació entre les persones.
La dona va interposar un recurs contra aquesta decisió on justificava que per estrès o per nervis podia haver tingut algun problema de comprensió durant l'entrevista. A més, explicava que l'idioma que fa servir cada dia és el català, llengua en la que esperava que se li fes l'entrevista. La dona va adjuntar certificats que acrediten que entén el castellà després de cursos de formació impartits per l'Ajuntament de Santa Margalida.
L'AN ha desestimat el recurs en considerar que les apreciacions del jutge que li va fer l'entrevista «posen de relleu que la sol·licitant no compta amb un coneixement adequat de l'idioma i de la societat espanyola idoni i apte a efectes d'acreditar la integració».
En aquest sentit, reitera que no va entendre les preguntes en castellà, a excepció d'una que va respondre malament. A més, explica que no ha entregat altres elements que desvirtuïn l'apreciació de l'encarregat del registre civil que portin a concloure que sí té un coneixement del castellà que li permeti una comunicació fluida per poder desenvolupar-se a Espanya. I és que afegeix que els certificats dels cursos de castellà per a estrangers no són suficients i conclou que «no pot apreciar-se que concorri el requisit de suficient integració en la societat espanyola».