Els bisbes espanyols elegeixen nou president de la Conferència Episcopal per substituir Omella

La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) escollirà dimarts al seu nou president pels quatre anys vinents. El substitut del cardenal-arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, sortirà d'una votació secreta a Madrid on, depenent de qui sigui triat, es pot dibuixar un viratge en la línia política dels bisbes, marcada darrerament per l'alineament amb les postures del papa Francesc en temes com la pobresa o les migracions i la decisió de no xocar amb el govern de Pedro Sánchez. De fet, l'episcopat va donar suport als indults als responsables de l'1-O, malgrat que ara s'ha mostrat molt més distant amb l'amnistia. En clau interna, el mandat d'Omella acaba marcat per la gestió dels casos d'abusos i la resposta a la secularització.

La renovació de la cúpula eclesial espanyola va més enllà de l'elecció del nou president. També s'escull al vicepresident de la CEE i gairebé tots els càrrecs executius de la nomenclatura dels bisbes de l'Estat. Tot plegat es farà en una assemblea general -la número 124- que començarà dilluns amb un discurs d'Omella, el darrer com a president, i acabarà divendres amb l'habitual roda de premsa del secretari general.

Són electors de la CEE els arquebisbes i bisbes diocesans; l'arquebisbe castrense (responsable de l'església a l'exèrcit); els arquebisbes i bisbes coadjutors i auxiliars; els administradors i alguns bisbes emèrits. En el cas de Girona, que va conèixer el seu nou bisbe aquesta mateixa setmana, la representació la farà l'administració actual, ja que el nou prelat, Octavi Vilà, encara no ha pres possessió del càrrec.

Segons ha indicat la CEE, a la pròxima Assemblea Plenària hi haurà un total de 79 electors (tres cardenals, 16 arquebisbes, 50 bisbes, 9 auxiliars i l'administrador diocesà de Girona), però no tots podran ser elegits com a president o vicepresident. Només ho podran ser aquells bisbes -no auxiliars- menors setanta-cinc anys, fet que deixa a Omella sense la possibilitat de ser triat per a un segon mandat.

Sense campanya, però amb «murmuracions»

L'elecció del president i els càrrecs de la CEE no va precedida de cap «campanya electoral», remarquen fonts eclesials. Tot i això, durant els dies previs a l'assemblea hi ha les denominades «murmuracions», on comencen a sonar els noms amb més possibilitats per agafar un càrrec, el de president de la conferència, que és vist amb certa recança per bona part dels prelats per la pressió mediàtica i la lectura política que l'acompanya. Aquest procés de conversa entre electors s'intensifica amb l'arribada a Madrid dels bisbes, que en el marc de l'assemblea plenària també comparteixen àpats, celebracions religioses i diferents actes públics i privats.

Un cop comenci l'assemblea, dilluns, es faran les votacions. Segons assenyalen des de la CEE, cadascuna d'elles va precedida d'una votació de sondeig, que no és vinculant i serveix com a informació per als bisbes. Posteriorment, es fa la votació definitiva, que es pot repetir fins a tres cops. Per assegurar la privacitat del procés, les votacions es fan de manera digital i només poden votar els bisbes que siguin al ple. Si algun no hi pot assistir, no pot votar, però sí que pot ser escollit.

Segons el reglament, per l'elecció dels càrrecs principals de la conferència cal majoria absoluta (la meitat més un) dels presents en cadascuna de les votacions, però si en les dues primeres votacions ningú no obté la majoria necessària, es procedeix a una tercera votació entre els dos bisbes més votats. Si en aquesta votació hi hagués un nou empat, resultaria elegit el candidat de més edat.

Les travesses per substituir Omella

Tot i que buit que deixa la marxa d'Omella, al càrrec des del 2020, pot ser ocupat per qualsevol dels bisbes menors de setanta-cinc anys que hi ha a l'Estat, diversos noms sonen amb força com a «favorits». Segons mitjans especialitzats com Religión Digital, el sector conservador es decanta per l'arquebisbe de Valladolid, Luis J. Argüello, tot i que des del Vaticà prefereixen al cardenal José Cobo, progressista, molt jove i escollit recentment arquebisbe de Madrid.

L'elecció del nou president de la CEE es coneixerà dimarts, però el protocol no preveu una agenda concreta després d'aquest pas, tampoc cap acte litúrgic especial. És habitual que el nou cap de l'església a Espanya tingui un contacte breu amb els periodistes que cobreixen l'assemblea, però tampoc hi ha previst cap discurs ni roda de premsa. Des de la conferència recorden que és usual que el nou president comenci una ronda de contactes amb la presidència del govern espanyol, la Casa Reial i el mateix Vaticà un cop és escollit al càrrec, però no hi ha res tancat.

Reptes i polèmiques

La renovació al capdavant de l'episcopat espanyol arriba en un moment marcat per dos elements: la gestió dels casos d'abusos i el posicionament eclesial sobre l'amnistia. Sobre el primer assumpte, l'església es prepara per fer front a les «reparacions» i compensacions a totes les víctimes, tant les que tinguin reconeixement judicial com les que hagin vist els seus casos prescrits. En clau religiosa el context general, com a tot Europa, és la falta de vocacions i l'avenç de la secularització, tema que els bisbes espanyols han tractat intensament els darrers temps.

En clau més política, l'església haurà de definir la seva posició sobre el perdó als encausats del procés després que el 2021 Omella expressés el suport rotund de la CEE als indults. De fet, aquest tema ha dividit ja als bisbes catalans des de la resta de l'Estat i aquest mes de setembre la Conferència Episcopal Tarraconense (que reuneix els prelats de diòcesis catalanes) es van desmarcar de l'opinió contrària a l'amnistia del secretari general i portaveu de la Conferència Episcopal, César García Magán, que va dir que l'amnistia era una eina per a situacions excepcionals que ara no es donen.