Condemnen a Sanitat a pagar 1,5 MEUR per una operació que va deixar tetraplègic a un jove de 26 anys

El Jutjat del Contenciós Administratiu Nº 2 de Mèrida ha condemnat al Servei Extremeny de Salut (SES) al pagament d’1,5 milions d’euros i costes per les greus seqüeles patides per un jove de 26 anys després d’una forta hemorràgia derivada de la sortida d’una cànula durant una cirurgia cardíaca.

La sentència ha estat facilitada per la defensa del pacient, dirigida pel lletrat Carlos Sardinero, especialista en Dret Sanitari i adscrit als serveis jurídics d’El Defensor del Paciente. El jove, a causa que presentava una patologia cardíaca de vàlvula aòrtica bicúspide i insuficiència aòrtica, va ser intervingut quirúrgicament el 9 d’abril de 2019 en el Hospital Infanta Cristina de Badajoz, ara reanomenat Hospital Universitari.

Finalitzada la intervenció, es va produir una decanulació accidental de la cànula arterial situada a l’aorta ascendent, que no va ser observada pel cirurgià però que «se’n va adonar immediatament per la manera de sortir sang, formant-se al voltant una hemorràgia que impedia veure l’orifici de l’aorta i impossibilitava la recanulació». Durant les maniobres fallides, que van durar uns 20 minuts, es va produir una dissecció aòrtica i el pacient va estar en anòxia, per la qual cosa va patir un dany cerebral irreversible.

Això, segons detalla la sentència, li va provocar tetraparèsia espàstica, deformitat en flexió d’ambdós colzes i canell per espasticitat grau 3-4, dits amb deformitat generalitzada per espasticitat, mans no funcionals, turmells en equí amb amputació parcial dempeus dret, marxa impossible, labilitat emocional, afàsia motriu i disàrtria severa, disfàgia, incontinència urinària i fecal.

«Mala praxi»

La sentència conclou que l’assistència deixada al pacient va incórrer en «mala praxi» a causa que es desconeix el motiu pel qual va sortir la cànula de l’aorta, així com què estava fent i en quina altra part del camp quirúrgic es trobava el cirurgià en el moment de produir-se la decanulació.

A més, la tècnica que es va utilitzar per solucionar el problema no era l’adequada ja que es va intentar «pràcticament a cegues» reintroduir la cànula pel mateix orifici sense èxit. En aquest sentit, s’indica que la solució que s’intenta pels cirurgians «no sembla gaire professional», mentre que el declarat pel pèrit de la recurrent respecte a la manera de com solucionar el problema que havia sorgit en sortir la cànula de l’aorta, sembla «molt més fiable».

També es desconeix per què en la història clínica del pacient no apareix reflectida tal incidència i a l’informe d’inspecció tampoc no es diu res sobre això. S’al·ludeix així mateix l’afirmació del Cap del Servei de Cirurgia Cardiovascular del SES en assenyalar que «amb molta probabilitat la causa que la cànula sortís va ser en fregar la mateixa algun braç dels facultatius que estaven intervenint al pacient». La sentència, tot i així, no és ferma i contra la mateixa un recurs davant del Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura (TSJEx).