Judicial
Condemnat a 16 anys de presó l’home que va deixar morir la seva mare malalta en no atendre-la
El jurat va considerar a l'acusat culpable la setmana passada i la magistrada ha ratificat la pena de 16 anys que demanava la Fiscalia
Imatge d'arxiu d'un jutjat.
La presidenta del tribunal del jurat, que la passada setmana va considerar culpable d’homicidi per omissió l’acusat de deixar morir a la seva mare malalta per no atendre-la, ha dictat la sentència en la qual ratifica la pena de 16 anys de presó que demanava la fiscalia i que la seva defensa havia acceptat.
En una resolució donada a conèixer aquest dijous, contra la qual cap recurs davant del Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria, la magistrada fa seu el veredicte del jurat, que va considerar acreditada la situació d’«absoluta desatenció» en la qual l’acusat tenia la seva mare i el va considerar culpable de la mort de l’anciana a l’habitatge que ambdós compartien a Torrelavega.
Segons els fets provats que recull la sentència, la dona patia malalties cardíaques i un dèficit neurològic que li impedia de satisfer per si sola les seves necessitats quotidianes i bàsiques, per la qual cosa depenia del seu fill.
Malgrat això, afegeix, l’acusat «la va deixar en una situació d’abandonament total, no deixant-la la més mínima cura, ni de neteja, ni d’hidratació, ni d’aliment, ni de mobilització».
Tampoc no la va portar al metge, ni la va proporcionar medicines, ni va demandar ajuda social.
«Com a conseqüència de l’estat d’abandó total en el qual, a propósit, va deixar a la seva mare, aquesta, que estava deshidratada, amb úlceres per pressió de grau quatre al seu cos, brutícia acumulada i caquéxica, va morir», assenyala la sentència.
La mort va succeir, agrega, «per una insuficiència cardiorespiratòria aguda, havent estat un factor desencadenant i rellevant de la mort la falta de cures bàsiques mínimes per a la vida, i la situació de competeixo abandó». «L’abandonament total en el qual va deixar la seva mare va determinar la seva mort», resumeix el fallo.
La magistrada considera que l’acusat «tenia capacitat» d’assistir a la seva mare i sabia i coneixia aquesta obligació, per la qual cosa la seva «inacció davant de la necessitat» li fa responsable per omissió davant del «previsible resultat mortal que li va ocórrer a qui estava a la seua cura».
«Qualsevol persona, tret de prova de la seua discapacitat o impossibilitat física o psíquica, el que aquí no es presenta, podria valorar i percebre la necessitat de l’assistència a la mare, i aquí aquesta assistència no es produeix, per la qual cosa és adequada la qualificació d’homicidi en la seva modalitat de comissió per omissió», conclou la sentència.