El Congrés aprova la llei d'amnistia pactada entre PSOE, Junts i ERC

El ple del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous la llei d'amnistia en un debat que ha enfrontat de nou les formacions de la majoria de la investidura al PP i Vox. El text ha quedat aprovat amb 178 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i BNG) i 172 en contra (PP, Vox, UPN i CC). Després de quatre mesos de tramitació i al segon intent, la llei supera així el principal escull de les Corts. Queda encara el pas del Senat, on el PP aprofitarà els dos mesos de què disposa per provar de torpedinar-la, i l'aprovació definitiva de nou al Congrés al mes de maig. La sessió ha estat marcada per la convocatòria electoral a Catalunya, que ha torpedinat de retruc els pressupostos generals de l'Estat.

La llei ha quedat aprovada després d'un periple de negociacions entre el PSOE, ERC i Junts que va tenir el moment més complicat el passat 30 de gener, quan Junts va tombar l'aprovació de la norma al ple perquè considerava que no donava prou cobertura als investigats del Tsunami Democràtic, CDR i l'operació Volhov.

Les tres formacions van trobar finalment un acord que va permetre aprovar el dictamen de la llei dijous passat al Congrés. Una de les claus va ser eliminar les referències de la llei al Codi Penal espanyol com a font de definició del terrorisme, i deixar només la tipificació que en fan els convenis internacionals. La llei diferencia així entre el que considera com a terrorisme el Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional i el que s'entendria que és terrorisme segons els convenis.

L'amnistia i Puigdemont

L'aprovació de la llei d'amnistia tindrà un efecte directe a les eleccions del 12-M. Per un costat, suposa el compliment d'una de les primeres fites dels acords d'investidura tancats entre el PSOE, ERC i Junts. Per l'altra, afecta directament la candidatura de Junts, que espera poder presentar novament a Carles Puigdemont com a cap de cartell. Si bé en les dues anteriors eleccions (les del 14-F de 2021 i les del 21-D del 2017) l'expresident ja va ser candidat, en aquell moment la seva decisió de quedar-se a Bèlgica impedia que pogués ser investit president.

Depenent de com s'allarguin els tempos de l'amnistia al Senat, on anirà després de la primera votació avui al Congrés, la llei podria ser votada definitivament als mesos de maig-juny i entrar en vigor poc després. A partir d'aquell moment, els jutges disposaran de dos mesos per aplicar la norma. També serà el moment dels recursos a la llei en òrgans com el Tribunal Constitucional. Puigdemont ja ha expressat la intenció de ser present a Catalunya durant el pròxim debat d'investidura, que coincidiria en aquelles dates depenent de com s'allarguin les negociacions postelectorals.

Fonts de Junts remarcaven aquest dijous la decisió del mateix Puigdemont de ser a la investidura. Així mateix, recordaven que malgrat les reserves que puguin tenir, els magistrats estan obligats a aplicar la llei d'amnistia, i no es poden acollir tampoc a l'objecció de consciència. Per aquest motiu, esperen que aixequin les mesures cautelars i apliquin la llei.

Tramitació alentida al Senat

Els populars volen convertir el tràmit a la cambra alta en una mostra d'oposició a la llei. En aquests dos mesos poden rebutjar de ple el text o bé introduir-hi modificacions que el capgirin totalment, però, sigui quina sigui, la seva actuació només tindrà efecte mentre l'amnistia es tramiti al Senat.

De fet, el PP ja va modificar el reglament de la cambra alta per allargar al màxim el termini de què disposen per tramitar el text. Malgrat que al Congrés ha tingut consideració d'urgència i s'ha tramitat en la meitat dels temps, al Senat es tramitarà com una llei normal, i per tant la cambra alta disposarà de dos mesos per censurar-la.

Els populars també han demanat compareixences i un informe –no preceptiu- al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que previsiblement, segons consta al text que prepara el magistrat conservador Wenceslao Olea, conclourà que aquesta és una llei inconstitucional que no respecta la separació de poders.

Amb tot, les modificacions que introdueixi el Senat només tindran efecte durant aquests dos mesos de tramitació. Un cop la cambra alta emeti la votació final, la norma tornarà al Congrés, que és qui decideix si accepta els canvis que s'hi ha fet al Senat, o si aprova directament el text com va sortir del mateix Congrés.

Aprovació definitiva i entrada en vigor

Això tindrà lloc previsiblement al mes de maig o principis de juny. Si la llei obté els mateixos suports en aquesta última votació, quedarà definitivament aprovada i es publicarà al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Amb tot, l'aplicació quedarà en mans dels jutges i la llei haurà de superar altres esculls en forma de recursos i qüestions prejudicials.