Consens dels partits per allargar els Next Generation, amb crides dels independentistes per descentralitzar la gestió

La majoria dels partits catalans i espanyols que es presenten a les eleccions europees del 9 de juny volen allargar els fons Next Generation més enllà del 2026 i adaptar-los als reptes de la Unió Europea, com poden ser el canvi climàtic, la competitivitat industrial o la justícia social. 

Hi ha discrepàncies sobre les prioritats d'inversió o sobre la seva gestió -amb els independentistes reclamant la seva descentralització-, però hi ha un consens majoritari sobre l'endeutament comú dels estats per potenciar l'economia del bloc europeu. 

En les seves propostes electorals, Junts, el PSC, ERC, Comuns-Sumar, el PP, Cs i Vox també discrepen sobre el Pacte Verd i les polítiques migratòries de la UE.

Excepte Vox, totes les principals formacions que es presenten a l'Estat el 9-J volen donar continuïtat al model dels fons Next Generation que van néixer per la pandèmia de la covid-19. Ara bé, cada partit té prioritats diferents a l'hora de repartir els diners.

Per als socialistes, els fons han d'anar sobretot a investigació, tecnologia i reindustrialització per fer una «transició verda i digital», mentre que a Sumar volen que vagin també destinats a «l'ampliació dels drets socials i laborals a la UE».

En canvi, el PP proposa «reformes sòlides» per tal de frenar l'augment de la «bretxa de competitivitat» amb els Estats Units. També Cs, la formació encapçalada per Jordi Cañas, defensa una Europa «amb una economia competitiva i conscient de l'augment del cost de la vida».

Al programa electoral que té disponible Vox no es mencionen els Next Generation, si bé es critica «l'acumulació de competències» per part de Brussel·les. «Exigim respecte per la sobirania nacional», diuen.

Els independentistes demanen gestionar els fons

Davant la discussió sobre la continuïtat dels fons europeus generats amb deute comú, els dos partits independentistes catalans que concorren a les eleccions europees mostren la seva disconformitat amb la gestió centralitzada des dels estats que s'ha fet fins ara.

Des d''ERC reclamen la participació dels ens subestatals en la gestió del fons, mentre que a Junts van més enllà i exigeixen que es gestionin «de manera directa» des de la Generalitat i «sense la intermediació de Madrid».

Entre les altres reivindicacions independentistes, destaquen també l'autodeterminació. Junts defensa la «compatibilitat» d'un referèndum d'autodeterminació de Catalunya amb la Constitució espanyola, particularment d'acord amb l'article 92 d'aquesta, i assegura que «promourà» el debat sobre la qüestió entre els actors polítics i jurídics europeus. 

Així mateix, defensa la «compatibilitat» entre el dret a l'autodeterminació i els Tractats. A més, en el programa, Junts recull l'aposta per «recolzar i reforçar» des del Parlament Europeu el procés de negociació amb el PSOE, amb mediació internacional.

Els republicans aposten per un l'acord de claredat europeu: un marc legal a la UE que estableixi les condicions per exercir el dret a l'autodeterminació i la incorporació automàtica de nous estats formats per territoris que ja formen part de la UE. 

Tots dos partits insisteixen en fer «efectiva» l'oficialitat del català a la UE i Junts proposa la creació d'una Agència Europea pel Multilingüisme per tal de «garantir la diversitat lingüística» de la UE.

Escalfament global

L'altre gran instrument d'aquesta legislatura europea que es reavaluarà és el Pacte Verd Europeu. A diferència dels fons de la covid, la política mediambiental de la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen ha generat més divisions entre les famílies polítiques europees que també es traslladen als partits catalans i espanyols.

Al PSC reivindiquen el Pacte Verd Europeu, però insisteixen en aplicar mesures de «transició justa», amb impostos mediambientals progressius. També volen incloure explícitament les sancions per incompliment de les Zones de Baixes Emissions. 

Sobre l'objectiu de reducció d'emissions per al 2040 que s'ha de pactar aquesta legislatura, no es mullen i només afirmen que ha de ser «ambiciós».

Junts defensa que la nova Política Agrària Comuna (PAC) pel període 2028-2034 ha d'estar alineada amb el Pacte Verd Europeu, si bé demana augmentar els ajuts a les explotacions petites, mitjanes i familiars, i que es limitin per als grans terratinents.

A ERC reclamen més caràcter «social» al Pacte Verd i ampliar els fons de transició justa. En paral·lel, defensen la neutralitat climàtica el 2040 amb la l'eliminació dels combustibles fòssils de forma gradual els pròxims anys, i altres mesures com la prohibició els vols de curta distància i l'impuls als trens nocturns.

Comuns-Sumar demana passar del 55% al 65% la reducció d'emissions previstes per al 2030 i assolir així la descarbonització el 2040, i no l'objectiu actual del 2050. També volen un objectiu de renovables del 50% el 2030 i del 80% el 2040. 

Entre les mesures que proposen per aconseguir-ho destaquen l'impost del 15% als beneficis de les petroleres, un impost a béns i serveis de luxe o la finalització d'una xarxa de ferrocarril paneuropea electrificada abans del 2030.

En matèria d'energia i clima, Cs proposa una Europa «sostenible» i defensa la lluita contra el canvi climàtic, alhora que aposta per «la independència energètica que garanteixi la seguretat en el subministrament».

Per ara el PP espanyol no s'ha posicionat en el seu manifest sobre el Pacte Verd, però el seu partit a nivell europeu treu pit de les mesures verdes que ha impulsat la presidenta de la CE, Ursula Von der Leyen. 

Això sí, també aposta per moure les polítiques agrícoles de la «condicionalitat als incentius», en defensa de la rebaixa dels requisits verds als agricultors aprovada com a resposta a les protestes.

Els ultres de Vox pretenen carregar-se les polítiques climàtiques del Pacte Verd perquè en el seu parer suposa «un pla d'acomiadaments massius» i perjudica «el camp i la sobirania energètica d'Espanya».

Migració

El PSC defensa el Pacte de Migració i Asil perquè considera que està basat en «una veritable solidaritat i responsabilitat compartida, amb procediments justos i eficaços i condicions d'acollida dignes». 

Ara, demana potenciar el paper de Frontex en la gestió de les fronteres tot «reforçant» la fiscalització d'aquesta agència europea pel que fa al respecte dels drets humans.

En matèria de migració i asil, Junts defensa «el dret d'asil per a aquelles persones que compleixen les condicions per tenir-lo» i aposta per exigir «solidaritat» entre estats membres a l'hora d'acollir refugiats «tot obligant que els estats del centre i nord d'Europa hagin de fer-se'n càrrec sense opció d'evitar-ho amb contrapartides econòmiques per tal que Catalunya no vegi sobresaturat el seu sistema d'acollida ni tingui creixements poblacionals no sostenibles». 

A més, en el programa, es comprometen a «defensar davant les institucions de la UE l'assumpció de les competències d'immigració per part de Catalunya».

En canvi, ERC deplora el nou Pacte de Migració i Asil i exigeix un nou «Codi de Migració» que inclogui «vies legals més flexibles» d'entrada a la UE. També acabar amb l'externalització de la gestió migratòria a governs autoritaris.

També Sumar vol posar els drets humans al «centre» de la política migratòria de la UE, perseguint les devolucions en calent, garantint el salvament marítim, renegociant del pacte europeu de migració i asil perquè sigui «solidari i respectuós» i tancant tots els CIE a la UE.

Vox vol lluitar contra «les màfies», «l'expulsió immediata dels immigrants il·legals», que «Frontex s'impliqui en la protecció de la frontera sud d'Europa», i acords amb tercers països perquè «acceptin les devolucions» de persones expulsades.

També el PP europeu parla de de lluitar contra les màfies que trafiquen amb persones, d'endurir els controls i augmentar la cooperació amb països tercers, tot replicant acords com el de Tunísia, així com triplicar els agents de Frontex. 

Una de les qüestions més polèmiques és l'aposta per enviar els sol·licitants d'asil a «països tercers segurs» perquè se sotmetin allà al procediment d'asil. Ara bé, la candidatura de Dolors Montserrat no ha inclòs aquest tema en el seu manifest i per ara no han publicat un programa electoral.

Drets socials

Pel que fa a l'habitatge, els socialistes volen que el 30% d'habitatge nou sigui assequible per a grups d'ingressos baixos i que la UE marqui aquest objectiu com a vinculant. A més, diuen que volen augmentar el control de les plataformes de lloguer de curta durada i finançar amb fons europeus l'habitatge social.

Sumar reclama una directiva específica sobre dret a l'habitatge, destinar com a mínim l'1,5% del PIB a aquestes polítiques i un impost d'abast europeu a l'especulació Inmobiliaria. Des d'ERC reclamen un fons europeu per l'accés a un habitatge digne i lleis contra l'especulació.

El PSC, ERC i Comuns-Sumar volen incloure l'avortament en la carta de drets fonamentals de la UE. Mentre el PSC vol prohibir la prostitució a la UE, els altres dos partits demanen reconèixer els drets LGTBIQ+ i, per exemple, reconèixer jurídicament a nivell europeu els que hagin adquirit les persones trans, intersex i no binàries al seu país.

Cs parla d’impulsar «el reconeixement de tots els tipus de famílies i els seus drets en tots els països comunitaris», vol una targeta de família nombrosa comuna i programes europeus de «foment de la natalitat».

En l'àmbit social, el PP assegura que el model social europeu es troba «acorralat pel repte demogràfic» i afirma que presentarà una «bateria de mesures destinades a facilitar la vida de les famílies que contribueixin a assegurar el futur i a afavorir els joves europeus». 

En aquest àmbit, també aposta per potenciar els serveis sanitaris, millorar les polítiques educatives, facilitar l'accés a l'habitatge i «combatre la discriminació» arreu de la Unió.

L'extrema dreta de Vox es proposa «acabar amb les polítiques progres» que «ataquen la llibertat, enfronten les famílies, inunden Europa de multiculturalisme». Defensa «el dret a la vida i el respecte a la família com a institució bàsica de la societat».

Política exterior i de defensa

Amb la guerra d'Ucraïna i el conflicte entre Israel i Palestina, la política exterior i de defensa de la UE ha passat a un primer pla en la campanya de les europees. Una qüestió poc tractada a Catalunya en les últimes eleccions del 2019, però que ara apareix en un lloc destacat en els programes electorals dels partits.

En matèria de política exterior i defensa, Junts aposta per «la integració europea en el camp d'una defensa comuna per sobre dels exèrcits estatals» i afirma que donarà suport «al desenvolupament de mecanismes d'aprovisionament comú d'armament dins la UE».

Per la seva banda, els socialistes aposten per reforçar la política comuna de seguretat i defensa a la UE, però «en estreta cooperació» amb l'OTAN. També reclamen més cooperació entre els serveis d'intel·ligència dels estats.

Per contra, Sumar reclama «passar del sistema de garanties de seguretat de la OTAN» a un «espai europeu de seguretat subjecte al control democràtic» i que estigui «al servei de la ciutadania europea i no de la indústria armamentista».

ERC no es pronuncia sobre el sistema de seguretat, però en política exterior vol que la UE adopti les decisions per majoria qualificada per evitar la paràlisi que comporta la unanimitat. A més, reclama que els acords comercials tinguin condicions mediambientals i de drets humans com una manera d'ajudar la pagesia catalana.

Pel que fa al camp geoestratègic, el PP aposta perquè la política exterior de la Unió Europea es dirigeixi a «apuntalar l'ordre internacional basat en regles i evitar que es desfacin les fites comercials de la globalització». 

Així mateix, demana que Europa «faci escoltar la seva veu» en les guerres d'Ucraïna i Gaza i proposa que la Unió «s'ampliï al ritme que la negociació permeti cap a l'est i que enforteixi la seva presència al nord d'Àfrica».

També demana reforçar l'aliança amb els Estats Units, «estrènyer» els vincles amb Amèrica Llatina i «negociar i acordar afers de l'agenda global amb la Xina». Finalment, també aposta per invertir més en seguretat i defensa.

Cs advoca per construir una «política comuna de defensa» i proposa oferir a als països candidats a ingressar a la Unió Europea estar coberts per la clàusula de «defensa mútua» de l’article 42 dels tractats.

Pel que fa a la política exterior, els ultres de Vox sobretot es fixen en les relacions amb l'Amèrica Llatina i demanen mà dura contra el que consideren «narcodictadures comunistes».

Et pot interessar: