El Congrés aprova definitivament la llei d'amnistia amb 177 vots a favor i 172 en contra

El Congrés dels Diputats ha aprovat definitivament aquest dijous, 30 de maig, la llei d'amnistia. Després de cinc mesos de tramitació i d'un veto del Senat, la llei ha obtingut 177 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, Podem, PNB, BNG i Ábalos) i 172 en contra (PP, Vox, CC i UPN) i ha quedat llesta per a la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). 

Un cop publicada al BOE, la norma quedarà en mans dels jutges, que disposen de dos mesos per aplicar-la, però que tenen la possibilitat també de plantejar qüestions prejudicials a la justícia europea per entorpir el procés. En el transcurs del ple, la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso ha anunciat un recurs al Constitucional.

L'aprovació s'ha fet efectiva després d'un debat que ha durat poc menys de dues hores i que ha anat seguida d'una votació nominal i a peu dret. Des de les forces que donen suport a la norma han celebrat la llei qualificant-la d'«històrica» i, segons el PSOE, necessària per facilitar un canvi de cicle en la política espanyola. L'independentisme català, en canvi, ha remarcat que l'amnistia suposa un acte imprescindible de reparació de les «injustícies» comeses durant la «repressió» al procés independentista.

Amb tot, l'esquerra del PSOE i les forces independentistes han coincidit a assenyalar que sense una regeneració democràtica aquesta «victòria» es queda curta, mentre que el líder del PP ha demanat eleccions anticipades i Abascal ha qualificat la votació com el pitjor atemptat des de 1978, fet que exclou el cop d'Estat de Tejero el 1981.

El PSOE creu que es «tanca un cicle»

El PSOE ha apuntat que la llei representa una victòria i un pas definitiu en la seva estratègia a Catalunya. Així ho indicava el portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, que en declaracions als passadissos abans del ple ha dit que l'amnistia «tanca un cicle» i obre «un nou temps de retrobament». El diputat Artemi Rallo, en la seva intervenció, ha afegit que Europa, Espanya i Catalunya ja «han dit sí a l'amnistia». Els socialistes també han criticat la «hipocresia» del PP per avalar la proposta en la intimitat mentre la criticaven amb duresa en públic.

ERC i Junts hi veuen un acte de «reparació»

Als seus torns d'intervenció, Junts i ERC han celebrat l'aprovació de l'amnistia, però han recordat que el seu objectiu final no és la desjudicialització ni la normalització política a Catalunya, sinó la independència. En primer lloc, ha parlat la portaveu de Junts Míriam Nogueras, que ha qualificat la llei de «victòria democràtica», però ha advertit que aquesta no és una norma «de pacificació», sinó «de reparació».

El portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, que ha manifestat que la llei representa «la primera derrota del règim del 78» i és el resultat de la força del sobiranisme quan actua unit. A més de situar el referèndum com el pròxim objectiu a assolir, Rufián s'ha dirigit als «demòcrates espanyols» i els ha demanat que estiguin atents a la resposta que el «partit judicial» doni a la llei. «L''a por ellos' era en realitat un 'a por todos'», els ha avisat.

Agraïments creuats entre Junts i ERC

El debat sobre l'amnistia també ha donat peu a algunes escenes que no s'havies vist en els últims anys com felicitacions creuades entre ERC i Junts. Míriam Nogueras ha volgut tancar la seva intervenció amb un reconeixement a la tasca d'Oriol Junqueras, Carme Forcadell i Dolors Bassa, juntament amb Jordi Turull, tots presents a l'hemicicle. Rufián també ha donat les gràcies a Junqueras, Forcadell i Romeva, i ha agregat altres noms, com els de Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Quim Forn, Josep Rull i, finalment, a «Carles Puigdemont per liderar».

Sumar i Podem demanen anar més enllà

El portaveu dels Comuns i Sumar, Gerardo Pisarello, ha afirmat que la llei d'amnistia és una «victòria», però ha recordat que aquest «no pot ser un punt final», sinó que «ha de ser l'avantsala de canvis més profunds», que acabi, entre altres coses, amb «la pretensió de la dreta de controlar el Suprem per la porta del darrere o de repartir guies als jutges perquè prevariquin» amb l'amnistia. Davant d'una «dreta fanatitzada», Pisarello ha fet una crida a la majoria de la investidura a mantenir-se «diversa però junta».

Un missatge semblant al de Podem. Javier Sánchez Serna ha celebrat la imminent aprovació de la llei d'amnistia al Congrés dels Diputats, però ha advertit el govern espanyol que sense un autèntic procés de regeneració democràtica aquesta serà una «victòria pírrica». Ha recordat que la norma passa ara a mans del «partit judicial reaccionari», que «continua fent política en aquest país sense presentar-se a les eleccions». Mentrestant, ha dit, «continuem esperant que el PSOE faci alguna cosa per renovar el CGPJ, que continua segrestat per la dreta».

Feijóo desafia Sánchez a convocar eleccions

El debat d'aquest dijous ha acabat amb la intervenció del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, qui ha desafiat a Pedro Sánchez a retirar la llei d'amnistia, convocar unes eleccions anticipades i defensar-la durant una campanya electoral. En la línia de l'argumentari desplegat pels populars els darrers mesos, Feijóo ha qualificat la norma de «corrupció política» i ho ha comparat amb el cas que esquitxa la seva dona, Begoña Gómez.

El líder del PP també ha recordat que durant anys el PSOE va rebutjar l'amnistia com a solució al procés, posició que va modificar que aconseguir els set vots de Junts a la investidura posterior a les eleccions del 23-J. Finalment, Feijóo ha fet una crida els diputats socialistes a seguir els passos de l'expresident aragonès i senador Javier Lambán -que va absentar-se de la votació al Senat- i posicionar-se contra la llei.

Abascal diu que és el pitjor atemptat des del 78

En la mateixa línia que el PP, el líder de Vox, Santiago Abascal, ha assegurat que amb l'aprovació de l'amnistia es completa un acte de «corrupció política». «Volen amnistiar un cop a la constitució que va produir greus danys», ha afegit abans d'apuntar que la norma impulsada pel PSOE, Sumar i l'independentisme suposa «la primera derrota» i «l'atemptat més greu» des de 1978. Amb tot, Abascal ha dedicat la major part de la seva intervenció a criticar la «corrupció» del govern de Pedro Sánchez i la seva política internacional respecte a Argentina i Israel.

En mans dels jutges

Després de la votació d'aquest dijous, la llei d'amnistia passarà al despatx del rei Felip VI, que l'ha de refrendar per complir amb el darrer pas formal abans de la publicació de la norma al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Superats aquests passos reglamentaris, l'amnistia quedarà en mans dels jutges que tenen causes relacionades amb el procés. Ells seran els encarregats de dictar «l'aixecament immediat» de les mesures cautelars que pesen contra els investigats pel procés, i també l'extinció de «totes les ordres de detenció internacionals i estatals».

Amb tot, els magistrats poden presentar també qüestions prejudicials sobre aquest punt amb l'objectiu d'aturar l'aplicació de la norma, tal com recomana la guia anti-amnistia de 126 pàgines que l'autodenominada Plataforma Cívica per la Independència Judicial va fer arribar a tots els jutges de l'Estat a través del correu corporatiu del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) la setmana passada.

Del resultat d'aquestes maniobres en depèn l'aplicació de la norma a centenars d'encausats i condemnats pel procés (372, segons el ministre de la Presidència, Félix Bolaños). Entre aquests, l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, així com els exconsellers Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva, que deixaran d'estar inhabilitats.

Et pot interessar