Creix un 8% la consulta en Primària per trastorn alimentari en pacients de 12 a 36 anys

Els metges de família han detectat un augment del 8 % en les consultes en Atenció Primària per trastorn alimentari, generalment en pacients a la franja de 12 i 36 anys, majoritàriament dones i nenes, amb problemes d’alimentació derivats de l’exposició distorsionada del físic a les xarxes socials.

En roda de premsa en el 30 congrés nacional de la Societat Espanyola de Medicina General i Família (SEMG), la responsable del grup de treball 'Estils de vida i determinants de salut’, Isabel Paúles, ha informat que als Estats Units una persona mor cada 52 minuts per trastorns alimentaris, si bé aquesta dada no és extrapolable a Espanya on aquestes conductes són infradiagnosticades pel seu estigma social.

Paúles ha explicat que l’anorèxia, la bulímia i el trastorn per afartaments generen un desequilibri nutricional que si no es canalitza en unitats especialitzades «costa molt sortir d’això»: «És molt difícil que es curin al cent per cent, i encara que aprenen a menjar és un problema que, generalment, s’arrossega tota la vida en major o menor grau».

El trastorn de l’afartament

A més de l’anorèxia i la bulímia nerviosa, els nous manuals de referència per als professionals sanitaris en el diagnòstic de trastorns mentals reconeixen els afartaments com a Trastorn de Conducta Alimentària (TCA).

Aquest trastorn es defineix com una sobreingesta freqüenti (almenys una vegada per setmana durant tres mesos) amb falta de control (no poder parar) i acusats sentiments de malestar psicològic al que s’uneixen conductes purgatives com a exercici en excessiu per cremar calories o consum de diürètics per eliminar líquids.

Els metges de família també han detectat que les persones amb trastorns alimentaris recorren, en ocasions, a medicaments per a diabètics (de manera il·legal i en xarxes) que els ajuda a controlar el sucre, i els serveix per aprimar-se.

Els criteris diagnòstics per a aquesta conducta són: ingesta més ràpida del normal que fa sentir-se inconfortablement ple, ingesta de grans quantitats sense sentir-se famolenc, menjar en solitud amb sentiment de vergonya i sentiments negatius sobre un mateix (fàstic, depressió i culpa).

Segons Paúles, la incidència i prevalença d’aquests trastorns està augmentant considerablement en els últims anys, sobretot en dones adolescents, agreujant-se després de la pandèmia de la covid-19 i amb l’auge de la utilització de les xarxes socials.

Aquesta experta ha subratllat que a les xarxes es tendeix a exposar els aspectes més destacats de la vida de les persones 'influents’, «el que sol ser una versió filtrada i editada de la realitat i afavoreix una disminució de l’autoestima».

A més, l’exposició distorsionada de l’aspecte físic, utilitzant continus filtres i edició de les fotos, «crea cànons físics inabastables, el que afavoreix a un empobriment de la confiança en un mateix i deriva en problemes d’autoimatge i trastorns de l’alimentació».

De fet, mentre que a les xarxes socials impulsen en els nois l’augment de massa muscular, en les noies tendeixen a promocionar el cos prim i esvelt com a garantia d’èxit social.

Paúles, que desenvolupa la seua tasca assistencial en el centre de salut Estimant Lloriga de Casp de Saragossa, ha considerat que el paper del metge de família és essencial per detectar precoçment aquests trastorns i derivar unitats específiques.

Segons el parer de Paúles, els metges de família han d’estar alerta a possibles signes que facin detectar aquests problemes en la conducta alimentària.

Com a possibles signes ha citat l’astènia, la falta d’energia, la preocupació excessiva per l’aspecte físic, el reconeixement d’una baixa ingesta pel 'no tinc gana', aïllament social i absència de contacte visual en la conducta quan es pregunta per temes d’alimentació i exercici físic.

Per a la infermera i coordinadora del grup de treball de salut pública de la SEMG, Julia Ruiz, es necessiten tractaments personalitzats per millorar la resposta i minimitzar el sofriment associat amb aquestes malalties que afecten tant l’esfera biològica com la psicosocial.

Segons Ruiz, els casos de pacients amb trets depressius dependents estan relacionats amb problemes derivats de la identitat i la por de no ser acceptat.

També s’ha demostrat que els pacients amb bulímia tenen millor recuperació que els pacients amb anorèxia, sent el patró purgatiu els que compten amb més incidència de suïcidi i psicopatologia.

En el congrés de la SEMG s’ha posat el focus en el diagnòstic primerenc des de l’àmbit de l’Atenció Primària, que consideren el lloc idoni per aplicar de forma sistèmica test de garbellament sobre signes de sospita o alarma que ajudin a reconèixer els TCA en fases reversibles.

Et pot interessar: