Policial
Detingut 'El Yoyas', fugat des del 2022 després d’una condemna per violència masclista
L’exconcursant de 'Gran Hermano', Carlos Navarro, va ser condemnat a cinc anys i vuit mesos de presó
Els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional han detingut en una operació conjunta l’exconcursant de Gran Hermano, Carlos Navarro, conegut com «El Yoyas», que es trobava fugit de la justícia des de 2022 després de ser condemnat a cinc anys i vuit mesos de presó per delictes de maltractaments i lesions comesos contra la seua exdona.
Segons han informat EFE fonts policials, «el Yoyas» estava amagat en una casa de la comarca barcelonina d’Anoia, situada a la localitat de Torre de Claramunt, propera a Igualada, i ha estat detingut enmig d’un ampli dispositiu organitzat pels dos cossos policials.
L’ordre de recerca i detenció va ser dictada pel Jutjat Penal 5 de las Palmas de Gran Canària i Navarro passarà aquest mateix matí a disposició del jutjat de guàrdia de Igualada, segons fonts policials.
Des de la seva fuga, Carlos Navarro estava permanentment amagat i prenia moltes mesures d’autoprotecció per evitar la seva localització i detenció, d’acord amb les esmentades fonts.
La detenció de «El Yoyas» ha estat possible després d’una investigació conjunta de la Secció de Localització de Fugitius de la Policia Nacional i els Mossos.
Al dispositiu policial que ha conclòs amb el seu arrest han participat, per part dels Mossos, més de 30 efectius de diferents serveis: Grup de Recerca Activa de Fugitius (GRAF), ARRO, la Unitat Canina i la de Drons.
L’abril de 2021, l’Audiència de Las Palmas va confirmar la condemna de cinc anys i vuit mesos de presó imposada per un jutjat de Gran Canària a Carlos Navarro en considerar-ho culpable d’un delicte de maltractament habitual i quatre de lesions comesos contra la seua exesposa, Fayna Bethencourt, en presència dels dos fills d’ambdós, així com de dos delictes lleus de vexacions i amenaces.
La defensa de «El Yoyas» va impugnar el fallo dictat al desembre el Jutjat Penal número 5 de Las Palmas de Gran Canària en qüestionar les proves en què es basava la condemna i denunciar que els testimonis dels seus fills havien estat orientats per la mare, de la qual deia que els tenia «segrestats».
L’Audiència de Las Palmas, tanmateix, no va trobar cap motiu per dubtar del criteri del magistrat que va examinar els fets en primera instància.