Benestar
Identifiquen un compost de l’olivera que millora la recuperació després d’un ictus
Els resultats preliminars d’una investigació apunten a millores en els pacients a nivell bioquímic i funcional
Imatge d’arxiu d’una olivera
Investigadors de la Universitat de Jaén (UJA), en col·laboració amb l’Hospital Universitari de Jaén, han identificat un compost de l’olivera, l’hidroxitirosol, que millora la recuperació després d’un ictus.
Els resultats preliminars d’aquest treball, que s’ha d’ampliar en futurs assajos, apunten a millores en els pacients a nivell bioquímic i funcional, segons ha informat aquest dissabte en un comunicat la Fundació Descubre, organisme dependent de la Conselleria d’Universitat, Investigació i Innovació de la Junta d’Andalusia.
A Espanya, cada sis minuts hi ha una persona afectada per un ictus, segons dades de la Federació Nacional que treballa amb aquesta malaltia i els seus pacients, que recorda que es produeix perquè les cèl·lules nervioses del cervell no reben oxigen a causa de la disminució o obstrucció del flux sanguini.
Les seqüeles poden ser lleus o greus, des de la pèrdua de força o la falta de coordinació, fins trastorns visuals, del llenguatge, cognitius o sensitius, fins i tot la mort. La recuperació depèn del dany inicial i d’una correcta rehabilitació que restauri, en la mesura possible, els danys neurològics provocats.
A l’article Hydroxytyrosol, a Promising Supplement in the Management of Human Stroke: An Exploratory Study, publicat a la revista International Journal of Molecular Sciences, els investigadors presenten els resultats de l’estudi exploratori realitzat en pacients a qui se’ls ha administrat hidroxitirosol (HT), un compost extret de l’olivera, amb altes propietats antioxidants i antiinflamatòries.
Prèviament, els investigadors havien realitzat assajos en ratolins observant que la suplementació de la dieta amb aquest compost recuperava la connectivitat de diferents zones del cervell, augmentava la força a les potes i fins i tot millorava la memòria i la capacitat d’aprenentatge.
«Després de veure la potencialitat de l’hidroxitirosol en animals, hem de verificar que es produeixen els mateixos avenços en humans», indica a la Fundació Descubre la investigadora de la Universitat de Jaén Ángela Naranjo, autora de l’article.
Així, les expertes ja han dissenyat un nou estudi més extens: «Aquesta ha estat una primera aproximació del que esperem sigui una investigació major ben aviat, però els resultats apunten millores en els pacients tant a nivell bioquímic com funcional», afegeixen Eva Siles i Esther Martínez, responsables del projecte en el qual s’emmarca aquesta investigació.
Els assajos s’han basat en el seguiment de vuit pacients que havien patit un ictus isquèmic; a la meitat d’ells se’ls va administrar un suplement nutricional que contenia 15 mil·ligrams d’hidroxitirosol cada 24 hores durant 45 dies, i es van avaluar de manera contínua paràmetres bioquímics i altres de vinculats amb el dany cerebral.
També es van analitzar els nivells de pressió arterial i el proteoma sèric, el conjunt de proteïnes presents al sèrum sanguini i que estan relacionades amb la resposta del pacient a l’ictus.
A més, els Serveis de Neurologia i de Medecina Física i Rehabilitació van valorar l’evolució neurològica i funcional als 45 i 90 dies posteriors a l’ictus, comparant-los amb el grup de control.
Així, van observar que els qui havien pres hidroxitirosol presentaven la disminució de certs marcadors relacionats amb la inflamació. Els investigadors van detectar un total de 339 proteïnes, observant que l’acció del compost modifica l’expressió d’algunes d’elles relacionades amb una millor evolució dels pacients a llarg termini.
A nivell neurològic, diferents proves per mesurar el nivell de deteriorament, com l’anomenada escala de Rankin, que avalua el grau de discapacitat o dependència en les activitats diàries, van indicar que els pacients suplementados amb hidroxitirosol presentaven millors resultats.
D’altra banda, també es va valorar el risc de caiguda, la capacitat funcional de marxa, la disfunció cognitiva i la força muscular, sent aquest últim més gran en els pacients tractats.
Els experts ja estan immersos a l’ampliació d’aquest estudi perquè els resultats inicials puguin validar-se amb un major nombre de pacients tractats i poder estendre el seu ús com a complement en el tractament d’ictus.
