Societat
Vint anys de la llei contra la violència de gènere: aquestes són les seves assignatures pendents
Des de la seva aprovació, s’han interposat més de 2 milions de denúncies per maltractament en l’àmbit de la parella i s’han incoat 584.030 ordres de protecció
La llei integral contra la violència de gènere va situar a Espanya a l’avantguarda de la lluita contra el maltractament masclista, de la qual continua sent referent internacional. Tanmateix, 20 anys després de la seva aprovació i fins i tot amb diverses reformes efectuades, existeixen assignatures pendents.
La violència de gènere dirigida contra la infància, la detecció precoç del maltractament o la prevenció a través de l’educació i la sensibilització són qüestions que, encara que presentis en la norma, s’han de reforçar dos dècades després.
La Llei Orgànica 1/2004, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, es va aprovar per unanimitat el 28 de desembre de 2004.
Va ser la primera llei impulsada pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero sota la premissa fonamental que «la violència de gènere no és un problema que afecti a l’àmbit privat», sinó un assumpte estructural del domini dels homes sobre les dones i una qüestió d’Estat.
Menys feminicidis
Des de la seva aprovació, s’han interposat més de 2 milions de denúncies per maltractament en l’àmbit de la parella, s’han incoat 584.030 ordres de protecció i el Ministeri de l’Interior ha registrat més de 720.000 víctimes en el sistema VioGén.
La norma s’ha modificat en diverses ocasions, per exemple per incloure els menors com a víctimes o per permetre que l’acreditació de la condició de víctima no exigeixi interposar denúncia per accedir als serveis d’atenció.
En aquests 20 anys, segons dades del Ministeri de l’Interior, el nombre d’assassinats per violència de gènere ha descendit un 29 %.
En la mateixa línia, l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial assenyala que existeixen «diferències significatives» en els feminicidis en l’àmbit de la parella si es compara el període que va de 2003 a 2012 i el que va de 2013 a 2022: la mitjana anual d’assassinats en el primer decenni va ser de 65,9, davant 52,4 en el segon.
Això és, durant el primer decenni, es va perpetrar un assassinat masclista cada 5,5 dies i en el segon, cada 7.
Des de 2013, 1.291 dones han estat assassinades per les seves parelles o exparelles a Espanya. Des de 2013, 62 nens i nenes han estat víctimes mortals de crims vicaris perpetrats pels seus pares o les parelles o exparelles de les seves mares.
Una cursa de fons
La directora de la Fundació Dones, Marisa Soleto, afirma que aquests 20 anys han demostrat que el sistema de lluita contra aquesta violència és «un sistema en construcció» malgrat que el text legal «va ser innovador, rupturista i amb decidida voluntat d’abordar els crims contra les dones.»
S’han necessitat successives reformes i articulació de recursos per al seu funcionament: «És una cursa de fons». «Una altra cosa que hem après és que probablement no hi ha cap legislació al món que sigui capaç d’acabar amb la violència contra les dones d’un dia per l’altre», matisa.
L’exdelegat del Govern contra la Violència de Gènere i metge forense Miguel Lorente explica a EFE que el treball desplegat aquests 20 anys «funciona». Assenyala, per exemple, que el nombre de sentències condemnatòries ha pujat un 26 % i que han augmentat les ordres de protecció.
Ara bé, hi ha àmbits en els quals la resposta no és tan eficaç: el 21,6 % de les dones assassinades havia denunciat l’agressor i el sistema va fallar, un percentatge que s’eleva al 29 % en els crims vicaris.
«El que més necessitem és el que menys hem fet que és la prevenció d’aquesta violència a través de l’educació i la conscienciació», destaca. «No hem fet res» per combatre des d’edats primerenques la cosificació de les dones, la normalització i el negacionisme de la violència masclista.
Lorente alerta que s’està produint un augment de violència de gènere entre els més joves i crida a treballar amb les masculinitats.
Una altra assignatura pendent en aquesta lluita és, segons l’exdelegat, la detecció del maltractament. Es posa sobre les víctimes la responsabilitat de denunciar, que ho fan entre el 20 i el 30 %.
«Si no actues de manera més proactiva com a societat i com a institucions, estàs permetent que continuï la violència, amb el seu impacte a més en nens i nenes», afirma, i recorda que el 100 % de les víctimes té contacte amb els serveis sanitaris. Per això, la sanitat ha de ser clau per detectar.
La infància
En tercer lloc, Lorente considera que no s’està donant prou resposta a les víctimes col·laterals d’aquesta violència, com són la infància i altres éssers estimats de la dona maltractada que pot danyar per controlar-la i perjudicar-la encara més.
Recorda l’expert que 1,67 milions de nens i nenes viuen en contextos de violència masclista a Espanya, un 18 % dels qui tenen menys de 18 anys.
Soleto coincideix amb què la protecció dels menors exposats a la violència encara presenta «llacunes importants» i explica que els seus drets estan vinculats a la situació de les seves mares i que es continuen veient «pràctiques judicials bastant pernicioses».
La directora de la Fundació Dones també posa de manifest que s’ha produït una «descapitalització dels serveis prestats des de la societat civil» i un debilitament del tercer sector que històricament ha estat del costat de les víctimes.