El copilot de Germanwings tenia depressió amb símptomes de psicosi

A punt de complir-se un any de la tragèdia del vol de Germanwings, la comissió francesa encarregada de la recerca va revelar ahir que un metge va diagnosticar, deu dies abans dels fets, una possible psicosi al copilot, Andreas Lubitz, i va recomanar que fos tractat en un hospital psiquiàtric. L’alemany Lubitz, segons l’informe final de seguretat, va estavellar l’aparell deliberadament en els Alps francesos i ni les autoritats d’aviació ni la seva empresa coneixien el diagnòstic del metge privat generalista que l’havia atès. Per això, la comissió va fer ahir una sèrie de recomanacions centrades en el control mèdic d’aquests professionals i en el reforç de la normativa per evitar que es repeteixin successos com aquell.

La recerca francesa va constatar que no se li havia pogut impedir volar, aquest 24 de març de Barcelona a Düsseldorf, amb 144 passatgers, perquè ni el copilot ni els facultatius van informar del seu estat. A més, el seu comportament previ tampoc va cridar l’atenció dels seus companys.

L’informe va recalcar que les dades disponibles actualment no proporcionen una «consciència exacta» dels riscos en vol relacionats amb problemes mentals o incapacitat, i va efectuar onze recomanacions per abordar una problemàtica «difícil».

«Han d’exigir-se regles més clares per saber quan és necessari trencar el secret mèdic», va assenyalar Arnaud Desjardins, des de la seu de l’agència francesa encarregada del cas, la BEA. També va dir que busca un major equilibri entre aquest principi i la seguretat pública. L’organisme aclareix que no ha d’haver-hi risc legal per al professional sanitari i que, al mateix temps, han de salvaguardar-se les dades privades del pacient enfront d’una divulgació innecessària.

La recerca francesa insta a definir les condicions per al seguiment de l’aptitud per volar de pilots amb historial de problemes psicològics o psiquiàtrics, així com a efectuar anàlisis rutinàries d’incapacitació en vol, amb especial atenció a aquests trastorns. Anima igualment a definir les modalitats sota les quals la normativa europea permetria que els pilots fossin declarats aptes mentre prenen medicació antidepressiva sota supervisió mèdica.

La recerca veu necessari que els operadors incloguin atenuants dels riscos socioeconòmics derivats de la pèrdua de llicència per causes mèdiques i engeguin grups de suport «entre iguals», que els orienti i mantingui la confidencialitat de la informació.

Les alarmes sobre Lubitz es remunten a abril de 2009, quan el centre de medicina aeronàutica de Lufthansa no va revalidar el certificat mitjà d’idoneïtat per depressió. A finals de juliol del mateix any en va obtenir un de nou, amb restriccions en cas de recaiguda, i l’últim, de juliol de 2014, tenia validesa fins agosto de 2015. El desembre de 2014, cinc mesos després de l’última revalidació, va mostrar els símptomes d’una depressió amb símptomes psicòtics, però cap dels amb els quals va contactar era examinador aeronàutic.

La BEA no dicta cap recomanació sobre la modificació dels dissenys de les portes de cabina, on Lubitz es va tancar abans de fer caure l’aparell. Encara que admet que la presència de dues persones en aquest habitacle pot dificultar casos de suïcidi, creu que no elimina aquest risc i, fins i tot, afegir riscos de seguretat que han d’avaluar-se.

El secretari de la Comissió espanyola d’accidents i incidents d’aviació civil (CIAIAC), Jorge Juan Valero, va recalcar ahir a la premsa espanyola, que aquestes recomanacions són «addicionals» i de caràcter facultatiu fins que els organismes competents decideixin o no la seva validació.

«No podem pretendre que siguin barreres cent per cent eficaces», va afegir el director de la BEA, Rémi Jouty, que va apuntar que alguns països ja tenen pràctiques similars i que és massa aviat per augurar possibles reticències per part de la professió.

L’informe, es va donar a conèixer divendres a l’Associació d’Afectats del Vol GWI 9525 en els Alps, que reuneix a famílies de víctimes d’aquesta tragèdia, la majoria espanyoles, han demanat avui a les institucions els «canvis legals necessaris».