Prop de 30.000 persones voten avui a les eleccions generals d'Andorra

Fins a 29.958 andorrans estan cridats a les urnes aquest diumenge per participar a les eleccions generals del Principat. La jornada s'allargarà fins les set de la tarda i servirà per escollir les 28 persones que volen que els representin al Consell General (parlament). El nombre d'electors s'ha incrementat un 9,82% respecte als comicis de fa quatre anys en un país de 81.866 habitants. Hi ha vint candidatures parroquials i sis de nacionals. D'aquestes darreres, tres són de partits que actualment tenen representació -Demòcrates (DA), Partit Socialdemòcrata (PS) i Liberals d'Andorra (L'A)-, dos d'encapçalades per exdirigents de L'A i de Terceravia -que aquest cop no es presenta- i una darrera d'una nova formació política.

El parlament andorrà està format per 28 diputats, la meitat dels quals sortiran de les sis candidatures d'àmbit nacional que s'hi han presentat i en funció dels vots que obtingui cadascuna d'elles. Mentre, els altres catorze es triaran mitjançant la llista territorial més votada de cadascuna de les set parròquies del Principat, la qual hi aporta en cada cas dos representants. Andorra la Vella, amb 8.693 persones, és la que té un nombre més elevat d'electors i li segueixen Escaldes-Engordany (5.863), Sant Julià de Lòria (4.476), Encamp (4.341), La Massana (3.483), Ordino (1.903) i Canillo (1.199).

El govern que sorgeixi després dels comicis té com un dels seus principals reptes el de culminar les negociacions per assolir un acord d'associació amb la Unió Europea, el qual es sotmetrà, posteriorment, a un referèndum. En aquest sentit, s'haurà de buscar l'encaix entre la seva obertura al mercat europeu i la preservació de les seves especificitats. A més, també es veurà com es canalitzen, entre d'altres, el problema de l'accés a l'habitatge, emmarcat en un context d'encariment generalitzat dels preus, o les demandes de diversos sectors socials que volen despenalitzar l'avortament.