Científics internacionals presenten una desena de missatges clau per contribuir al full de ruta de la COP28

Un grup de científics internacionals ha presentat aquest diumenge un informe amb deu missatges clau per contribuir al full de ruta que marcarà la cimera COP28. Els experts han alertat que el planeta està avançant de manera accelerada cap al límit d'1,5 graus que es recull a l'Acord de París i han proposat reduir al màxim la magnitud i el temps que en què aquesta xifra se sobrepassi. Per fer-ho, han apostat per reduir la dependència als combustibles fòssils i impulsar l'energia renovable. L'informe, anomenat 10 New Insights in Climate Science, l'han consensuat 67 científics de 24 països. El coautor de l'estudi i investigador del CREAF, Marcos Fernández, ha estat l'únic representant de l'Estat.

L'informe també ha advertit que hi ha una incertesa sobre com respondrà la natura al canvi climàtic. «Històricament, els ecosistemes terrestres han absorbit un 30% del carboni i els oceans al voltant d'un 25%, però és molt possible que absorbeixin menys carboni del que s'havia previst en el futur», ha avisat Fernández.

Així, l'estudi ha mostrat que la capacitat mitigadora de la natura, que es basa principalment en els boscos, s'ha de compaginar amb una implementació a gran escala d'altres mètodes que permetin eliminar diòxid de carboni de forma permanent.

També ha assenyalat que els esdeveniments combinats poden provocar impactes més grans que la suma dels esdeveniments individuals. Han dit que identificar i preparar-se per a esdeveniments combinats específics és «crucial» per gestionar els riscos i proporcionar suport en situacions d'emergència. A tall d'exemple, han recordat que Califòrnia ha tingut episodis combinats de sequera, onades de calor i tempestes de pols que han afectat la població i els cultius.

En aquest sentit, els experts han remarcat que desglaciació com a resposta al canvi climàtic encara és més ràpida a zones d'alta muntanya, com ara l'Himàlaia i les regions polars, fet que amenaça les poblacions ubicades riu avall amb escassetat d'aigua, i exposa els habitants de les muntanyes a majors riscos, com ara les inundacions sobtades.

Malgrat tot, els científics han sostingut que les persones que encaren riscos climàtics poden ser incapaces o no estar disposades a traslladar-se, i els marcs institucionals existents no tenen en compte la immobilitat ni són suficients per anticipar o donar suport a les necessitats d'aquestes poblacions.

A banda, l'estudi ha indicat que els sistemes alimentaris tenen un paper clau en l'acció climàtica, amb opcions viables de mitigació que abasten des de la producció fins al consum. No obstant això, han dit que les intervencions s'haurien de dissenyar amb i per a l'equitat i la justícia. Així, han considerat que la implementació de mesures de mitigació s'hauria de fer de manera inclusiva amb diversos interessats en múltiples escales.

Els científics han defensat que els països amb ingressos més alts han de liderar la transició i proporcionar suport als que tenen ingressos més baixos per fer-la de manera justa i minimitzant els impactes socioeconòmics en els segments més vulnerables de la població.

Alhora, han apostat per una governança conjunta per abordar les emergències del clima i la biodiversitat. També han apuntat que les convencions internacionals han de trobar garantir l'assignació de finançament climàtic per la custòdia la natura.

Aquest projecte és fruit d’una iniciativa conjunta de Future Earth, Earth League i el World Climate Research Programme (WCRP) i es fa cada any des del 2017 per ajudar a la comunitat científica i política internacional a prendre decisions amb base científica. El CREAF és l'únic centre de l'Estat que participa a l'estudi.