El 2023 diu adeu a Francisco Ibáñez, Agustí Villaronga, Josep Maria Espinàs i Carme Junyent

El 2023 ha estat l'any de la mort del dibuixant Francisco Ibáñez, pare dels populars Mortadel·lo i Filemó, del cineasta Agustí Villaronga, responsable de cintes com 'Pa negre', o del periodista Josep Maria Espinàs. També han mort el ninotaire Toni Batllori, l'ex rei de Grècia Constantí II o l'ex primer ministre d'Itàlia Silvio Berlusconi. Alhora han traspassat el filòsof Xavier Rubert de Ventós, el director de cinema Carlos Saura, l'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet, l'ex vicepresident espanyol Pedro Solbes, l'exministre i exlíder del PP de Catalunya Josep Piqué, el propietari del bar Pinotxo, Joan Bayén, l'escriptor Antonio Gala, el perruquer Lluís Llongueras, l'historiador Joan B. Culla o la lingüista Carme Junyent.

3 de gener. Mor el realitzador, director i creador de programes televisius Sergi Schaaff als 85 anys. Professor i mestre de generacions de professionals de RTVE Catalunya, va estar vinculat professionalment a TVE des dels anys 60 i va ser director i creador del concurs Saber i ganar, entre d'altres. Schaaff va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2014 i el Premi Ondas el 1979.

4 de gener. Mor l'històric sindicalista d'UGT Nicolás Redondo als 95 anys. L'activista va ser secretari general del sindicat des del 1976 fins al 1994.

7 de gener. Mor el dibuixant Toni Batllori, autor de la tira diària de La Vanguardia. Nascut a Barcelona el 1951, va començar a col·laborar amb aquest rotatiu el 1991 a la secció d'Esports. Tres anys després va passar a analitzar la política amb la tira còmica Ninots.

10 de gener. Mor als 82 anys Constantí II, ex rei de Grècia i germà de la reina Sofia. El monarca va governar el país hel·lè entre el 1964 i el 1973, quan es va abolir la monarquia.

17 de gener. Mor l'escriptor, periodista i crític de cinema Jorge de Cominges. Va ser director de la revista Qué leeri redactor en cap de Fotogramas.

22 de gener. Mor el director de cinema Agustí Villaronga als 69 anys. El també guionista es va donar a conèixer popularment amb l'adaptació de la novel·la d'Emili Teixidor Pa negre, pel·lícula per la qual va recollir reconeixements al Festival de Sant Sebastià, als Goya i als Gaudí. Nascut a Palma el 1953, Villaronga es va llicenciar en Història de l'Art. La seva filmografia es caracteritza per allunyar-se dels circuits comercials.

28 de gener. Mor el filòsof, escriptor i polític Xavier Rubert de Ventós als 83 anys. Autor d'assaigs filosòfics, el seu treball ha estat reconegut amb premis com el Ciutat de Barcelona (1963), el Lletra d'Or (1968) i l'Anagrama d'assaig (1973). El seu pensament també es va filtrar a través de la docència, que va impartir com a professor de filosofia en diverses universitats catalanes i dels EUA. Va fundar el Col·legi de Filosofia i va crear la càtedra Barcelona-Nova York de llengua i cultura catalanes. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la trajectòria cultural. Implicat políticament, va ser diputat al Congrés pel PSC i al Parlament Europeu els anys vuitanta i, posteriorment, va signar un manifest a favor de CDC.

5 de febrer. Mor als 95 anys l'escriptor i periodista Josep Maria Espinàs. Nascut a Barcelona el 1927, es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona (UB). Amb una extensa obra, es va convertir en un referent de la creació literària en català des de la joventut, ja que amb 26 anys va guanyar el premi Joanot Martorell –actual premi Sant Jordi– per la novel·la Com ganivets o flames.

10 de febrer. Mor el director de cinema Carlos Saura als 91 anys, qualificat per l'Acadèmia espanyola del Cinema «un dels cineastes fonamentals de la història del cinema espanyol».

13 de febrer. Mor als 87 anys l'expresident del Parlament Europeu José María Gil-Robles. El polític i advocat va liderar l'eurocambra entre el 1997 i el 1999.

18 de febrer. Mor als 60 anys el periodista Pere Ríos. Treballava a la delegació catalana d'El País des de feia dècades.

4 de març. Mor als 50 anys Marina Gassol, regidora d'ERC a Barcelona

16 de març. Mor als 87 anys Fèlix Millet, condemnat pel saqueig del Palau de la Música. Les últimes setmanes de vida les passar en una residència perquè estava en règim de tercer grau per malaltia incurable. Fundador de la Fundació Orfeó Català i Palau de la Música Catalana el 1990, va ser-ne president fins que va ser destituït el 2009, quan es va fer públic el 'cas Palau'. Millet va ser condemnat a 9 anys i 8 mesos de presó per haver desviat 23 milions d'euros de la institució.

18 de març. Mor l'exvicepresident espanyol Pedro Solbes als 80 anys. Nascut al Pinós (Alacant) i membre del PSOE, Solbes va ser a la cúpula de l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero entre el 2004 i el 2009, quan era ministre d'Economia i Hisenda. Prèviament havia ocupat la cartera d'Afers Econòmics i Monetaris a la Comissió Europea i també havia estat ministre d'Economia i d'Agricultura, Pesca i Alimentació durant el mandat de Felipe González.

2 d'abril. Mor als 71 anys el compositor japonès Ryuichi Sakamoto, autor de la música d'obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona. Va guanyar l'Oscar per la banda sonora de L'últim emperador.

6 d'abril. Mor l'exministre i exlíder del PPC, Josep Piqué, als 68 anys. Nascut a Vilanova i la Geltrú, va ser president de Vueling i conseller delegat de l'empresa OHL. El 1996 va ser nomenat ministre d'Indústria i dos anys després compaginava el càrrec amb el de portaveu del govern espanyol. En la següent legislatura va ocupar les carteres de ministre d'Assumptes Exteriors entre el 2000 i el 2002, quan va esclatar la guerra de l'Iraq, i la de ministre de Ciència i Tecnologia del 2002 al 2003. Des de l'octubre del 2002 fins al 2007 va ser president del PPC. El doctor en Ciències Econòmiques i llicenciat en Dret per la UB va militar, en la seva joventut, a organitzacions d'esquerres com el PSUC.

7 d'abril. Mor el pintor Josep Navarro Vives als 91 anys

11 d'abril. Mor als 88 anys Joan Bayén, el mític propietari del bar Pinotxo del mercat de la Boqueria. En Juanito, com el coneixia tothom, es va jubilar la tardor de l'any passat després de dedicar tota la vida a servir la clientela vestit amb la peculiar armilla i corbata de llacet.

28 de maig. Mor a Còrdova als 92 anys l'escriptor Antonio Gala. Nascut a Brazatortas (Ciudad Real) el 1930 i apartat de la vida pública des de fa uns anys per motius de salut, Gala ha estat considerat un escriptor precoç ja que als cinc anys ja va escriure un relat curt i als set la primera obra teatral. Entre les obres més conegudes hi ha El manuscrito carmesí (1990), reconeguda amb el Premi Planeta, i La pasión turca (1994).

29 de maig. Mor el perruquer Lluís Llongueras als 87 anys. Nascut a Esparreguera el 1936, va tenir un perfil mediàtic marcat per haver pentinat famosos i per les nombroses aparicions televisives durant les dècades dels 80 i dels 90. Va esdevenir un empresari de la perruqueria d'èxit amb una cadena de franquícies amb més de 50 establiments arreu de l'Estat i més de 120 salons de bellesa arreu del món.

9 de juny. Mor el creador de l'univers de personatges de La Cubana Joan Alonso Carbonell als 74 anys.

12 de juny. Mor el polèmic polític i empresari italià Silvio Berlusconi als 86 anys. Va ser tres vegades primer ministre, la primera entre 1994 i 1995, la segona entre els anys 2001 i 2006 i la tercera entre el 2008 i 2011. També va exercir el 2002 com a ministre d'Exteriors del seu executiu. Fins l'actualitat era president del partit conservador Forza Italia i des de l'octubre del 2022 senador. Abans, va ser eurodiputat tres anys, però va deixar l'escó per ser senador a Itàlia. En l'àmbit empresarial, Berlusconi era propietari i president de la corporació de telecomunicacions Mediaset.

14 de juny. Mor als 86 anys l'expresident d'Òmnium Jordi Porta. El filòsof i activista va dedicar la vida a la promoció de la llengua i la cultura del país i al foment de la democràcia i de l'educació en valors.

23 de juny. Mor el pianista Lucky Guri als 73 anys.

1 de juliol. Mor la historiadora i expresidenta de l'Amical de Mauthausen Rosa Toran als 75 anys.

15 de juliol. Mor als 87 anys Francisco Ibáñez, pare de Mortadel·lo i Filemó. El dibuixant va deixar un llegat de més de 50.000 pàgines. Mortadel·lo i Filemó van ser els dos personatges més populars de l'historietista barceloní, però també va crear altres sèries populars com 13 Rue del Percebe, Rompetechos o El botones Sacarino.

30 de juliol. Mor Manolo Miralles, cantant i fundador del grup Al Tall. L'artista de Xàtiva era un dels referents de la música popular del País Valencià.

5 d'agost. Mor el viticultor Xavier Gramona, membre fundador i primer president de Corpinnat.

23 d'agost. El líder del grup paramilitar Wagner Ievgueni Prigojin mor en un accident d'avió a Rússia.

3 de setembre. Mor la lingüista i professora Carme Junyent als 68 anys. Nascuda el 1955 a Masquefa (Anoia), era professora de lingüística a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (UB) –especialitzada en les llengües amenaçades, l'antropologia lingüística i les llengües de la immigració a Catalunya- i directora del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA). Autora d'una vasta obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística, Junyent va ser també presidenta del Consell Lingüístic Assessor i guardonada amb la Creu de Sant Jordi el 2019.

15 de setembre. Mor l'artista Fernando Botero als 91 anys. Les figures del cavall a l'Aeroport i el gat de la Rambla del Raval són exemples de les creacions de l'artista colombià.

16 de setembre. Mor el mecenes i col·leccionista Antoni Vila Casas als 92 anys.

23 de setembre. Mor als 98 anys l'expresident italià Giorgio Napolitano. Va ser president durant dos mandats, gairebé 10 anys, entre el 2006 i el 2015, i va afrontar períodes convulsos com el de la crisi del deute i la instauració d'un govern tecnòcrata al país per evitar la fallida econòmica. Vinculat en els seus inicis a la política al partit comunista, Napolitano va presidir durant els mandats dels governs de Romano Prodi, Silvio Berlusconi, el tecnòcrata Mario Monti, Enrico Letta i Matteo Lenzi.

30 de setembre. Mor Demetrio Carceller Coll, principal accionista de Damm, als 93 anys. El patriarca de la família propietària de Damm va acceptar l'any 2016 pagar una multa milionària per 13 delictes contra la Hisenda Pública. No havia abonat l'IRPF entre els anys 2003 i 2007 ni tampoc l'Impost de Successions el 2006. El seu fill i ell i dos assessors van acceptar pagar 92,3 milions de multa. Carceller Coll era fill del ministre franquista Demetrio Carceller Segura. A més de Damm també era propietari de la petrolera Disa, dels restaurants Rodilla i accionista de Sacyr, entre altres.

13 d'octubre. Mor la cantautora catalana Remei Margarit. Va ser una de les fundadores del grup musical Els Setze Jutges i també pionera de la Nova Cançó.

29 d'octubre. Mor Jordi Vila, cantant i doblador de Bola de drac, Musculman o Les tres bessones.

6 de novembre. Mor l'ex cap de govern d'Andorra Toni Martí. Des de l'octubre liderava les negociacions amb la Unió Europea per tancar l'acord d'associació.

16 de novembre. Mor el regidor de Vilobí del Penedès i periodista Josep Maria Flores. Va treballar més de 20 anys al diari El Punt.

25 de novembre. Mor als 46 anys Dani Redondo, cap de cuina de Can Roca.

29 de novembre. Mor l'historiador Joan B. Culla als 71 anys després de més d'un any de lluita contra un càncer. Llicenciat i doctor en història contemporània per la UB, va ser professor a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1977. Nascut a Barcelona l'any 1952, va destacar per una obra extensa dedicada a la política catalana i els seus partits i per la presència als mitjans de comunicació, com a analista, tertulià i comentarista polític.

30 de novembre. Mor el frare caputxí Joan Botam als 97 anys. Va tenir un paper destacat en la 'caputxinada' del 1966.

8 de desembre. Mor l'actriu barcelonina Itziar Castro als 46 anys.

9 de desembre. Mor el bisbe emèrit de Girona, Carles Soler, als 91 anys.

11 de desembre. Mor Eduard Rius, conseller de Sanitat durant l'època de Jordi Pujol.