La NASA reprograma per al 23 de febrer el seu retorn a la Lluna

El retorn de la NASA a la superfície de la Lluna ha estat reprogramat del 25 de gener al 23 de febrer. El llançament s’havia previst per a Nadal, però la necessitat de més temps per a un assaig general del nou coet portador Vulcan d’ULA (United Launch Alliance) ha retardat al 8 de gener el llançament de la Missió Peregrine 1 (TO2-AB), o mòdul d’aterratge llunar Peregrine.

Aquest aterritzador robòtic transporta càrregues científiques i d’un altre tipus a la Lluna, i té previst posar-se a la superfície llunar en Sinus Viscositatis (Badia de l’Enganxositat), adjacent als Domos Gruitheisen a la vora nord-est d’Oceanus Procellarum (Oceà de Tempestes).

La missió transportarà unes 10 càrregues útils de diferents tipus; el mòdul d’aterratge té una capacitat de massa de càrrega útil de 90 kg. La càrrega útil científica inclou el conjunt de retroreflectors làser (LRA), l’espectròmetre de transferència lineal d’energia (LETS), el sistema d’espectròmetre volàtil d’infraroig proper (NIRVSS), l’espectròmetre de masses amb trampa d’ions PROSPECT (PITMS) i el sistema d’espectròmetre de neutrons (NSS).

Els objectius científics de la missió són estudiar l’exosfera llunar, les propietats tèrmiques i l’abundància d’hidrogen del regòlit llunar, els camps magnètics i l’entorn de radiació. També provarà panells solars avançats. Després d’una òrbita terrestre de 3 a 33 dies i un creuer cap a la Lluna, seguit d’una fase d’òrbita llunar de 4 a 25 dies, està previst que l’aterritzador operi a terra llunar durant unes 192 hores.

Peregrini Mission 1 va ser seleccionada a través de la iniciativa Commercial Lunar Payload Services (CLPS) de la NASA, en la qual la NASA contracta un soci comercial, en aquest cas Astrobotic, que proporciona el llançament i el mòdul d’aterratge. Peregrini Mission 1 té aproximadament 1,9 m d’alt i aproximadament 2,5 m d’ample. És un cos principal en forma de caixa que es manté sobre quatre potes de suport, informa la NASA.