Mickey Mouse s’allibera: la primera versió del personatge ja és de domini públic
Després de prolongar durant anys els drets d’autor, Disney deixa de ser el propietari de les primeres versions del ratolí i tothom podrà crear les seues històries
La primera versió de Mickey Mouse.
La primera versió de Mickey Mouse (1928), el ratolí més famós creat per Walt Disney, entrarà al domini públic als Estats Units el primer dia de 2024, obrint la porta a una infinitat d’oportunitats creatives que permetin mirar al personatge des d’un prisma més actual.
Després de prolongar durant anys els drets d’autor del seu emblemàtic personatge, a partir de l’1 de gener de 2024, Disney deixarà de ser amo de les versions de Mickey i Minnie Mouse que apareixen en els curts 'Steamboat Willie' i 'Plane Crazy de 1928.
Això significa que creatius, artistes, directors i el públic en general tindran l’oportunitat d’utilitzar l’esmentada creació per a les seues pròpies interpretacions i versions sense haver de pagar drets d’autor.
«És difícil predir (què passarà), però sabem que quan les obres passen a ser de domini públic, això pot generar tant un interès renovat per l’obra original, com una nova ona creativa basada en aquesta obra», va dir Jennifer Jenkins, directora del Centre d’Estudis del Domini Públic de la facultat de Dret de Duke de Carolina del Nord (EUA).
A partir d’ara, les possibilitats creatives per a Mickey Mouse seran infinites. Exemples d’això són les noves versions, radicalment diferents a les originals, que han sorgit des que van ingressar el 2021 al domini públic 'The Great Gatsby' de F. Scott Fitzgerald o 'Winnie-the-Pooh' d’A.A. Milne.
En concret, el glamurós món dels anys 20 presentat al llibre de Fitzgerald es va transformar en una història amb zombis a la novel·la 'The Great Gatsby and the Zombis’, escrita per Wayne Soini.
Mentrestant, l’adorable os groc i els seus amics van adoptar un gir fosc en convertir-se en venjatius assassins al film de terror slasher 'Winnie-the-Pooh: Blood and Honey', dirigit per Rhys Frake-Waterfield.
Malgrat l’alliberament d’aquests personatges, i ara de Mickey Mouse, durant gairebé dos dècades cap treball creatiu no va poder accedir al domini públic gràcies a l’anomenada llei d’ampliació dels drets d’autor, aprovada pel Congrés dels EUA el 1998 i que estenia els drets intel·lectuals d’algunes obres per uns altres 20 anys.
La llei tenia entre els seus principals impulsors Disney i la seua influència va ser tan significativa que va ser coneguda popularment com la llei de 'Protecció a Mickey Mouse', un nom que encara que Jenkins considera «exagerat», va tenir entre els seus principals eixos de debat l’ús públic del simpàtic ratolí.
Una oportunitat per aportar a la creació
Els esforços de Disney per retenir el control dels drets de Mickey Mouse plantegen una interessant contradicció per a una empresa que ha fonamentat gran part de la seua creació en l’ús d’històries de domini públic, com 'Pinocchio' de Carlo Collodi o 'Blancaneu' dels Germans Grimm, entre d’altres.
Al seu article 'Mickey, Disney, and the Public Domain: a 95-year Love Triangle', Jenkins explica que fins i tot el mateix Mickey Mouse es va originar a partir de la inspiració de la creativitat aliena, en incorporar els trets expressius de Charles Chaplin, segons va revelar el mateix Walt Disney.
A més, malgrat l’obertura, Disney continuarà conservant molts beneficis vinculats al personatge. Hi haurà restriccions per a l’ús en el domini públic del ratolí, que només podrà ser representat en blanc i negre i no podrà transformar-se en una marca comercial.
«Disney encara conserva moltes propietats valuoses, per la qual cosa és possible que això no afecti el seu compte de resultats. A més, això permet a Disney aportar una cosa valuosa al domini públic del que s’ha nodrit tan brillantment», va considerar Jenkins.
Juntament amb Mickey i Minnie, un altre grapat d’obres i creacions s’obriran al domini públic el primer dia de 2024.
Entre elles es troba la versió original de Erich Maria Remarque d’'All Quiet on the Western Front', la tercera adaptació cinematogràfica del qual va rebre notable reconeixement en l’última entrega dels premis Oscar.
També se suma el conte 'House at Pooh Corner', que introdueix per primera vegada al simpàtic personatge infantil de Tigger, i el cèlebre tema de Cole Porter 'Let’s Do It (Let’s Fall in Love)' immortalitzat per destacades veus com les d’Ella Fitzgerald o Eartha Kitt.