Borrell aposta perquè la UE augmenti la capacitat militar: «Per ser un actor en la geopolítica, hem de tenir mitjans»

«Per ser un actor en la geopolítica, hem de tenir els mitjans». Així s’ha expressat aquest diumenge Josep Borrell, l’alt representant de la Unió Europea, durant la Conferència de Seguretat de Múnic. Borrell ha explicat que per fer front a les guerres que s’estan lliurant, Europa ha de tenir una capacitat de defensa «forta», i això vol dir disposar d’una «potent» indústria militar. En l’últim any, aquest sector ha crescut un 40%. «Tenim un bon ritme, però no n’hi ha prou», ha dit Borrell. Sobre el conflicte palestí, el mandatari europeu ha fet èmfasi en la necessitat d’unitat d’acció dels estats membres. «Hem d’anar més units com el que s’ha fet amb Ucraïna. Ara veig dispersió, sembla que cada estat jugui el seu propi joc», ha lamentat.

L’alt representant per a la Política Exterior de la UE, Josep Borrell, ha dit des de la Conferència de Seguretat de Múnic que Europa té tres grans reptes en la seva agenda geopolítica. El primer assumpte és Ucraïna, el segon és Gaza i el tercer és el Sud Global. A més, hi ha un altre assumpte estructural que els afecta a tots de manera global i és la defensa. Sobre això, Borrell ha lamentat que en els darrers anys Europa hagi perdut capacitat militar amb una indústria que ha anat perdent posicions. En el darrer any, però, aquesta situació ha canviat, ha dit el mandatari, malgrat que ha alertat que no sigui suficient.

«No podem jugar un paper en geopolítica si no som capaços de defensar-nos a nosaltres mateixos». Segons Borrell, millorar això comença per potenciar la indústria de la defensa, però també perquè els estats membres «treballin junts». L’alt càrrec de la UE ha posat en valor la capacitat dels estats membres de llançar missions «tots junts». No ha parlat d’una armada europea, perquè cada estat té les seves competències, però sí de la capacitat per mobilitzar els recursos de cada estat on calgui. En aquesta línia, Josep Borrell ha anunciat que dilluns començarà una nova missió al Mar Roig per donar seguretat a la zona. Aquesta missió se suma a les set que ja s’han llançat sota el seu mandat.

Sobre Ucraïna, Borrell ha dit que cal continuar donant suport al país «militar i econòmicament». «S’ha de fer més i més ràpid», ha afegit. En aquest conflicte la tecnologia s’està perfeccionant a una alta velocitat, amb l’ús de drons o intel·ligència artificial. «Serà un nou tipus de guerra, que superarà tot el que coneixem», ha alertat. «Ens hem de preparar per un llarg període de tensions amb Rússia», ha afegit el mandatari.

Sobre el conflicte a l’Orient Mitjà, Borrell ha dit que la UE ha de promoure una solució política que no inclogui només Gaza, sinó també Cisjordània. «Cal posar fi al conflicte a Gaza, però molt pocs parlen també de Cisjordània, i aquest territori és un obstacle per aconseguir la solució dels dos estats», ha dit. «Fa molt de temps es parla sobre la solució, però no hem fet gairebé res perquè s’implementi, i no hi haurà pau a l’Orient Mitjà sense això», ha afegit.

Un cop acabada la intervenció inicial, Borrell ha compartit un debat que ha girat a l’entorn de la preocupació per la defensa dels estats membres amb la primera ministra de Letònia, Evika Silina, l’exprimera ministra de Suècia, Magdalena Andersson i la parlamentària alemanya de la comissió de Defensa, Marie-Agnes Strack-Zimmermann. Per Silina, cal que la indústria d’armament a Europa estigui preparada «per manufacturar més». «Sense aquest paraigües sobre nostre, tampoc podrem tenir èxit en el camp econòmic», ha dit. De la seva banda, Andersson també ha defensat que a Europa li cal més producció armamentista. «El més important ara és que els ucraïnesos tinguin les municions per combatre els russos», ha declarat. Per la parlamentària alemanya, «la situació és sostenible si tenim armes i munició, si no, no tenim cap oportunitat de fer res», ha dit. Per Strack-Zimmermann s’està en el bon camí, «però cal ser més ràpids». En la línia de l’agilitat d’acció, Borrell ha afegit que cal ser «autocrítics». «Si les decisions les haguéssim pres abans, potser la guerra (d’Ucraïna) hauria anat diferent», ha dit.

En la defensa de Borrell perquè Europa continuï augmentant la seva capacitat en defensa, l’alt càrrec de la UE ha volgut diferenciar la guerra en dos nivells. D’una banda, la que lluita per la terra i, de l’altra, la que lluita pel relat. «Estem lluitant contra aquesta guerra també. Hem creat estructures per deposar la propaganda russa i la manipulació», ha assenyalat. «Qui guanyi la guerra de la narrativa, també guanyarà l’altra guerra», ha afegit Borrell.

De la seva banda, l’exprimera ministra sueca ha destacat que per ells és important ser a l’OTAN. «També hi volem contribuir com a proveïdors de seguretat», ha afegit. «Hem esperat molt i estem molt contents del suport rebut. Amb Turquia havent ratificat l’adhesió, ara esperem que el parlament d’Hongria també faci el mateix», ha assenyalat.

La solució per a Palestina

El ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, també ha participat a la conferència sobre seguretat que aquests dies s’està celebrant a Múnic. En un debat que ha compartit amb els primer ministre de Jordània, Ayman Safadi, la seva homòloga canadenca Mélanie Joly, i l’ex ministra d’Afers Exteriors d’Israel, Tzipi Livni, Albares ha explicat que tots els esforços que està fent l’Estat espanyol són per «desescalar» la situació. «L’escalada de violència no porta enlloc, estem molt preocupats», ha dit.

El ministre ha apostat per la creació dels dos estats: «És la solució». «Sabem quina és la fórmula que portarà la pau i la seguretat a tothom, doncs fem-ho», ha dit animant a l’acció. Per Albares l’alliberament dels hostatges i l’alto al foc han de ser les solucions al conflicte «avui», «però la solució per demà mateix és la creació dels dos estats». El ministre ha defensat una Gaza i una Cisjordània connectades amb un corredor cap al mar, amb la capital a Jerusalem.

Sobre els darrers episodis de relacions tensionades amb l’ambaixada d’Israel a Espanya per culpa del conflicte a l’Orient Mitjà, Albarares s’ha refermat en «l’amistat» entre els dos estats. «Les nostres relacions intentem que siguin tan bones com sempre han estat, però no per això baixarem la veu a favor dels palestins», ha clos.

El primer ministre de Palestina, Mohammad Shtayyeh, també ha participat aquest diumenge a la conferència. Shtayyeh ha reclamat que s’aturin totes les «atrocitats» que s’estan cometent en territori palestí. «Si hi ha un consens internacional per la solució dels dos estats, cal avançar i deixar de parlar sobre això i implementar-ho d’una vegada», ha reclamat el mandatari. «Palestina està a punt, tenim les institucions, però estem ocupats i necessitem que l’ocupació acabi», ha dit el primer ministre palestí.